La història del Clot
El Districte de Sant Martí engloba deu barris molt diferents. Alguns, a tocar de mar com Poblenou o Vila Olímpica; d’altres s’estenen per damunt de la Gran Via de les Corts Catalanes, com ara Sant Martí de Provençals, el Clot o Camp de l’Arpa del Clot.
El Clot és una de les zones més antigues del Districte i encara perduren algunes edificacions que evoquen el passat agrícola que hi havia abans de la industrialització del barri. La Torre del Fang, al carrer del Clot -on es troben el Districte de Sant Martí i de Sant Andreu-, n’és un exemple. Segons intervencions arqueològiques documentades per l’Ajuntament, la Torre data de la segona meitat del segle XV, quan ja existien algunes sitges. A finals de segle i principis del XVI es van ampliar les construccions al voltant de la torre, una pràctica que va durar fins el segle XIX, el que va deixar la fisonomia que es coneix ara. Pel que fa al subsòl, es va trobar un túnel al llarg del qual hi havia una mina d’aigua, un pou, un col·lector de riera i un refugi antiaeri de la Guerra Civil.
La Torre de Sant Joan també és un altre símbol que originalment va ser la seu de l’orde de Sant Joan de Malta i un centre hospitalari. Posteriorment, Ramon Casas i Jordà va ser-ne propietari, fins que a inicis del segle XX va passar a mans del consistori que ho va convertir en una escola municipal.
Un dels elements que ha caracteritzat aquest barri són les barreres urbanes. Actualment, la Gran Via i la Meridiana separen el Clot d’altres barris, com Camp de l’Arpa, i el carrer d’Aragó divideix el Clot, dificultant la mobilitat dels vianants. Sembla una herència del traçat del tren que va creuar aquest territori des de mitjans del 1800 fins al segle XX, moment en què es van soterrar les vies.
– Redacció
