Princeses Disney: “Bella Dorment: “tinc una narcolèpsia diagnosticada, visc una miqueta en el món de yupilandia”

Per: Antonia Utrera. Fotos: Dimitri Zarzar.-

Olivia Lara Lagunas, nascuda a Màlaga, filla de l’actor Juanma Lara, és autora i directora del èxit “No em toquis el conte”. Es va formar en arts escèniques en l’Estudi Juan Codina de Madrid als 23 anys i des de llavors viu a Madrid treballant i desenvolupant-se a nivell professional i creatiu. “No em toquis el conte” és la seva primera obra de teatre com a dramaturga. La idea va sorgir del seu fanatisme per les pel·lícules de dibuixos romàntiques i fantasioses de dones perfectes que s’enamoren i es converteixen en princeses, que va continuar veient-les en la seva adolescència i vida adulta. Llavors es va adonar que havia crescut veient i sentint una sèrie de valors i expectatives que s’allunyaven moltíssim de la realitat. I d’aquí va sorgir la idea de des-idealitzar a aquestes princeses perquè puguin contar la seva història amb la seva pròpia veu i punt de vista més actual. Traient a la dona real que hi ha sota aquests vestits pomposos plens de lluentor.
L’espectacle “No em toquis el Conte”, que porta ja cinc temporades de riures i èxits, és una comèdia musical que estarà en cartell en el Poliorama de Barcelona els dies dissabte fins al 29 de Juny. Quatre actrius sobre l’escenari, Lara Chaves, Katia Borlado, Isabel Morán i Colette Casas. Un espectacle de comèdia “molt disbauxat i molt “punkarra”, com ho anomenen elles.
Mai m’hauria imaginat que algun dia tindria el gran honor d’entrevistar a les quatre princeses Disney!. Diverses generacions hem somiats amb el model romàntic que elles representen, i aquest model ens ha calat fins als ossos. Elles es reuneixen cada dissabte en el Poliorama de Barcelona. I fins allí ens hem desplaçat per a conversar amb Blancaneu, (Katia Borlado), Ventafocs (Isabel Morán), Aurora “La Bella Dorment” (Colette Casas) i Bella de “La Bella i la Bèstia” (Lara Chaves). Per fi sabrem què va ser d’elles, de les princeses Disney.

Les quatre sou tan belles, alegres, bones, submises, abnegades, treballadores…
…i sense costelles…

Sense costelles?!
Sí, en pla Disney, amb cintures de vespa i cotilles acabades en punta.

És difícil ser princesa?
Sí, és una gran responsabilitat. Al final som persones normals, tradicionals. Hem deixat de ser aquestes princeses estereotipades. Sentim, plorem, mengem, bevem i ens qüestionem les coses.

Llavors no sou tan alegres ni tan bones?
A vegades diem paraulotes, les princeses tenim tot el dret a ser dolentes.

I això de ser tan treballadores, sempre al servei dels altres, com el porteu?
Doncs això, que abans no qüestionàvem res i ara sí. Comencem a adonar-nos que tenim dret a enfadar-nos, a posar límits, a dir “No em dona la gana de fer això”! i a qüestionar per què hem de fer això?. I també a preguntar-nos quin tipus d’exemple estem donant. Les quatre som molt conscients que arribem a moltíssimes generacions i comencem a qüestionar-nos tot el que la gent ha après de nosaltres, la qual cosa han entès de la vida, l’amor…

Us reuniu periòdicament?
Sí, i ens adonem quan parlem entre nosaltres dels problemes que tenim cadascuna. Tenim el nostre “traumita”, portem les nostres ferides i ho compartim, entre nosaltres no tenim pèls en la llengua. No ens agraden determinades formes però al final ens han educat en això, i tenim moltíssimes contradiccions, com és lògic.

Blancaneu: “no puc enfadar-me, i m’han diagnosticat una certa bipolaritat. En realitat el que em passa és que tinc atacs d’ira”

I què passa llavors amb l’amor romàntic?
Per a començar observem que està en la base de la piràmide, és com el més important en la vida, i si no, la teva vida no té sentit. El primer, trobar l’amor romàntic. És el gran objectiu per a tenir fills, formar la família que has de formar, tenir la teva casa, ser cuidadora de la teva casa, i si no tens això, ets un fracàs. Doncs aprofitem l’humor d’aquest espectacle per a rebel·lar-nos!

Parlem amb Aurora, la Bella Dorment.
Bé, jo tinc una narcolèpsia diagnosticada, visc una miqueta en el món de yupilandia…Observo i escolto molt per a saber si el que estic vivint és o no real…

Clar, seqüeles greus des que et vas punxar el dit amb l’ús de la rueca…
I tú Blancaneu?
Tinc una capacitat molt desenvolupada per a cuidar dels altres, excessivament, com és cuidar de set vells petitons que demanen molt i no fan res. I bé, soc Blancaneu i no puc enfadar-me, i m’han diagnosticat una certa bipolaritat, i en realitat el que em passa és que tinc atacs d’ira. Em tenen empastillada tota l’estona perquè no em puc enfadar, soc Blancaneu, netejo cases, somric, faig llits, preparo menjar per a tots…

Comprenc….
Estic sempre subministrant-me pastilletes perquè haig de cantar molt, i amb els ocellets…

Al final et vas casar amb aquest príncep que et va besar en el bosc, no?… Com et va anar amb ell?
Doncs és que no tinc tan clar si jo li agrado a aquest príncep. Jo estic enamoradísima, crec que ho estic…però no sé, hauria d’indagar…

Clar, amb tanta pastilleta….

I tu Ventafocs? Una vida molt sacrificada la teva.
Doncs bastant terrible perquè al final jo m’he criat amb una família que diu ser la meva família però hi ha un maltractament i una cosa de continuar mantenint aquesta estructura familiar, quan podria haver estat molt millor fora d’ella. Al final el que vaig fer va ser casar-me amb aquest home amb el qual en realitat no volia casar-me. El príncep el que fa és treure’m d’aquesta situació. Em caso amb ell però d’algun mode m’utilitza, no sap tractar-me. I un dia ja em vaig afartar que tothom em digui com han de ser les coses. I a partir de llavors faig les coses com jo vull. I el primer que faig és llevar-me els talons, perquè el príncep em tenia obligada a posar-me les sabates de cristall a palau. M’he tornat molt agressiva.

De debò?
Sí, perquè em tinguin en compte. No em van educar per a posar límits i ser assertiva.

En realitat tu no has triat, t’han triat…
I a més un home que no es recorda de la meva cara, només li agrada la meva aparença… la fatxenda de la sabata… un fetitxista.

“Ventafocs: “un home que no es recorda de la meva cara, només li agrada la meva aparença, la fatxenda de la sabata…”

I a tu Bella, com t’ha tractat la vida?
A veure, jo era una jove somiadora, al meu poble, amb el meu pare, els meus cavalls… aquesta era la meva vida. I llavors de sobte vaig conèixer a un rei que era una bèstia, i em segresta. I el que em passa és que em vaig enamorar del meu segrestador, tinc la “síndrome d’Estocolm”. I a més soc la Bella, haig de ser perfecta, tinc molta responsabilitat amb aquest nom. Jo abans em sentia lliure i ara em sento tancada en una imatge. Em preocupa el pas del temps, no sé si al final seré “La Lletja i la Bèstia” o “La Grossa i la Bèstia” o “La Vella i la Bèstia”…

Clar, comprenc.
Al castell tothom em cuida, i l’armari em parla, però estic farta de la tassa, de l’armari i del canelobre…

Amb l’esperit aventurer que tu tenies que t’encantava llegir…
Tot això va quedar enrere, ara m’he passat al “bebercio”, al whisky.

Vaja… I us reuniu en total sororitat les quatre…
Sí, és el nostre espai segur. També tenim els nostres conflictes, ens jutgem molt des de fora, precisament per com ens han educat. Nosaltres també tenim conductes masclistes.

Després d’haver-ho experimentat i d’haver tingut aquest aprenentatge de vida, què recomaneu a les dones que encara esperen al seu amor romàntic?
Ventafocs: Que no hi ha una única forma correcta de viure la vida, que totes les opcions són viables, amor romàntic, amor d’amistat… Prioritzar el que a tu et vingui millor. Evidentment amor sempre, perquè sense amor no som res. I molt important, amor propi.
Blanca: Crec que hauríem de reescriure el romanticisme, perquè tenim una manera molt desequilibrada d’entendre-ho. En el moment en que es genera aquest amor romàntic, perds la teva identitat. I no té res a veure estar en parella o estimar a una altra persona per a tenir les teves pròpies idees i els teus propis viatges vitals. I que no sigui només el projecte del príncep. Ni fingir que ets super feliç.
Bella: I que el que ens han venut realment, aquest amor idíl·lic, meravellós perfecte, home/dona, s’està veient que no és així, que no funciona.
Aurora: Jo estic enamoradísima del meu príncep, això és real, jo diria que l’amor és preciós i que és important que si jo sento un buit, aquest no me l’omplirà l’amor del meu príncep, me l’omplirà el meu propi amorcito cap a mi mateixa. I així l’amor compartit va creixent i creixent com les flors.

Molt d’amor i llarga vida per a aquestes quatre belles princeses!

Antonia Utrera
……………………………

Les quatre Princeses Disney

LARA CHAVES (“Bella”)
Nascuda a Granada. Actriu i cantant, llicenciada en Art Dramàtic musical en la ESAD (Màlaga), va ser nominada als Premis Goya 2016 (millor cançó original). En l’actualitat, entre molts altres projectes, ha format part de l’elenc de diversos títols en el Teatre de La Zarzuela i en el Teatre Real de Madrid. La pròxima temporada estarà de nou i per segona vegada, sota la direcció de Juan Echanove.

KATIA BORLADO (“Blancaneu”)
Nascuda a Gijón (Astúries). Actriu des dels 15 anys. Viu a Madrid des de fa 10 anys. Triomfa en l’espectacle teatral “No em toquis el conte” en el seu paper de Blancaneu. El seu anterior treball “Es peligroso asomarse al exterior” de Jardiel Poncela, en el Teatre Espanyol (Madrid).

ISABEL MORÁN (“Ventafocs”)
Nascuda a Jaén, actriu, cantant i ajudant de direcció en “No em toquis el conte”. Es va formar en Estudi de Juan Codina, entre altres, perquè mai ha deixat de formar-se. Actualment treballa en Beliquid com a actriu, un projecte teatral destinat a empreses, co-creat per Antonio Resines i Coté Soler, i dirigit per Tamzin Townsend. A més, està elaborant el seu primer xou d’estand up, al mateix temps que forma part de l’equip de Clams Comedy Xou.

COLETTE CASAS (“Aurora, la Bella Dorment”)
Colette neix a Girona. Es va formar a Barcelona, a l’Escola Nancy Tuñón. És actriu, productora i directora de la companyia Oniria Teatre, desenvolupant diversos projectes teatrals actualment en cartellera a Madrid. “Vaga y Maleanta” en Teatres Luchana y “Gente encerrada en sitios” en Teatre Lara, funció de la qual és actriu coprotagonista.