OPINIÓ

Per: Juanjo Compairé.- Surto de veure al cinema el film “Sirât”, d’Oliver Laxe. Una pel·lícula que t’atrapa progressivament i que, vista en pantalla gran i sense escapatòria, et deixa en estat

Per: Javier García. - Un dels molts dimarts en què vaig a buscar el meu nét de 10 anys a l'escola, em vaig interessar per un amic seu. Em va respondre

Per: Paco Abril.- Quan el declivi econòmic alimenta l’anti-feminisme entre els joves  Un nou estudi de Javier Carbonell[1], publicat pel European Policy Centre, alerta d’una escletxa creixent entre joves homes i dones

Per: Carles Llorens.- (Aquest text està escrit en la versió valenciana de la llengua catalana) A cada moment històric, a cada societat li corresponen els seus propis símbols de poder ben diferenciats.

Per: Josep Maria Lozano.- Tenim un bon exemple de grup d’autoconsciència revolucionària en els grups de dones creades els anys 60/70. S’hi feien debats col·lectius per fer paleses les desigualtats que

Per: Ion Pagola.- Fa anys ja que davant el malestar psicològic trobem moltes respostes individualistes, com els llibres d'autoajuda. Llibres que poden dotar de molt de coneixement i apoderament, encara que

Per: Marea pensionista de Catalunya.- Les empreses armamentístiques es fregan les mans veient com les seves accions es disparen amb els diners públics de la ciutadania: Rheinmetall puja un 13,71% en bossa.

Per: Juanjo Compairé.- Fa uns mesos TV3 va emetre un documental estremidor. Es titula “Et faran un home”. Penso que és digne de ser vist (hom pot recuperar-lo a la plataforma

Per: Paco Abril.- Les masculinitats són un constructe social i cultural, no pas entitats fixes. Malgrat això, històricament han estat identitats molt estables, especialment les denominades masculinitats hegemòniques, que ocupen una

Per: Santiago Guerrero.- Fa anys, mentre era de viatge, vaig conèixer durant una excursió un noi i una noia que eren parella. Després d'uns cinc minuts compartint breument els nostres plans

Manifest  de la Concentració a la Plaça de Sant Jaume del 21 d’octubre de 2024 (extractes) Aquesta concentració d'homes a favor de la cura de la vida i contra les violències

Per: Carles Llorens.- Fa mesos vaig tenir l’ocasió de poder veure a València l’obra de ballet filosòfica contemporània “Generació Z: Surfejant l’herència” Un espectacle coreografiat i dirigit per Roseta Plasencia i

Per: Ion Pagola.- Si cerco la definició de matrimoni, la primera definició del diccionari és la següent: “Unió d'home i dona, concertada mitjançant certs ritus o formalitats legals, per establir i

Per: Juanjo Compairé.- "No somos plantilla, somos familia". Una vaga de més de quatre mesos per la Conciliació. El meu amic José Ángel Lozoya em posa en antecedents de la vaga de

Per: Xavi Padrissa En Roger, un home de quaranta-cinc anys, sempre s'havia considerat una persona progressista i oberta de ment. Estava convençut que les seves idees liberals el situaven molt lluny

Per: Juanjo Compairé.- Ho teníem tot preparat: el necesser, la robeta, tot planxat i plegat amb molta cura en una bossa a la sortida de casa, per si calia sortir corrents.

Per: Paco Abril.- La sexualitat és una dimensió intrínseca de l'ésser humà que abraça diverses facetes de la nostra existència: des del coneixement del cos fins als llaços afectius, la intimitat,

Per: Carles Llorens.- (Aquest article está escrit en la varietat valenciana de la lengua catalana). Esta setmana he vist la delicadíssima pel·lícula “Vidas Pasadas (Past Lives)”, de la directora Celine Song, altra

Per: Juanjo Compairé.- Podem els homes fer amics? De jove vaig llegir amb fruïció el magnífic tractat de Ciceró sobre l’amistat. Ell considerava que tenir amics era el bé mes preuat.

Per: Ion Pagola.- En 2018 es publicaria la primera novel·la gràfica d'una saga anomenada “Heartstopper”. L’èxit fou tan gran que el 2022 s'estrenà una sèrie amb el mateix nom. Aquesta historía,

Per: Juanjo Compairé.- En Pere és avi des de fa cinc anys. Quan va tenir la Nora a les seves mans per primer cop alguna cosa se li va despertar dintre

Per: Carles Llorens.- Vesprada de cinema amb el meu amor. És dissabte. Encara portem el pijama i ens emboliquem al seu llit per a veure el que resulta ser un drama