Homes Igualitaris: No vull ser mitja taronja!
El mite de la mitja taronja és el primer mite d’amor entre éssers humans, donat que, fins ara, els mites romàntics feien referència a l’amor entre déus. La teoria de la mitja taronja, la creença de que el nostre ésser estimat està esperant en algun lloc i només hem de trobar-ho, segueix estant present en el nostre dia a dia i actualment construeix la major part de les relacions emocionals entre el col·lectiu adolescent i jove.
Programes de televisió com “Mujeres, Hombres y Viceversa”, amb una mitjana de 650 mil persones espectadores diàries, en la seva majoria el col·lectiu adolescents i joves, segueix reproduint aquest mite de la mitja taronja on, lluny de ser una inofensiva idea romàntica, acostuma a ser la base de gran inseguretat i infelicitat. Les espectadores i espectadors entenem el concepte de parella com un sentiment de plenitud, on l’altra persona ens complementa, creient que la felicitat està basada en trobar l’amor en algú o alguna altra. Creiem en la perfecció de trobar quelcom que estigui fet per estar amb nosaltres, creiem en una relació on tot encaixi.
Tot i que sigui difícil d’acceptar per les persones enamorades, el que dues persones estiguin juntes és fruit de la casualitat i que dues persones siguin felices es fruit de les seves capacitats per ser felices, de les seves habilitats, dels seus esforços, de la seva paciència i de la seva intel·ligència emocional. Estimar a algú altre, entre altres coses, també és una decisió. La perfecció és impossible; una parella està feta de dues persones i on hi ha dues persones hi ha malentesos. No som un mateix ésser, la parella som dues persones diferents.
El viatge de la vida es veure’s a un mateix com una mitja taronja complerta. Trobar la felicitat dins d’un mateix. No la trobarem mai en el que volen els demés. No hi ha amor suficient en aquest món per omplir el buit d’una persona que no s’estima. Serem capaços d’estimar a un altra persona quan vertaderament sapiguem estimar-nos a nosaltres mateix*s, quan no nece-ssitem a una altra persona per ser feliços, serà llavors quan podrem estimar a una altra persona amb plena llibertat.
Per Jordi Salgado de la Torre
@josaldelatorre
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com
