Entrevista a Queco Novell, revista Acelobert

Entrevista a Queco Novell

“L’1 d’octubre és una data que passarà a la història d’aquest país”

Francesc Novell i Clausells (Barcelona, 28-10-1963), més conegut com a Queco Novell, va treballar als anys 90 com a presentador del Telenoticies Migdia de TVE a Catalunya fins a l’any 2000, quan va començar a fer ràdio amb en Toni Soler i el seu equip. Cada setmana el veiem fent de Carles Puigdemont, de Mariano Rajoy i d’altres a “Polònia”, l’exitós programa de sàtira política que s’emet a TV3. Amb humor o sense, darrere el seu treball sempre hi ha estat l’actualitat i el periodisme. Ens rep a les oficines de Minoria Absoluta a Barcelona, el lloc on es cuina el dia a dia de “Polònia”, un dels programes d’humor i actualitat de més audiència de Catalunya.

Per Antonia Utrera
Desembre 2017

 

L’any 2000 deixes els informatius de TVE per anar a fer ràdio amb en Toni Soler.
Exacte, allà va néixer tot. Amb en Toni Soler i la resta de l’equip que vam començar a fer aquests programes i que després va acabar tot sent Polònia. El Toni, que era i és amic meu, m’explicà un projecte nou de televisió, en parlem i m’ofereix ser-hi. En aquell moment és quan deixo el periodisme i em passo a aquest món, que no sabia quin era, però que sabia que, féssim el que féssim seguiríem connectats amb l’actualitat, i això era el que jo volia, seguir connectat amb l’actualitat.

De fet has tornat a la teva vessant com a periodista, amb el documental Patrias, que ha tingut molta audiència.
Sí, es diu Patria parèntesi S “Patria(S) Catalunya Manual d’Instruccions”. Vam tenir l’ocasió de fer un documental per Euskal Telebista, que ens van encarregar a Minoria Absoluta, perquè volien que s’expliqués què estava passant a Catalunya. Una missió que no era gens fàcil, sobretot si ho havíem d’explicar amb 20 dies de marge. I ho vam aconseguir: vam explicar què estava passant aquí, entrevistant a molta gent que anava des d’un extrem fins a l’altre extrem. A mi em va agradar molt perquè vaig recuperar una part meva que feia temps que tenia una mica rovellada.

Entrevista a Queco Novell

Entrevista a Queco Novell

I què està passant a Catalunya?
Està passant que hi ha una situació de neguit d’una part important de la població, que es declara independentista, que vol deixar de seguir pertanyent a Espanya. I aquest neguit s’ha vehiculat els últims anys en manifestacions massives, i va culminar l’1 d’octubre, i jo crec que és una de les dates que passarà a la història d’aquest país. I ara ens trobem en un moment molt delicat, perquè en el moment en què fem aquesta entrevista, inicis de novembre, hi ha mig govern a la presó, l’altre mig a Brussel·les, i altres dirigents d’entitats civils a la presó, hi ha la presidenta del Parlament que va dormir una nit a la presó. Però tota aquesta gent, no ens enganyem, si els deixen anar de la presó amb una fiança, com sigui, algun dia hauran de ser jutjats, vull dir, aquí no s’acaba la història.

Viure amb por o amb esperança?
Amb por no es pot viure gaire, no. La por tenalla i et paralitza i no queda més remei que tenir esperança. Cadascú que tingui l’esperança cap on vulgui, però hem de tenir esperança, perquè la por ens deixarà tesos, i el que no hem de fer és quedar-nos tesos i deixar-nos tenallar per la por.

Com vas viure l’1 d’octubre?
L’1 d’octubre passarà a ser una data que formarà part de la història d’aquest país. Jo aquell dia el vaig viure intensament, com a ciutadà, ja que em vaig trobar davant d’una escola electoral. Em vaig llevar el diumenge a les 6 del matí i me’n vaig anar d’allà a les 9 de la nit, sense haver-ho planificat. Ho vaig decidir dissabte a la tarda, vaig pensar que hi havia una qüestió que, més enllà,de l’utilitat del referèndum, que ja es veia que d’utilitat en tindria poca, ja que l’aparell de l’estat és molt bèstia i molt superior i no s’aplicarien els resultats, però dissabte a la tarda vaig decidir que el passaria davant d’un col·legi electoral per dignitat.

Per dignitat…
Si, per una qüestió de dignitat, perquè no em donava la gana que per la força no es deixés fer allò, i llavors, va ser una experiència molt, molt bèstia, com la que va tenir tothom. Vaig descobrir molta gent que viu a prop meu que no coneixia, molta, del barri del Guinardó. Vaig veure moltes mirades que eren la meva, saps, la que tenia jo en aquells moments, que era una mirada de neguit, il·lusió, emoció, por, molta por també! Hi havia, i una barreja de tots aquests sentiments.

Molt sorprenent com es va organitzar tot per custodiar les urnes…
Si, era increïble. Jo vaig passar-me molts dies dient, això no es podrà fer, perquè pensava que l’Estat intervindria qualsevol mecanisme que servís per a fer el referèndum: el cens, les urnes… I era una mica el joc del gat i la rata, això semblava, però finalment, es va poder fer.

Això no va agradar gens al govern central.
Jo crec que algunes de les coses que estan passant actualment és perquè s’està pagant una mica el que es va fer aquell dia. S’està pagant haver torejat alguns aparells de l’Estat: es pensaven que trobarien la manera d’impedir allò i no ho van poder impedir, es va fer. El resultat és el que sigui, però es va fer, i allò va doldre. Si, allò va fer mal i jo crec que ara estem pagant: és allò de dir, vosaltres heu fet això però ara prepareu-vos.

13 anys fent Polònia, imitant als nostres polítics…
Si, si, he fet 2 presidents de la Generalitat, he fet 2 presidents del govern d’Espanya, he fet un príncep d’Espanya i 1 rei d’Espanya, que ara ja no ho faig. Si, si, es veu que em va el poder, que jo hauria d’estar governant o igual m’agradaria molt governar, però, prefereixo fer-ho (rialles) des d’aquesta part de la vida que és l’humor i la sàtira. Em sento molt a gust fent de president per unes hores, és fantàstic, l’únic problema és que no cobraré sou vitalici després, no?, però està bé, està bé.


13 anys fent de Rajoy…

Si, Rajoy fa 13 anys que el faig, és una cosa tremenda, és el personatge que dura més… és clar. I al pas que va, m’enterrarà a mi. He arribat a un punt que penso que aquest home serà president tota la vida, o sigui, tota la vida vull dir, tota la vida. O sigui, que ell seguirà sent-hi, s’aniran morint generacions, i ell seguirà sent el president espanyol, o sigui, no s’anirà mai, no perdrà mai. És una cosa inaudita que s’estudiarà a les universitats del futur: com un president d’un govern esquitxat, que està esquitxat per tants casos de corrupció, té tant de suport popular, no ho entenc, és una cosa que no, no (rialles) no m’entra al cap.

Cap portada als grans diaris parlant d’aquesta corrupció…
Estem en un moment, molt delicat, el periodisme s’ha radicalitzat molt. Hi ha un periodisme de trinxera, o estàs en aquest bàndol o estàs en aquest altre, i s’estan perdent alguns matisos de les coses. Aquestes notícies de corrupció no apareixen en mitjans estatals i et dius: què està passant aquí, no? I és llavors quan penses que realment el tema Catalunya els serveix per tapar tota la porqueria. Realment són portades i portades i portades i tonelades de tinta parlant de Catalunya, de tot el problema que hi ha aquí. Les altres notícies com el cas Gürtel, tenen molt poca estona, gotetes de tinta, és així.

Què faríem sense humor…
Jo crec que l’humor hi ha de ser sempre. Has de tenir una mica d’humor a la nevera sempre, perquè quan se t’acaba, el trobes a faltar.

I més ara, no?
Ara sobretot, i es dóna una paradoxa molt bèstia: nosaltres estem fent els programes més difícils dels 13 anys, els més difícils, com més ens costa a nosaltres fer humor, més necessitat i demanda d’humor hi ha per part de l’audiència. És una cosa que dius… “no sé com t’ho podré donar” perquè ens està costant molt, no és fàcil fer humor aquests dies, gens, gens. Aquestes últimes setmanes han estat terribles, no, no t’ho pots ni imaginar. Mai m’hagués imaginat que fer un programa d’humor costés tant com en les circumstàncies actuals.

Com és el dia a dia d’en Queco Novell?
Cada dia és molt diferent, tinc aquesta sort. Tinc un horari molt desordenat perquè mai és igual, però a mi ja m’agrada que no sigui igual. Prefereixo que no sigui igual i desordenat, que ordenat i igual cada dia.

Ets un home familiar, amic dels teus amics?
La família és important, saber que hi és, i els amics és important saber que hi són, així com és important per ells saber que tu hi ets, si és que et consideren amic seu, és clar. Però, tampoc sóc…(silenci) no sé com explicar-t’ho, de vegades estic bé sol, entens? Vull dir, sabent qui hi ha i que hi són, ja en tinc prou, sí, sí, ja en tinc prou.

I amb el teu temps lliure?
Sobretot llegint i… mirant sèries de televisió. I si puc m’escapo a la muntanya que tinc a darrere de casa i vaig a caminar una mica, que va molt bé, caminar amb música a l’orella i…. ja està i caminar, i, i els llibres, que procuro llegir cada dia…

Quin estàs llegint ara?
“Això no és Amèrica” de Jordi Puntí. És un llibre de relats que m’agrada molt que m’agradi tant, perquè com que l’anterior m’havia agradat molt, pensava, a veure com estarà aquest, no? És un autor que m’agrada molt com escriu, molt, connecto moltíssim amb ell.

Nou projectes?
Si tot va bé, a començament del 2018 arrancarem un programa nou per Barcelona TV. Anirem a visitar com funcionen per dins molts serveis, institucions, amb nou o deu capítols. Parlarem amb la gent que protagonitza i que treballa en aquests llocs i que ens expliquin quina és la feina que fan. Bé, és una feina sense perruques, ja m’agrada no haver de posar-me perruca, si, si, si…

Amb perruca o sense, et desitgem el millor.

Antonia Utrera

Post a Comment