Entrevista a Mag Lari

 

“Si la màgia servís per ser tots igual de feliços, seria fantàstic”

De nen jugava amb el Magia Borrás i serrava madelmans en dues parts. Va descobrir la veritable màgia quan, un Sant Jordi, els seus pares li van regalar un llibre de Juan Tamariz. Alternava els estudis de filologia catalana amb les nits a l’escenari però en acabar la carrera ho va tenir claríssim. Havia nascut el mag. Vint-i-cinc anys després d’aquelles nits al Llantiol, el Mag Lari omple el Teatre Condal de llum i miracles amb l’espectacle 25 Il·lusions. Dolçament descarat, vestit amb vambes i jaqueta hússar, enamora al públic amb els seus trucs impecables i aparentment impossibles. Un, dos, tres…comença la màgia.

Per Marta Codina
Gener 2018

Ets mag de formació o autodidacte?
Autodidacte, no he anat mai a cap escola de màgia. Vaig estudiar teatre i els coneixements d’escena que tinc són més d’actor que no pas de mag. El que sé de màgia ho he après llegint, buscant, investigant i inventant. I sobretot treballant amb altres mags, ens ajudem molt els uns als altres.

Sense rivalitats?
Cap ni una. És molt cinematogràfic això de que un mag vol saber el secret d’un altre mag, però és mentida. Tots els que ens dediquem professionalment a la màgia sabem el que està fent l’altre i com ho està fent.

I quan veus un espectacle de màgia, no et sorprèn?
No. Em pot sorprendre la manera de fer, la posada en escena, però l’efecte del joc sé quin és. De tant en tant algú me la pot colar. Si et sorprenen quan no t’ho esperes és molt agradable però passa poc sovint.

Acabes d’obrir l’escola de màgia Mag Lari, al barri de Poblenou. T’hi podrem trobar com a professor?
I tant. Porto un grup de mags amateurs, que ja saben màgia i volen professionalitzar-se. També oferim cursos d’iniciació per a nens i adults.

Els nens encara volen ser mags?
Sí, fins i tot més que mai. I és que la màgia va mes enllà d’un simple truc. Té molt a veure amb l’esforç, la perseverança, la comunicació amb els demés. La màgia estimula molt el teu ego. Quan fas un joc que tothom l’observa però ningú sap com l’has fet…això enganxa.

El truc impossible?
No en tinc cap. Tots els jocs estan molt treballats i tard o d’hora acaben sortint. Alguns costen més i requereixen més intents, però tots surten.

T’hem vist fer jocs de mans, prediccions impossibles, desaparicions, serrar persones, clavar espases…què et queda per fer en el món de l’il·lusionisme?
Crec que res. És un repertori limitat, el que canvia és la manera de mostrar-ho.

Plantejat així, és un món que ja et queda petit?
Si, perquè hi ha vegades que has de fer espectacles nous i busques números que ningú hagi vist abans. No és fàcil. No és impossible, però costa.

Algú ha descobert els teus trucs?
Sí, suposo que més d’una vegada. Dalt l’escenari poden fallar coses, estàs en directe i no pots parar i tornar enrere. Un focus mal enfocat ja és un problema. Però la gent entén que aquestes coses poden passar.

Veient-te dalt l’escenari, dóna la sensació que pots fer-ho tot. Però què se’t resisteix en el teu dia a dia?
Moltíssimes coses. Els mags només aparentem, creem il·lusió. Però som tan normals com la resta de gent.

Si fossis un mag amb poders de debò, com Merlí o Harry Potter, per a què utilitzaries la teva màgia?
La utilitzaria per fer absolutament coses bones. Tenim una societat en la què intentem ser feliços però hi ha gent que no ho és. Si la màgia servís per ser tots igual de feliços, seria fantàstic.

Si poguessis tenir un superpoder, quin triaries?
M’encantaria poder aturar el temps. L’aturaria, aprofitaria per fer coses i el tornaria a posar en marxa com si no hagués passat res. Es podrien fer miracles genials.

Si estiguessis sol en una habitació buida, què seria el primer que faries aparèixer?
La clau de la porta.

Què faries desaparèixer de la teva vida?
Moltes coses de mi que no m’agraden, però que no us desvetllaré perquè si no les heu percebut, és com si no hi fossin. I també moltes persones d’aquesta societat, que tampoc diré quinés perquè no vull que ningú se senti ofès.

La màgia et deixa temps per l’oci?
Sí. Ara mateix, amb funció en cartell i promoció de l’espectacle, no tinc massa temps lliure però hi ha èpoques de l’any en les que estic més tranquil. Llavors aprofito per descansar, estar-me a casa m’agrada molt. I també m’agrada pintar.

Si tinguessis davant una paret blanca, què hi pintaries?
Ara no ho sé…dependria del dia i de la inspiració que tingués.

Quines tres pel·lícules que no poden faltar a la teva videoteca?
Love actually, Cinema Paradiso i Rebeca

Una història que t’hagi marcat?
M’agraden molt les històries de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón. I a l’estar ambientades a Barcelona, m’enganxen més.

Un record emblemàtic de quan erets petit?
El passeig en família dels diumenges al matí. Sortia a passejar amb els meus pares tots els diumenges, i això volia dir anar a un lloc al que no havia anat mai, des del Museu de Cera, al parc de la Creueta del Coll, a la Rambla… Mai repetiem indret. En aquells passejos vam descobrir moltes coses.

Entre les teves aficions, es troba la devoció per Michael Jackson. Quan el vas descobrir?
El vaig descobrir amb el videoclip Thriller. Crec que molts el vam descobrir en aquell moment. Arrel del videoclip, els meus pares em van regalar el casset de Bad i em vaig tornar boig. Des de llavors, sóc seguidor incansable.

Diuen que tens una de les col·leccions d’objectes del cantant més importants del món.
No sé si és la més important del món perquè no conec d’altres col·leccions per poder comparar-la. Imagino que les altres col·leccions també estaran guardades, com la meva. Però sí que puc dir que és molt variada i tinc objectes personals d’ell molt diferents, des de vestuari, a mobles, a quadres, joies…

En vitrina o en caixes?
Ara que la col·lecció comença a tenir més envergadura, tinc bona part d’ella en vitrines però encara em queden coses dins de caixes. La idea és acabar fent un museu perquè tenir tants objectes tancats és una llàstima.

T’agradaria tenir un seguidor amb la mateixa devoció per a tu com la que tu tens pel Michael Jackson?
No, no m’agradaria gens. Em conec a mi mateix i faria por (riures).

Acostumes a estar satisfet amb el que fas o ets d’aquells que mai queda content?
Em costa quedar satisfet però amb els anys he après aportar-ho millor. Després de cada funció parlem amb l’equip per veure què podriem millorar. Són petits aspectes, imperceptibles pel públic, però que si no tingués cura d’aquests detalls i deixés que tot anés degenerant, es podria acabar veient el truc del joc. La perfecció en els mags és molt important perquè depenem molt dels objectes, si no estan ben col·locats, si la orientació canvia, fa que el truc no surti.

El Mag Lari estarà al Teatre Condal amb 25 Il·lusions fins al 4 de febrer

Marta Codina