Homes Igualitaris: Paternitat activa i corresponsable

No em centraré tant en el tema de la necessitat de compartir la criança dels nostres fills/es (biològics o adoptius) en la parella, en igual grau de responsabilitat i trencant els rols de gènere establerts. Els beneficis en el seu món emocional, cognitiu, comunicatiu, salut mental i física són altament significatius. Una corresponsabilitat en igualtat de temps i espai entre pare i mare ofereix al bebè una imatge d’igualtat i no de desigualtat sexual en el tema de la cura.

Un pare plenament implicat en la criança mostra una actitud que contradiu els rols de gènere, ja que demostra la seva capacitat per a una correcta cura, quelcom que les fills/es poden observar i, per tant, aprendre. No hi ha diferents capacitats per a la criança dels fills entre sexes, més enllà de l’alletament. La corresponsabilitat activa es produeix, en paraules de l’economista feminista María Pazos, al moment que és cristal·litzen els rols de gènere en la parella, cosa que resulta revolucionària.

Ara bé, per tal que els homes puguin accedir en igualtat de condicions que les dones a una criança plena, han de produir-se una sèrie de circumstàncies que ho facilitin, perquè si això ha de suposar sacrificis tan forts com els que suporta la dona, difícilment assumirà aquest compromís. Caldran mesures públiques, en forma de lleis que afavoreixin aquesta inclusió. Per exemple, la concessió de permisos iguals i intransferibles per naixement o adopció per a tots dos (pagades al 100%). Quelcom que per cert s’està debatent com a llei al Congrés de Diputats (igualtat de permisos de 4 mesos per a tots dos cònjuges).

Aquesta llei suposaria començar a eliminar barreres contra una real igualtat entre tots dos sexes. Aquesta corresponsabilitat entre tots dos, alhora, dóna valor a un treball de cures que, per no estar remunerat, ha estat una càrrega per a les dones que, en fer-lo plenament seu, les obliga a abandonar els seus treballs remunerats o demanar mitges jornades o portar les dobles càrregues de treball (remunerada i no remunerada). I això no és un mandat de la naturalesa, sinó una construcció social i de lleis per part dels poders públics que, d’una forma real i també simbòlica, ens indica com han de quedar el repartiment de la cura de les criatures entre homes i dones.

Aquesta corresponsabilitat activa dels pares comporta també una equitat en la relació de parella. El fet de compartir un espai afectiu redueix significativament les quotes de violència de gènere. I quan parlem de parelles, volem remarcar que no només parlem de les parelles heterosexuals, sinó de tot tipus de paternitats, com són les biològiques, les adoptives o les parelles del mateix sexe.
Parlar de paternitat corresponsable és parlar de potenciar els treballs de cura per als homes, entrar en aquest espai privat-domèstic del qual un sistema patriarcal ens tenia totalment allunyats. La igualtat entre sexes no només s’aconseguirà entrant les dones en aquest espai públic fins fa poc patrimoni dels homes, sinó que caldrà que els homes puguem entrar, des del nostre desig, en aquest espai privat-domèstic. No ha d’haver-hi espais diferenciats; tots els treballs tant de mercat com de cura són igual de valorables, necessaris i valuosos. I no han d’utilitzar-se per discriminar un sexe sobre l’altre, sinó tenir present que tots dos treballs són patrimoni de qualsevol ésser humà, sigui qui sigui el sexe que tingui.

Per Josep Maria Lozano
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com