Grup d’homes pro feministes: Grups d’Autoconsciència

Per: Josep Maria Lozano.-

Tenim un bon exemple de grup d’autoconsciència revolucionària en els grups de dones creades els anys 60/70. S’hi feien debats col·lectius per fer paleses les desigualtats que compartien totes elles. Aleshores prenien consciència que allò personal que patien era fruit d’un sistema que les oprimia. A més d’aquests treballs personals, per tant, van fer sorgir un moviment de dones per a l’alliberament d’un patriarcat opressiu. Tot plegat va provocar una onada expansiva que hem pogut veure al llarg del temps. Van fer i estan fent polític allò personal.

Els grups d’homes i els homes a nivell personal interconnectats, doncs, cal que ens ajuntem i ens posem a parlar sincerament. Que ho fem per començar a veure que tenim problemes en comú i interessos per compartir. Que la causa d’aquest problemes no som nosaltres sols, sinó també el sistema que ens envolta.

Arribats en aquest punt la pregunta seria: En realitat la estructura patriarcal d’alguna forma ens oprimeix o potser seria millor dir que ens aliena? El patriarcat fa també dels homes un grup alienat i subordinat al sistema? En paraules de Mark Fischer: El coneixement pot esdevenir la base de la capacitat d’acció; la capacitat d’acció pot transformar les coses. Per tant, només el grup subordinat pot tenir la capacitat de canviar de debò. Podem fer un paral·lelisme entre la revolució del proletariat com a classe oprimida i el moviment d’alliberament de les dones per sortir de la opressió. En aquells moments sorgeix una consciència de classe oprimida, d’allò que patim tots plegats. En el nostre cas, aquesta classe seria el conjunt dels homes alienats/subordinats que maldem per sortir de la impossibilitat de transcendir-nos com éssers humans. Tinc present que el patriarcat ens dona un seguit de privilegis que és part dels aspectes a desmuntar. De fet, són uns privilegis perversos que ens pretenen adormits i alienats.

No hi ha revolució sense tenir consciència d’opressió. Per tant, més enllà d’allò personal, cal veure tot el que ens uneix als homes per sortir d’una alienació opressora. Virginie Despentes ens parla de la manera com el patriarcat també fa seu el cos dels homes: El cos del home pertany a la producció (capitalisme) en temps de pau i a l’estat en temps de Guerra. Atrapats com Sísif en un treball esclau, precari i repetitiu, hora rere hora. Impossibilitats de dir “No” col·lectivament a la guerra, condemnats a combatre i matar des de l’odi i des de la confrontació contra altres homes en un mateix estat de subordinació. I aquí també soc conscient del privilegi pervers del patriarcat que ens diu en clau subterrània; “el vostre cos es meu, però a la vegada feu vostre el cos de les dones.”

Aleshores, els grups del homes prenem consciència de ser un grup subordinat que necessita canviar un sistema que ens oprimeix? Perquè, si ho féssim així, llavors sí que esdevindria un moviment d’acció pública i solidària. Aquest sortir de la subordinació es també elevar un crit contra tota mena de violència i tota mena de opressió; posar la mirada en la cura de la vida.

Una revolució que cuidi la vida és l’objectiu del feminisme i també el nostre. Hauríem d’entendre, però, que ara mateix són dos camins en paral·lel per acabar trobant-nos. Cal reflexionar, doncs, en profunditat com volem fer aquest camí.

Josep Maria Lozano

Comunitat d’homes per la cura de la vida (si vols contactar-nos, escriu-nos a comunitatdhomes@gmail.com )

Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)

https://www.homesigualitaris.cat/