Per: Luís Avellaneda,-

Des de fa uns mesos, m’he adonat d’una cosa que no m’agrada gaire. Pot ser que sembli una ximpleria, però a mi m’ha costat adonar-me’n.

Cada vegada que surto del Metro a la nit, quan torno a casa meva després de la feina i hi ha una dona (o una adolescent) que surt de l’estació a la mateixa vegada que jo; ella surt amb una mica de por. Es nota per la manera com camina, com mira al seu voltant, accelerant el pas si nota que algú la segueix i, sobre tot, es posa las claus per entre els dits, per si cal defensar-se de qualsevol atac.

Òbviament, tot això és el que no m’agrada. No m’agrada gens que jo, com a home, pugui anar pel carrer a qualsevol hora del dia o de la nit sense por i sense preocupacions, i que una dona, tingui l’edat que tingui, es vegi obligada a anar-hi, sobre tot de nit, amb compte per si pateix l’atac de qualsevol indesitjable.

És un tema del qual es parla molt; jo mateix, per exemple, rebo classes de defensa personal. Però és diferent, perquè jo no hi he volgut anar per no tenir por quan vaig pel carrer. Aquí és quan entra en joc l’educació que es rep a casa i a les escoles. Crec seriosament que caldria inculcar als nanos el tema del respecte, de no aturar a una noia o dona de nit per espantar-la, fer-la sentir incòmoda, molesta o qualsevol altre cosa. No cal que una dona vagi a aprendre defensa personal si no ho vol. Cal educar els futurs homes per respectar-les.

Luís Avellaneda

Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya) https://www.homesigualitaris.cat/