Carta a Rocío Carrasco. Violencia Vicaria

Carta a Rocío Carrasco

Benvolguda Rocío Carrasco,

Som diversos grups de pares i mares de diferents llocs d’Espanya que intercanviem experiència des de fa anys amb l’objectiu de donar-nos suport i ajudar-nos a superar les situacions de maltractament i abús psicològic que estem sofrint, tant els nostres fills com nosaltres mateixos, per part de les nostres exparelles.

En alguns casos els vincles amb els nostres fills es van trencar fa anys, o estan en plena crisi trencant-se en aquests moments. Uns altres hem aconseguit recuperar als nostres fills i estem tractant de reconstruir els llaços afectius tan danyats.

Hem seguit amb molt d’interès el teu testimoniatge i volem expressar-te el nostre profund agraïment per posar llum a tanta foscor.

La situació de maltractament psicològic i físic que relates, invisibilitzat per la falta de coneixement per part de la societat i les institucions, és un clar mirall del dolor i el sofriment que hem patit diàriament en la relació amb els nostres fills. Et sorprendries tant com nosaltres de les moltes coincidències entre els teus relats i els nostres.

La psicopatologia de les persones que han alienat als nostres fills posant-los en contra nostra, obeeixen tots a un patró de comportament que semblés de manual de DSM 5, coincideixen totalment. Per això en escoltar-te ens hem vist tots i totes sense excepció, reflectits en la teva història. I ens hem emocionat amb tu. Alguns de nosaltres hem recuperat finalment als nostres fills, així i tot hem de dir-te que la ferida tan profunda deixa seqüeles importants. Alguns dels nostres fills estan baix tractament psicològic, es necessita temps per a superar un trauma d’aquest calibre. Uns altres ho han superat totalment, convertint la seva vivència en un propòsit vital d’ajuda als altres.

Com tu, ens hem dirigit al Defensor del Menor i al Defensor del Poble, els qui també ens han respost amb un “digui-l’hi al Jutjat”.

Com tu, hem rebut maltractament de les nostres ex-parelles (tant homes com dones).

Com tu, hem rebut dels nostres fills els atacs, mentides i menyspreus i hem suportat les seves feridores paraules i el seu allunyament durant anys, sense saber que res de tot això sortia dels seus cors, sinó de les seves ments distorsionades infoses pel trastorn de l’altre progenitor, que va usar a aquests com a armes i escuts en el seu propi benefici.

Com tu, hem sofert la mala praxi de molts dels psicòlegs judicials amb els seus diagnòstics avaluats en visites ràpides de no més de mitja hora, en els quals els jutges es fan costat totalment a l’hora de dictar sentència.

Com tu, ens hem vist impotents per a protegir els nostres fills, desprotegits com estem pels psicòlegs clínics que no s’atreveixen a diagnosticar amb claredat.

Com tu, hem sofert la injustícia i la incompetència de la Justícia.

Com tu, ens hem vist desemparats per família i amics, i fins atacats a vegades, en molts dels nostres casos.

Com tu, hem viscut i molts continuem vivint com a ànimes en pena, amb tractament psicològic, lluitant contra Goliats, totalment desvalguts, desesperats, enfonsats per una Justícia i una societat incapaç de comprendre el que està passant, sabent que no som casos excepcionals, sinó moltes les persones que estan patint la mateixa situació.

Com tu, estem en procés de recuperar-nos i empoderar-nos.

Afortunadament existeixen alguns professionals, molt pocs, que s’han especialitzat en Abús Psicològic Infantil per Alienació Parental, com ara l’advocat Cesar Martin, el psicòlegJulio Bronchal Cambra, la Fundació Filia amb les seves noves promocions de coordinadors parentals, i psicòlegs clínics internacionals com el Dr. Craig Childress o el psiquiatre argentí Hugo Marietan.

Necessitem que la societat i les institucions, tant psicològiques com judicials revisin els conceptes i procediments que s’apliquen en els divorcis altament conflictius, ja que darrere hi ha criances patogèniques, sense importar el gènere. Treure als nens de la pressió judicial és imprescindible, deixar-los al marge de la guerra psicològica és imprescindible, apartar-los d’un progenitor abusiu amb trastorn és imprescindible, protegir els nens sense per això fer fallida els seus llaços de família. És important que els vincles patern i matern filials siguin sans perquè les noves generacions creixin sanes. I tota ajuda avui, és poca.

Moltes gràcies, Rocío, per la valentia del teu testimoniatge.

Quedem a la teva disposició i a la d’altres afectats que puguin necessitar-ho.

Rep una afectuosa abraçada,

GRUP RECUPERANT CORS

ASSOCIACIÓ ARESAP

Abús Psicològic Infantil

e-mail: recuperandocorazones@gmail.com

Lectures recomanades:

“L’Abús de feblesa i altres manipulacions ” de Marie France Hirigoyen.

“L’Assetjament moral” de Marie France Hirigoyen.

“*SAP. Síndrome d’alienació parental: Fills manipulats per un cònjuge per a odiar a l’altre” de José Manuel Aguilar Cuenca.