Monument al Dr. Robert
Al bell mig de la plaça Tetuan s’albira aquest monument de 12 metres d’alçària dedicat al doctor Robert. L’escultura ret homenatge al qui va ser metge i alcalde de Barcelona els darrers anys del segle XIX. Un monument sufragat pels barcelonins que trobà el seu emplaçament definitiu en aquesta plaça l’any 1985.
Projectada per Domènech i Montaner i executada per Josep Llimona, l’escultura del doctor Robert de la plaça Tetuan és tot un símbol del poble, ja que va ser costejada per subscripció pública per part d’uns ciutadans molt agraïts a la tasca d’aquest metge. Un home altruïsta que va dedicar grans esforços a la lluita contra el còlera i la febre groga. El monument representa, alhora, el retorn de la democràcia i les llibertats a Catalunya.
Aixecat l’any 1904 a la plaça Universitat, va veure com el franquisme el desmuntava i se l’enduia a un magatzem del carrer Wellington. Potser per això la seva restitució va ser celebrada amb especial alegria per part dels barcelonins. Era l’11 de maig de 1984 i la ciutat decidia treure a l’espai públic alguns dels monuments que la dictadura havia volgut amagar. Uns anys més tard, ja ens hem acostumat a aquesta escultura solemne, feta de pedra artificial, bronze i pedra calcària. Un homenatge a qui, a més de metge, fou president de la Lliga Regionalista i alcalde de Barcelona a les acaballes del segle XIX. Un polític que veiem representat al capdamunt del conjunt envoltat d’altres figures: són al·legories de les arts, els oficis i el catalanisme.
El doctor Robert va ser alcalde durant un breu període, entre març i octubre de 1899, però es va fer popular per la seva oposició a les taxes al comerç i la indústria propugnades pel Gabinet de Francisco Silvela i el seu ministre d’Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que van originar una sèrie de protestes conegudes com el Tancament de Caixes. A causa d’això va haver de dimitir, però va seguir a la política, i el 1901 va ser anomenat president de la Lliga Regionalista. Tot i així, a l’any següent va morir de forma sobtada, i immediatament va sorgir la idea d’efectuar un monument en el seu honor, el qual va ser encarregat a l’escultor Josep Llimona. Al seu disseny va intervenir l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, tot i que un any més tard va abandonar el projecte. L’emplaçament escollit va ser la Plaça de la Universitat, on es va posar la primera pedra el 31 de gener de 1904. Els treballs van durar sis anys, i finalment el monument fou inaugurat el 13 de novembre de 1910.
El 1940, després de la Guerra Civil Espanyola, les noves autoritats franquistes van decidir retirar el monument, el qual va ser desmuntat i guardat al magatzem municipal del Carrer Wellington. Allí va romandre durant tot el període de la dictadura, tot i que malauradament dues figures de bronze (un home a qui el segador dóna la mà i una bandera) es van fondre als anys 1940 per a elaborar la imatge de la Mercè situada a la basílica homònima.
El 1977, amb l’arribada de la democràcia, es va començar a plantejar la restitució del monument al seu emplaçament original, però uns informes tècnics van desaconsellar aquesta ubicació a causa de la presència de la subterrània estació de metro d’Universitat. Finalment es va escollir la seva col·locació a la Plaça de Tetuan, a la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Passeig de Sant Joan, un lloc cèntric de la capital catalana. Allí es va instal·lar enmig d’uns jardins que van ser batejats igualment com Jardins del Doctor Robert, i juntament amb la popular Font de la Sardana, obra de Frederic Marès del 1921. Per a la seva reconstrucció van intervenir l’arquitecte Josep Miquel Casanovas i els escultors Josep Peraire i Enric Devenat. El restaurat monument fou inaugurat el 15 de maig de 1985 pels reis d’Espanya, Joan Carles I i Sofia, i l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.
