Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Ja ens trobem en el ‘gener costerut’, un mes que popularment acostuma a ser destacat per les restriccions econòmiques familiars després dels excessos consumistes de les festes nadalenques. En major o menor mesura totes les famílies ens veiem abocades a ser una mica més conscients que realment ens és necessari i de què no.

Per a nosaltres, aquest context post nadalenc i d’inici d’un nou any esdevé un moment favorable per poder repensar críticament i constructivament el rol que desenvolupem en el nostre model econòmic. Quina centralitat estem donant als diners? Com ocupem el nostre temps de vida quan no estem comprant? Què és tot allò personal o familiar que desatenem quan només ens esforcem a “portar el pa a casa”? Què passaria si ens desféssim del rol de proveïdor principal a les nostres llars?

La majoria d’accions per repensar el model econòmic des d’una perspectiva igualitària pivoten sobre dos eixos. Per una part, afavorir l’apoderament i el creixement personal de l’home en l’esfera domèstica. I per l’altra, col·laborar per tal que hi hagi una inclusió de la dona en l’esfera laboral en igualtat d’oportunitats i de condicions.

Pel que fa a la implicació de l’home en l’espai domèstic hi ha una part visible i operativa que es concreta en les tasques de la llar i de la cura de persones dependents, ja siguin infants o bé persones grans. Però també hi ha una part de treball interior en què desenvolupem el pensament multi tasques i logístic, les habilitats socials, la resolució de conflictes centrada en el bé comú i, sobretot, el desenvolupament de la consciència de ser part d’un tot familiar, social i ecològic on jo hi guanyo si els altres hi guanyen.

Les grans resistències per part dels homes a participar en l’esfera de les cures tenen a veure amb la pèrdua de protagonisme públic, la infravaloració social de les tasques de la llar i la resistència a deixar de ser la figura proveïdora principal i la situació de poder que aquesta genera. Això no obstant, del que no se’n parla és com una realització personal en l’esfera privada aporta una gran autonomia, enriquiment dels vincles i un sentiment d’alegria que manca dins del rol tradicional.

Fem la passa?

Lluc Pagès
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com

 

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter