Homes Igualitaris: Activa l’escolta!
De manera explícita o amb la boca petita, gran part dels homes es comença a preguntar: Què puc fer jo davant la violència vers les dones que no sigui mirar cap a un altre costat?
El primer que em ve al cap és deixar de fer certes coses. És a dir, abandonar totes aquelles conductes que pensem que van lligades amb la nostra identitat masculina: pujar el to de veu mentre parlem, ‘petites’ humiliacions en to de broma, i, fins i tot, en aquells moments que sembla que ens legitimi l’estrès, dir paraulotes o etzibar algun cop.
Filant més prim, també podríem deixar de banda els micromasclismes. Aquells gestos quotidians que suposen certa superioritat masculina, com ara el repartiment desigual de les tasques de la llar, ‘tirar floretes’ a les noies pel carrer o menystenir els arguments de les dones en qualsevol reunió de treball, familiar o de parella.
Però, a més a més, hi ha gestos que no només deixen de coartar o oprimir les dones, sinó que permeten que elles puguin tenir un lloc propi i en igualtat. Un d’aquests gests és el d’escoltar.
Escoltar és un gest poc habitual entre els homes. I, en la mesura que no hi estem acostumats, entenem l’escolta com el primer pas previ a donar una opinió, el primer pas per interpretar què ens diuen, el primer pas abans de donar una solució o el primer pas per protegir qui ens parla d’una agressió viscuda.
L’escolta té poc a veure amb tot això. Aquest petit gest passa per deixar de ser el protagonista del moment, romandre en silenci; sentir què hi ha darrere de les paraules; poder veure les emocions de l’altra persona;
acceptar que en cada veu hi ha una veritat que mereix ser dita i gestionar de manera autònoma l’alegria o la incomoditat que ens produeix donar aquest espai a l’altra persona.
Cada dia tenim infinitat d’oportunitats per escoltar les nostres parelles, les nostres germanes, les nostres amigues, les companyes de feina… i també la dona del metro que s’asseu amb dificultats al nostre costat perquè hem ocupat una mica més d’espai del que toca.
Així doncs, l’escolta ens activa per poder caminar cap a una societat on ser dona no impliqui ser una mica menys ni ser home impliqui el deure de dominar.
Per Lluc Pagès Rovira
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com
