Qui paga què?

Qui paga què?

El món del lloguer és molt complex, no només per la dificultat de trobar bons llogaters, de tenir un contracte ben redactat o saber liquidar els impostos corresponents (Actes jurídics documentats o popularment coneguts con ITP).

Un cop els nous llogaters entren a viure el pis, poden sorgir nous problemes si no ho deixem tot ben lligat:

Hi ha despeses que clarament han de pagar els llogaters com són la llum , l’aigua o el gas i altres que clarament pagarà la propietat com seria el rebut de la hipoteca o l’Impost de Béns Immobles; però n’hi ha d’altres més difícils d’atribuir, aquelles relatives al desgast ordinari:

En què consisteix el desgast ordinari?

Els tancaments (portes i finestres), les aixetes i flexos, embussaments, endolls, fogons, campana extractora de la cuina, aire condicionat (especialment els filtres), etc… són els manteniments habituals als que ha de fer front el llogater.

En el cas que l’habitatge s’entregui equipat amb electrodomèstics normalment s’estableix un període de carència (6 mesos) en els quals si es fa malbé un electrodomèstic pel desgast ordinari, la reparació anirà a càrrec del propietari del pis (això no es compleix quan la causa de l’avaria és per negligència o mal ús de qui l’utilitza, és a dir, del llogater).

A partir de la finalització d’aquest període de carència, les reparacions solen pactar-se al 50% entre ambdues parts, sempre i quan a la finalització del contracte el llogater deixi a l’habitatge els electrodomèstics esmenats.

Evidentment la contractació d’una assegurança de Responsabilitat Civil i Multirisc per part del llogater pot ajudar a sufragar les despeses com trencaments, incendi, vidres, etc…

La millor manera de prevenir possibles futurs conflictes entre propietaris i llogaters és fer un exhaustiu inventari de tot el que hi ha al pis en el moment de prendre-hi possessió: mobles, electrodomèstics, utillatge, estris de cuina, estat de marbres, parets, parquet, etc….. com també la pintura de les parets.
Aquest inventari serà imprescindible per tenir constància de l’estat del pis des del primer dia: anotar model i marca de tots els electrodomèstics, consums dels comptadors, desgast de mobles, dels terres, de les rajoles de banys i cuina….

Un bon reportatge fotogràfic, a més del llistat tradicional de l’inventari, facilitaran molt la vida a totes dues parts davant de possibles reclamacions.

El tema de la pintura, sempre és un món a part: si el pis s’entrega pintat amb colors neutres (com sol ser habitual), s’ha de retornar un cop finalitzat el contracte amb les mateixes condicions. Això no vol dir que ens els tres anys que dura el contracte el llogater no pugui pintar les parets del color que millor li sembli, el que vol dir és que haurà de deixar-les amb el seu color original si no es vol que es descompti de la fiança l’import del que valdria tornar-les a pintar.

El reportatge fotogràfic també serveix per veure si a banys o cuina, les rajoles no tenen forats fets per penjar armaris o miralls o altres estris que també serien causa del no retorn de la fiança.

Si seguiu tots aquests consells, segur que la convivència entre propietaris i llogaters, serà més fàcil.

Ramon Balsells
Gerent Balsells Zaragoza Gestió S.L.

Post a Comment