Els filòsofs que no estimaven a les dones
8 de Març. Dia Internacional de les dones
No sempre dia tenim l’oportunitat d’escoltar a una filòsofa de primera línia. Ana de Miguel ho és. Filòsofa. Una dona que té la professió de fer-se preguntes i plantejar respostes. De pensar. Encara que corrin mals temps per a això (basta recordar que ha desaparegut de 2° de Batxillerat l’assignatura d’Història de la Filosofia). Ana de Miguel és filòsofa i feminista. El pensament crític és la seva eina per tractar d’explicar les raons per les quals històricament les dones han constituït el “segon sexe”, que diria Simone de Beauvoir.
El passat any, la Universitat d’Alacant ens va donar l’oportunitat d’escoltar-la en l’acte inaugural del curs acadèmic, que va tenir lloc a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant. La filòsofa va omplir la sala. Tal va ser l’èxit de convocatòria que es va haver d’habilitar un altre espai contigu per seguir la seva lliçó magistral pantalla mitjançant. Potser encara hi ha esperança.
Ana de Miguel despulla a il·lustres filòsofs –aquests que ja no van a estudiar els i les adolescents- les idees sobre les quals, d’alguna manera, van servir de pilar en la història del pensament occidental per legitimar la desigualtat entre homes i dones. “Aquesta desigualtat la tenim interioritzada, forma part de la nostra consciència humana d’una manera tan radical, tan constituent de què som, que per això és tan difícil eradicar fenòmens com la violència contra les dones. Els nostres companys no llegeixen els nostres llibres. Recolzen el feminisme, condemnen el masclisme, però no llegeixen els nostres llibres, aquests en els quals expliquem amb claredat per què la desigualtat entre homes i dones és l’escola de la resta de desigualtats humanes”.
Per això, de tant en tant, val la pena recordar la forma en la qual els filòsofs hi han teoritzat a les dones. Una forma de feminisme que ens convida a conèixer d’on venim, a ser conscients dels discursos que han establert què és un home i què és una dona i quin ha de ser la relació entre ells. Un recorregut memorable que Ana de Miguel va iniciar amb Plató. “Si Plató diu en un moment donat: dono gràcies als déus per tres coses. La primera, per no haver nascut dona, sabia el que deia. Per a Plató, una dona no arribava a la categoria d’ésser humà”. Per això, recordava, Clara Campoamor diria més tard que el feminisme és la concepció radical que les dones som éssers humans, persones.
“Mers atuells buits, recipient del semen creador”
Aristòtil “el tan admirat, d’altra banda, perquè pensem amb les seves categories”, teoritzo la inferioritat física, intel·lectual i moral de les dones. “Semblen homes, són gairebé homes, però són tan inferiors que ni tan sols són capaços de reproduir a l’espècie, els qui engendren els fills són els homes, teoritzava, les dones són mers atuells buits, el recipient del semen creador”, va destacar la filòsofa, qui retòricament es preguntava si les dones hem passat de l’estatus de mers atuells, recordant, per exemple, que fins a 1981 la pàtria potestat era dels homes.
De Miguel va tenir paraules també per Rousseau: “El gran filòsof igualitarista va dir que la funció de les dones i pel que han de ser educades des de la infància és per fer que les vides dels homes siguin fàcils i agradables, i ho va dir en “L’Emilio”, el primer tractat pedagògic modern”. I va recordar a Kant, que “va donar el poder dins de les famílies als homes, perquè era la tradició i així havia de ser”. O a Nietzsche, en la seva obra Així va parlar Zaratustra: “En tres pàgines malbarata sexisme, acaba el capítol amb aquest savi consell a Zaratustra: Vas amb dones, no oblidis el fuet”.
Va haver-hi filòsofs que van trencar aquesta raó patriarcal, com John Stuart Mill. “Els homes heu de conèixer-los també, perquè aquest coneixement és emancipador, és el que us permet unir-vos a aquesta tradició de lluita”. De Stuart Mill, una obra obligatòria: La subjecció de la dona. “Stuart Mill va defensar al Parlament el dret al vot de les dones i, en aquella època, 1873, van riure d’ell i molt, era com defensar el dret d’un simi a votar, aquesta era la idea que tenien de les dones, li deien, però no les veus, ni a elles els interessa”.
“D’aquí venim”, insisteix Ana de Miguel. “La filosofia sempre ha estat patriarcal però ens ha donat les eines, ens ha donat el coneixement”, subratlla, i defensa un feminisme molt allunyat d’idees tranuitades com la guerra dels sexes, advoca per un feminisme humanista. “La lluita feminista segueix, ho hem fet sense diners, sense poder, sense reconeixements. L’únic poder que hem tingut les dones per arribar on estem avui ha estat el de la raó, i la raó no té sexe”.
Maribel Hernández
www.eltaladro.es
