“En la meva professió, m’enamora el repte permanent i la curiositat”

Josep Munné i Suriñà (Barcelona, 1953) és un reconegut actor de cinema, teatre i televisió. Va iniciar la seva carrera professional debutant al musical de Godspell, l’any 1974. Ha rodat tant en català com en castellà, encara que és a Catalunya on ha assolit una major popularitat, especialment en sèries de televisió com ara “El cor de la ciutat”. Munné ens cita al Bar Versalles de Sant Andreu, conegut per tothom per la història que té al darrera. El soterrani del bar, l’antiga bodega, era utilitzat com un refugi durant la guerra civil.  Malgrat el seu volum de feina, Pep Munné es mostra tranquil, serè, alegre i amb un gran somriure.

Per Andrea Fort
Abril 2018

De futbolista a actor. Què et fa empènyer cap a aquesta decisió?
Ostres! Feia anys que no em feien aquesta pregunta. Doncs sí, jugava al Barça amb 13 anys. Al cap de poc vaig anar a la universitat i vaig començar a integrar-me amb grups de teatre. Després vaig anar a Madrid, l’epicentre de la interpretació, i quan va arribar l’estiu, vaig fer proves amb Godspell.

Com va encaixar-ho el teu entorn, sobre tot el teu pare que era futbolista?
Curiós. S’ho va prendre molt bé. A ell li agradava molt el cinema i, la veritat, quan em veia actuar, li queia la baba –Es riu-. Durant els inicis m’hauria anat bé tenir algun referent més proper, però a causa de la distància no es podia. A la meva família tampoc li sobraven els diners com per anar i venir de Madrid cada setmana. De la meva família destacaria a la meva àvia. Va ser actriu i quan tenia 12 anys ja m’ensenyava a recitar, m’ajudava a preparar obres de teatre pel cole. Però després vaig fer camí sol.

La família, l’amor… ho mouen tot. Quantes vegades s’ha enamorat Pep Munné?
M’he casat 3 vegades i me n’he enamorat 5. Pensava que no em podia enamorar més d’un cop. Ara mateix, sí que crec que no em tornaré a enamorar, estic molt bé amb la meva parella, tot i tenir 30 anys menys. Per mi, l’amor i l’enamorament són dos mons diferents. L’enamorament té aquella ingenuïtat d’adolescent que en realitat és un engany. Amb el pas dels anys el que queda és l’estima, l’amor pur.

Què n’opines de l’amor a través de les xarxes i les aplicacions?
A les xarxes tothom és meravellós. Tot són mentides. A Instagram tothom és el més guapo, amb les millors cases i viatges. Les xarxes són molt útils, de fet, pots entendre com pensa una altra cultura a través de l’ús que en fa de les xarxes. Però mai no podem substituir les xarxes per les relacions humanes. Pots buscar companyia però enamorar-te ho veig complicat. Necessito respirar amb aquella persona, sentir-la. No a través d’una pantalla.

Què és el que t’enamora de la teva professió?
M’enamora el repte permanent i la curiositat.

I tant en l’amor, com en la vida, hi ha esforços i renúncies. El moment més dur de la teva carrera?
Vaig participar a una obra al Teatre Grec on vaig tenir pànic escènic. No m’agradava gens el que feia, ni el que feien els meus companys. No hi ha res pitjor que sortir a l’escenari amb una cosa que no estàs convençut. Vaig complir amb aquella temporada, i no vaig seguir.

Ara, el més dolç.
El primer cop. L’obra va durar una hora més perquè la gent ens tallava les cançons pels aplaudiments. “Lo que te ha pasado hoy Pep, a lo mejor no te va a pasar en la vida” em deien, “no te acostumbres”. L’altre moment va ser la meva primera obra com a productor. Quan els esforços tenen la seva recompensa i resultats, et realitza infinitament com a persona i professional.

Entrevista a Pep Munné

Entrevista a Pep Munné

Si et pregunto per un poema…
“No volveré a ser jóven”
Un llibre.
“Tu rostro mañana”
Una pel·lícula.
Trilogia d’El Padrino
Una cançó.
“La vie en rose”
Un ball.
Ballar lent. Una de les coses que, malauradament, s’ha perdut. Connectar tant amb una persona que no coneixes.. Era tan bonic sentir l’aura i l’energia d’aquella persona en un moment així. L’erotisme més gran que he sentit era quan senties per primera vegada una abraçada tan suau i especial o el tacte de l’altre persona mentre ballaves.
Un destí.
Països nòrdics.

Quin seria el dia ideal per Pep Munné?
Despertar-te amb un t’estimo de la meva filla, que dorm entre la meva parella i jo. Treballar en alguna cosa que em realitzi i fer la feina molt bé. Arribar a casa trobar-me el sopar a taula amb la meva família somrient. Passar tot un dia sencer i acabar-lo estant satisfet amb el que un fa, no és gens fàcil. Per això, els éssers humans som uns herois. En fi, valorar les petites coses de la vida.

I el que no és tan ideal és la situació actual de Catalunya… Fa uns anys ens haguessis dit que no a la independència, com és que ara sí?
Perquè no pot ser d’una altra manera. I no hi ha dret amb el que estan fent. Tenim una llengua materna que s’ha de cultivar, que a més, ens l’han trepitjat tota la vida. Jo tota la vida havia votat el PSC-PSOE, i va haver-hi un dia que em vaig sentir enganyat. Sincerament, el que m’agradaria a Catalunya és trobar la predisposició dels partits d’esquerra abans de la transició. Em declaro independentista i, en aquests moments, anti Estat Espanyol. El centralisme dels partits espanyols em posa nerviós. Per mi l’ideal seria que ens organitzéssim en un Estat de nacions unides. Galicia, Pais Vasc, Catalunya i Castella, i ja està. Units, però cadascú governant-se a ell mateix, respectant-nos amb les nostres diferències.

Hem començat fent un cop d’ull al passat i m’agradaria acabar l’entrevista sabent sobre la situació actual. “Y no quedará ninguno”, l’obra que re-estrenaràs al teatre Apolo ara a l’abril. Una adaptació dels famosos 10 negritos d’Agatha Christie.
És una barreja entre misteri i intriga, a mi m’encanta, Agatha Christie mai falla. El meu personatge és un jutge. Som 10 i algú ens acusa d’un d’assassinat. Poc a poc van morint un rere l’altre fins que es descobreix l’assassí. Jo faig de jutge, i el que més m’agrada del personatge és la contenció i la seva ironia.

Pep Munné, un romàntic i apassionat de la seva professió. Moltes gràcies.

Andrea Fort

Volver a todas las entrevistas

ENTREVISTAS