Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

La societat patriarcal en què vivim facilita o manté una violència social que es dóna particularment contra el gènere femení; és a dir, aquesta violència social característica del sistema patriarcal principalment dirigida cap a les dones és un problema estructural molt arrelat als nostres costums, conductes, etc. Aprofundint més, trobem altres col·lectius víctimes del patriarcat. I és aquí on, entre altres coses, trobem que la violència és moltes vegades inherent a les relacions. Un exemple n’és l’anomenada violència intragènere: una violència exercida dins de relacions entre persones del mateix gènere.

Quan es parla de violència intragènere cal ressaltar la seva escassa visibilitat en la societat, així com en els mitjans d’informació, més encara quan la violència es dóna en parelles de lesbianes. A més, quan les notícies fan referència a casos de violència intragènere (això sí, només quan la violència ha arribat al grau d’assassinat) trobem sovint notícies com ara: “crim / mòbil passional”, “mor assassinada per la seva parella”, “van poder matar-se entre si en una baralla”, etc. Aquests exemples ens demostren que la notícia no es focalitza en la violència i en el subjecte que l’exerceixi, sinó que es parla de responsabilitat mútua, que el crim és passional, és per amor, etc.

Com és lògic, aquesta invisibilitat que pateixen les persones, víctimes de violència per part de la seva parella del mateix gènere repercuteix en la seva capacitat de reacció i apoderament. Diversos col·lectius fa temps que denuncien la necessitat d’afrontar aquesta realitat per poder treballar per erradicar la violència present en les relacions.

Parlo de violència intragènere per posar l’èmfasi en com la violència no és exclusiva a un tipus concret de relació. La violència tendeix a normalitzar-se com una característica més de l’amor; la gelosia, el control, insults o altres formes de violència són habituals en les relacions (en relacions entre adolescents és bastant comú). Per això cal repensar i replantejar els conceptes que tenim sobre les formes que té una relació sana i com es crea, a més de ser capaços de detectar la violència i tenir recursos per poder atendre les seves víctimes.

Ion Pagola Jiménez
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com

 

Volver a todos los artículos de interes

DESTACADOS
Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter