“Som musulmans, no terroristes”
El passat 21 d’agost, quatre dies després dels atemptats, milers de musulmans es van manifestar a Barcelona de forma multitudinària en contra del terrorisme, malgrat que pocs mitjans de comunicació van donar suport a l’acte.
Més de 140 entitats i associacions musulmanes de Barcelona i els seus voltants van participar en la concentració a la plaça Catalunya com a repulsa pels atemptats del dijous dia 17 d’agost a la capital catalana i a Cambrils (Tarragona).
Ouassim, amic i col·laborador, ho expressava d’aquesta manera:
“Com a musulmà tan sols puc expressar el meu rebuig a la barbàrie que s’ha comès a Barcelona i en qualsevol part del món on moren
innocents, perquè abans de pertànyer a la fraternitat de la religió, pertanyo a la fraternitat de la humanitat. En aquests temps que corren,
després de cada atemptat se sotmet els musulmans a una estigmatització, encara que aquesta vegada és més fort perquè ha succeït a prop, abans era alguna cosa que solament passava fora i lluny. El col·lectiu al qual pertanyo aquí a Barcelona està sota dues pressions, d’una banda ser assenyalat pel que han fet uns altres sota la falsa bandera i escut de la religió, i per un altre perquè s’està deformant la imatge i l’ideal de més de 1500 milions de musulmans al món. Vist el desenvolupament que estan prenent les coses tinc plena confiança que tant la societat catalana com l’espanyola sabran veure la realitat. La solució a l’anomenat terrorisme “islàmic” comença per considerar els musulmans com a part de la solució i no del problema. Per finalitzar, recordar la cita: “no tinc por de qui no creu en déu, però sí de qui mata per provar l’existència de déu”.
I Hicham, em feia arribar també aquestes línies:
“Gràcies per entendre l’ocorregut d’aquesta manera. Cada vegada que passa alguna cosa així, sigui a Espanya o en qualsevol altra part del món, i un àrab, marroquí o musulmà té alguna cosa a veure, tots ens sentim culpables tan sols pel fet de ser de la mateixa raça. Ens dol veure tanta barbàrie. Com el tu dius, no tots som iguals, però lamentablement el terror i la por fan que es vegi així. Esperem que això acabi com més aviat millor i puguem viure en pau”.
Fotos i texte: Antonia Utrera
www.pressenza.com