Per: Ion Pagola.-

Estem en dies de l’orgull LGTBIQ + (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexuals, Queer, etc.). Són dies de reivindicació i visibilització de la diversitat que representen aquestes sigles davant de la cisheteronormativitat que ens modula i en certes regles de joc. Unes regles que ens diuen com identificar-nos, a qui i com desitjar, com concebre la família, etc. Regles que afecten totes les persones, per molt cishetero que siguin. Quan parlem de “cis” ens referim a les persones en què coincideix el gènere assignat socialment amb els genitals (penis = home, vagina = dona). Per “hetero” designem les persones que tenen desig sexual vers les persones del sexe contrari, atracció que és considerada d’acord amb la norma social.

Aquestes sigles han estat i són sinònim de marginació. Si som optimistes, però, potser la situació no és tan dolenta. Dins d’aquesta diversitat hi ha identitats més marginades que altres; està millor vist i més acceptat ser gai de ser una persona trans. Igualment no és la mateixa violència la que pot rebre una dona lesbiana que un home gai (no oblidem el feminisme). La visibilitat canvia: avui en dia, si anem a l’esdeveniment oficial de l’orgull a ciutats com Madrid o Barcelona observarem una grandíssima representació d’homes cis ocupant un gran espai, i sent ben visibles, en detriment d’altres sigles o identitats.

Tot això em fa pensar que tot i que darrere de la G (ai); no oblidem la B (isexualidad), hi ha masculinitats subalternes, no del tot acceptades. Aquestes continuen l’estela d’una masculinitat típica, i sovint oblidem que l’espai no és només per a ells i que ens toca en molts moments fer un pas enrere i deixar  que altres persones l’ocupin; en resum, es reprodueixen aquestes violències tan denunciades a la masculinitat heterosexual, quan els homes tendeixen a ser els amos de l’espai…

Per això ens cal capgirar tot aquest sistema, reflexionar sobre què volem representar i reivindicar; si és el nostre propi ego o de debò busquem que totes les lletres tinguin la mateixa oportunitat de visibilitat que els homes gaudim. No podem deixar que l’orgull de tothom representi principalment una lletra, ni a un gènere concret, i menys quan aquest gènere ja gaudeix de privilegis per se.

Ion Pagola

Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)

Revista Acelobert Barcelona

Juliol 2021 - Entrevista en exclusiva a l'actriu Vicky Peña

“Hi ha una part de les feministes que s'amaguen darrere la sororitat i no s'atreveixen a aixecar la veu"  "mes"