“El barri ha de recordar-se més a si mateix”

Grup de Memòria Històrica de Sant Antoni

Del 16 al 18 de març de 1938 l’aviació italiana va bombardejar la ciutat de Barcelona de manera intensa. Les forces feixistes desgastaren la moral de la població civil, la ciutat quedà imperada pel pànic i la destrucció, i les bombes deixaren un miler de víctimes mortals. Fets com aquests, i molts d’altres, són els que el Grup de Memòria Històrica de Sant Antoni pretenen que mai s’esborrin de la nostra memòria col·lectiva. Parlem amb Mar Trallero, membre d’aquest col·lectiu

Com va sorgir la idea de formar el Grup de Memòria Històrica?
Tot va començar arran d’una ruta de memòria històrica per Sant Antoni, que es va dur a terme en el marc d’activitats de la Festa Major de l’any passat. Ens va sorprendre l’interès que va despertar, la gent ens demanava que la repetíssim, i és així com vam pensar en fer un grup obert a tothom, participatiu entre els veïns i veïnes, i dedicat a recuperar i transmetre la història del barri del darrer segle.

En quines altres iniciatives heu participat?
Hem organitzat altres actes a Calàbria 66, com presentacions de llibres, passis de documentals, o unes xerrades sobre el moviment obrer a càrrec de la historiadora Mercè Tatjer, que tenien l’esperit de recuperar el patrimoni obrer que tant identificava al barri.

Què no s’explica a les aules que calgui potenciar des dels carrers?
Moltes vegades són les petites històries les que aconsegueixen captar l’empatia de la gent, i més si es tracta d’atraure infants o joves, a qui de vegades la història se’ls fa molt pesada o aliena. Però és perquè no tenen una connexió amb els fets que els interpel·li directament, i creiem que mitjançant relats més propers, amb un component més emocional, es pot suscitar interès per anar més enllà i entendre la història global.

Reivindicar la història és una manera de fer política?
Absolutament. Tu decideixes quina història recordes perquè incideixi en l’actualitat, i això és fer política. I el que diem sempre, no podem oblidar per no repetir els mateixos errors. Nosaltres, des de l’entitat, a més, incidim en reconstruir el passat col·lectiu d’una manera participativa entre el veinat. Per exemple quan diem que el barri de Sant Antoni és tradicionalment obrer, una tradició que s’està perdent a causa de la gentrificació. Això s’ha de reivindicar si no volem que la classe obrera acabi sent expulsada del seu barri.

Què és planteja el col·lectiu de cara al futur?
Ens agradaria assolir més estabilitat pel que fa a la participació i ser un grup de referència pels veïns i veïnes de Sant Antoni. Volem repetir la ruta de memòria històrica aviat, aprofundir alguns trams del recorregut, així com repensar l’acte de record dels bombardejos, que volem exportar-lo als altres barris afectats.

Com us agradaria veure Sant Antoni d’aquí deu anys?
Ens agradaria que fos un barri que tingués molt més present el seu origen, un barri que es recordi, recuperi el passat i l’incorpori al present. Que tingui espais de memòria dels veïns que el van fer més digne. Per això volem tenir registrats el màxim nombre de testimoniatges de valor, i som conscients que aquesta qüestió cal abordar-la de seguida. A l’acte de record dels bombardejos, per exemple, van participar testimonis que ara mateix ronden els 90 anys. Ara són memòria viva però volem garantir que, en un futur, puguin seguir sent part de la memòria del barri.

Per Àngel Bravo