Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

L’assistència podològica en les persones grans es d’especial interés. En primer lloc, hem de parlar de la quiropòdia, permet al podòleg-a diagnosticar i tractar les enfermetats i deformacions del peu a diferents nivells: patologia de les ungles, patologies dèrmiques, alteracions múscul- esquelètiques, alteracions metabòliques i/o vasculars.

Una entitat a part seria la patologia del peu diabètic o peu de risc, en aquells pacients que presenten diabetes (tipus I o tipus II), sent una enfermetat crònica que requereix protocols específics de tractament.

L’experiència clínica ha demostrat que una bona qualitat assistencial, basada en la col·laboració multidisciplinària, ajuda a mantenir a aquests pacients funcionalment actius el màxim temps possible afavorint la seva independència. En aquest sentit, una de les principals causes que repercuteix en la pèrdua d’autonomia del pacient geriàtric son les caigudes. El podòleg pot prevenir aquests successos mantenint uns peus saludables sense hiperqueratosis (durícies), helomes (calls, ulls de poll), controlant possibles infeccions (fúngiques i/o bacterianes), etc. Per això, es poden realitzar diferents tipus d’actuacions podològiques.

– Preventiva o correctiva, en la qual evitarem que apareguin certs problemes de salut o bé si podem reconduir la situació.
– Pal·liativa o curativa, si la patologia ja està present, per evitar dolor i riscos d’infecció o alteracions més greus.

Per això, existeixen diferents tipus de tractament, però tots ells tenen que ser personalitzats: paddings de descàrrega, ortesis de silicona o suports plantars, amb l’objectiu de disminuir els punts de pressió i com a conseqüència el dolor que causen durant la deambulació. En altres casos l’ús de dispositius de suport (bastons, caminadors) poden ajudar a millorar l’equilibri i a més, en casos reincidents, permetran superar a curt termini el síndrome post caiguda (por a caure). En aquest sentit, un altre factor molt important a destacar és el calçat, que haurà de reunir unes condicions específiques per aquest tipus de pacients:

– Sola: antilliscant amb amortiguació a l’impacte de la trepitjada i que aïlli del fred o la calor.
– Subjecció: ha de respectar la forma del peu tant en repòs com en moviment sense reduir la mobilitat del dits.
– Taló: amb contrafort per mantenir millor l’equilibri evitant els desplaçaments laterals.

L’ús d’un calçat adequat es essencial també per ajudar a prevenir el sedentarisme, un dels factors de risc més importants en enfermetats cardiovasculars. El problema del sedentarisme és que potència la debilitat física i augmenta el risc de caigudes, això comporta pel pacient un aïllament, reduint parcial o total, la seca activitat social i provocant un progressiu deteriorament cognitiu.
Com a conseqüència, la qualitat de vida de les persones grans, depèn en gran mesura de la col·laboració de diferents professionals, entre els quals el podòleg-a té un paper fonamental.

Susana Villegas
Pódologa de Centros Amunt
C/ Llagostera, 4 · T. 93 93 455 86 30
www.centrosamunt.com

 

Volver a todos los artículos de interes

DESTACADOS
Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter