Per: Leonor Fernández.-

“Tanca els teus ulls i veuràs clarament” (Lao Tse S.vi ac)

La visualització com a tècnica terapèutica consisteix en una invitació al món interior. Com? Primer hem de tancar els ulls. Veure amb la mirada interior.

Entre les definicions que dóna la RAE de la paraula Visualització destacaria la de “Visibilitzar”, perquè explica molt bé la seva funció: “fer visible el que no es veu a simple vista”. Retirar la vista per a veure el que importa. En paraules d’Antoine de Saint Exupéry:

“El que veig aquí és només una escorça. El més important és invisible

Des de la meva mirada, la psicoteràpia és un camí d’integració d’experiències, de sentires; un viatge cap a la unitat, un equilibri entre oposats, un procés alquímic, una transformació alliberadora de l’ésser.

La construcció de la nostra identitat, del nostre jo, és dual. Hi ha un jo, perquè hi ha un no jo, hi ha un món extern a mi perquè hi ha un món intern en mi. Hi ha un estat conscient perquè hi ha un inconscient. La visualització és una tècnica, entre altres, que permet accedir a aquest espai més desconegut.

La visualització comença en la majoria dels casos amb una relaxació guiada i una invitació a escoltar la respiració, aconseguint portar a la persona a un estat de consciència més profund. Les imatges induïdes apareixen ja des de la primera fase: “… Observa com la teva respiració entra en tu… Imagina que aquest aire inspirat és lluminós…” A partir d’aquí es guiarà a unes imatges o altres depenent de la necessitat i demanda del pacient.

La visualització té moltes aplicacions en psicoteràpia, per a mi la principal és accedir a aquest silenci interior que habita en nosaltres, és per tant un camí a la meditació:

“Dins de tu hi ha una quietud i un santuari al qual pots retirar-te en qualsevol moment i ser tu mateix.” Herman Hesse.

En la visualització serà molt important l’entonació de veu, el llenguatge emprat. L’estat emocional i vibracional del terapeuta és fonamental, ha d’estar connectat tant amb ell mateix com amb el seu client, sentint i fluint amb el que està passant.

En la visualització no sols són rellevants les imatges, sinó també les olors, sabors, textures, o la sensació de moviment. Sovint poden sorgir sons interns, paraules, noms…

Els paisatges suggerits pel terapeuta van donant pas als propis del client. La riquesa interior és pràcticament infinita, i aquests paisatges són una font d’informació preciosa per al subjecte. Les imatges sorgides, així com les paraules, intuïcions, o visions poden oferir solucions abans no contemplades.

La pràctica de la visualització desperta la creativitat i és una tècnica apropiada en la presa de decisions o en la solució de problemes.

L’exercici habitual de la visualització ens ajuda a integrar l’experiència present i passada, preparant-nos per a un futur millor.

Familiaritzar-se amb el nostre món interior facilita l’obertura de consciència, desenvolupant el “món imaginal” (mundus imaginalis). Ens acosta al llenguatge simbòlic, al llenguatge associatiu, connectant i integrant sentits i significats. No oblidem que ànima (psique) parla en símbols.

La visualització pot ser molt útil per a tornar a moments anteriors de la nostra experiència on les vivències van ser massa intenses o traumàtiques i fer-les conscients per a sanar-les i integrar-les. És un procés de més d’una sessió que requereix l’acompanyament d’un psicòleg/a experimentat, amb el/la que el client hagi construït una bona relació terapèutica i un espai segur per a reviure l’ocorregut.

La visualització pot fer-se amb música o so adequats a la mena d’experiència buscada.

La visualització és una porta també a la meditació, a connectar-nos amb el nostre silenci. La relaxació inicial i l’observació de la respiració poden ser seguides d’un recorregut pels diferents xacres, indicant els seus colors o sentint la seva vibració.

En el Ioga Nidra la visualització s’acompanya pels bols tibetans. És una experiència molt guaridora i recomanable. En què consisteix? En paraules de la meva professora Olga Martínez:

“La tècnica de IOGA NIDRA (somni conscient) consisteix en 9 fases en la qual s’aprofundeix capa a capa (KOSHA), i en la més interna es treballa amb la visualització, és la fase fonamental de la pràctica on es transmet la informació d’imatges des del subconscient al conscient, d’aquesta manera obtindrem una valuosa informació per a evolucionar i créixer com a individus”.

Us animo a tots a visualitzar. Posar-vos còmodes i tancar els ulls…

Leonor Fernández

Psicòloga col·legiada n. 7865

Psicoterapeuta.

Experta en Hipnosi (Universitat de Barcelona)

leonor.psique@gmail.com