“Parats en un simple carrer pots anar explicant tots els períodes històrics”

No ens n’adonem, però fer un camí tan recurrent i curt com el de casa nostra al forn més pròxim, sovint pot esdevenir un passeig ben complert per la història del barri. I, a sobre, resulta engrescador. Agus Giralt, conegut historiador santsenc i autor del blog “Memòria de Sants”, ens explica anècdotes sobre la toponímia dels carrers del voltant de l’emblemàtica plaça Osca.

No fa falta recórrer als llibres d’històra si tenim l’oportunitat de recórrer els carrers en companyia d’Agus Giralt. Ficat en mil i una iniciatives, aquest jove historiador és conegut al barri pel seu blog Memòria de Sants, i actualment és a punt d’obrir el teló d’un projecte que posa en valor la història de Can Batlló a través del teatre. Giralt passeja amb l’Acelobert pels contorns de la plaça d’Osca.

Rodejada d’edificacions típiques del segle XIX, la plaça d’Osca és una de les més tradicionals de l’antic municipi de Santa Maria de Sants, i és que fins al 1913 s’hi ubicava el mercat, i per això en aquella època se la coneixia com la plaça del Mercat. Agus Giralt ens recorda, però, que aquell mercat, abans de ser allà, escalava el carrer Sant Crist, on les parades s’amuntegaven sense ordre fix. Avui dia, el mercat que està situat al carrer Sant Jordi és conegut com a Mercat Nou perquè és fruit del trasllat de l’antic mercat d’Osca a aquest nou emplaçament, quelcom efectuat després de l’agregació del barri amb Barcelona.

Sortim de la plaça i anem a veure el carrer de l’Autonomia. Agus Giralt ens explica que aquest carrer, el segle XIX, es deia carrer de la Llibertat, i tot apunta que l’origen ve d’una referència al procés d’alliberament cubà en el context de la guerra d’independència contra el domini espanyol. En aquells anys, però, abans d’independència, es discuteix per a Cuba una oferta de major autonomia, una proposta que va quedar aigualida amb l’alçament i adveniment de la república de Cuba, però que fou per aquest context que sorgeix el terme del carrer de l’Autonomia, i no pas per una referència a Catalunya com a priori pot semblar a dia d’avui. No obstant això, en instaurar-se el franquisme, el capítol cubà resta molt llunyà i fa que aquest nom sí que s’assocïi a la qüestió catalana, i per això el carrer passa a anomenar-se Calle de la Unidad. Acabada la dictadura, quan s’inicia un procés de recuperació dels nomenclàtors, el carrer torna a anomenar-se Autonomia, però ara, tal com conclou Agus Giralt, la connexió amb Catalunya és molt evident i per això alguns reclamen fins i tot el nom anterior.

Des del carrer de l’Autonomia, tombem pel carrer Riego, “on passa tres quarts del mateix”, assegura Giralt. Durant la dictadura no es vol sentir a parlar d’aquest nom que es vincula amb l’himne republicà, i passa a dir-se Calle de Zumalacárregui, en record a un general carlista. “És graciós que fins i tot es comenta que Riego, de fet, pot venir del fet que era el carrer per on es regava el mercat”, rebla Giralt.

Anem a buscar el carrer de Watt, on l’historiador ens insinua que és una referència al fort passat industrial del barri -James Watt fou un enginyer determinant en la millora de la màquina de vapor-, i prenem el carrer de Sants fins a arribar a la plaça Bonet i Muixí, on acabem el nostre petit recorregut. “Si Osca era la plaça del Mercat, aquesta era la plaça de l’Església”, ens comenta Giralt. Després de l’agregació, va passar a anomenar-se plaça Màlaga, amb tot, avui dia és una plaça que s’anomena de tres maneres diferents, i és que fa pocs anys, el veïnat la va rebatejar també com a plaça Josep Pons en honor a un activista del barri.

L’Agus Giralt des de petit ja era algú curiós i atret pels secrets que amaga la ciutat. El seu pare va ser president d’una associació veïnal i a casa sempre hi havien anècdotes per escoltar i compartir. I és que la història té una part anecdòtica que és molt estimulant per fer créixer l’interès sobre el nostre entorn, i això s’evidencia, per exemple, amb fets com que Sant Jordi rere Sant Jordi la secció de llibres que toquen aquests temes és més extensa. El mateix Giralt ens confessa que ja n’està duent a terme un de nou, de llibre, encara sense títol però cent per cent dedicat a un barri de Sants farcit de racons per redescobrir.

Per Àngel Bravo