“Dones de Ravensbrück”

L’Espai Expositiu de la seu del districte de Les Corts exposa, fins al darrer dia de maig, un recull d’històries sobre la vida de les dones del camp de concentració de Ravensbrück.

Ravensbrück, a noranta quilòmetres al nord-oest de Berlín, significa “pont dels corbs” en alemany i fou el camp per a dones més gran de tot el sistema de concentració nazi. El camp va estar en funcionament des del maig de 1939 fins al seu alliberament per les forces aliades el maig del 1945, i durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial va ser ampliat tres vegades. S’estima que durant tot aquest període, més de 123.000 dones, de 40 nacionalitats, van ser internades en aquest camp, i més de 90.000 persones hi van perdre la vida.

Entre les dones supervivents, noms com els de Neus Català i Conxita Grangé -vides que encara avui afortunadament bateguen-, o els de Maria del Carme Buatell, Dolors Casadellà, Carme Gardell, Mercedes Nuñez i Alfonsina Bueno, són alguns dels recordats en aquesta exposició organitzada per l’Amical de Ravensbrück, una associació constituida arran del peregrinatge al camp de Ravensbrück en commemoració del 60è aniversari de l’alliberament, i que té per objectiu el record i transmissió incessant d’aquest capítol negre de la història a les futures generacions.

Neus Català: “Aquelles dones eren com calaveres que ens miraven, l’infern estava a Ravensbrück”

La supervivent i activista Neus Català, presidenta d’honor de l’Amical, és i ha estat una figura indiscutiblement necessària en la reivindicació de la memòria de Ravensbrück. L’exposició, emperò, vol fer constar que als camps de concentració van haver-hi moltes altres Neus Català, i és que precisament ella mateixa va prometre en el mateix infern de Ravensbrück que mai deixaria de donar testimoni del que havien vist els seus ulls i patit en cos i ànima per tal que mai es tornés a repetir horror semblant.

Exposicions com “Dones de Ravensbrück”, que romandrà a la plaça Comas fins al 31 de maig, fan palès que la millor arma és el record i contribueixen a salvaguardar la promesa de Neus Català vers la resta de preses, persones anònimes convertides en heroïnes per mirar de resistir amb fermesa tant al feixisme com a l’oblit de la ignominia.

Per Àngel Bravo