“El waterpolo femení cada any és més espectacular”

El CN Catalunya és un club eminentment de waterpolo fundat el 1931 que té una llarga i estreta vinculació amb el barri de Gràcia. Enguany, l’equip absolut femení és a les portes de la Primera Divisió després de realitzar una magnífica temporada a primera catalana que han coronat com a líders. La puntuació al darrer partit de lliga, a més, ha permès que la piscina del club, el CEM Can Toda, sigui la seu del Campionat d’Espanya de Segona Divisió, del 5 al 7 de maig, el darrer tram que falta per acomplir l’objectiu de l’ascens. L’hongarès Gabor Egedi, a més de jugar a Divisió d’Honor amb l’absolut masculí, és l’entrenador de les guerreres del CN Catalunya.

Enhorabona per un any tan complet, i més amb el poc que fa que el CN Catalunya ha recuperat la categoria femenina.
Moltes gràcies. Som a les portes de primera nacional quan tothom fa dos anys que reia davant d’aquesta possibilitat. I és cert, el CN Catalunya sempre va voler competir amb un grup de noies a primera catalana, però quan jo vaig començar a jugar aquí no teníem cap categoria femenina, si bé és cert que fa 30 anys sí que n’hi havia.

I com has viscut tot aquest procés com a tècnic?
Quan em van proposar portar les noies fa tres temporades, jo vaig dir que si volíem apostar pel femení i anar cap amunt només hi havia dues maneres de fer-ho. Una és que el primer any es fitxin sis jugadores de Divisió d’Honor per guanyar la lliga catalana i després se’n fitxin sis més per guanyar la nacional. Així, en dues temporades ja entraríem a Divisió d’Honor. Però com que en aquest club no tenim sous, no podíem fitxar com si res. I tot i això, no era aquesta l’opció que jo preferia. El que a mi m’agrada és fer cantera, i aquesta segona manera ha estat també l’aposta del club per arribar fins on som ara. Fa tres temporades vam començar amb un infantil que va tenir molts bons resultats, a la següent ja teníem infantil i cadet, i enguany hem entrenat juvenil, aleví, infantil i cadet. Afortunadament, els resultats d’aquesta idea s’han fet evidents.

Que les noies sentin els colors.
Exacte. Pujar amb les nostres noies, que treballin categoria a categoria, donar-los oportunitats per pujar en el primer equip, com s’ha fet aquest any, i així de bé ens ha anat. Són jugadores que tenen sentiment perquè el CN Catalunya és el club on creixen i això fa molt a nivell d’equip. Si guanyem, guanyem totes, i si perdem, totes perdem. La cantera fa fort un equip perquè les jugadores entenen el que significa jugar per un club, tenen ídols al club i les petites volen arribar a ser com les millors de l’absoluta. D’una altra manera no crec que funcioni. Aquest any hem guanyat anant per aquí i és per estar orgullosos. Al CN Catalunya hi ha jugadores amateurs que s’esforcen i treballen com a jugadores professionals.

I davant d’aquests mèrits del femení, creus que realment hi ha diferència amb la categoria masculina?
Per mi són dos esports diferents. El masculí és molt dur, però és que en el femení no hi ha instant en què no es deixin d’agafar el banyador! El ritme és diferent, però el waterpolo femení millora cada any i es nota molt. La selecció espanyola femenina ja sabem tots que ha guanyat el campionat mundial i europeu, i en les olimpíades sempre és opció de medalla, i en l’àmbit internacional igual, cada any puja de nivell i és més espectacular.

Per Àngel Bravo