Homes Igualitaris: “De l’Amistat”
Per: Juanjo Compairé.-
Podem els homes fer amics? De jove vaig llegir amb fruïció el magnífic tractat de Ciceró sobre l’amistat. Ell considerava que tenir amics era el bé mes preuat. Però advertia que parlava d’amistat més enllà de la utilitat; és, deia, el sentiment més alt, fins i tot superior a l’amor de parella. Perquè en aquest hi ha una compensació sexual, cosa que en principi entre amics no hi és. Si la nostra societat estigués basada en l’amistat i la fomentés, afirma, seria una societat cohesionada. I no per la força de la raó, sinó de l’afecte. Pot haver-hi una unió major que la que crea aquest afecte desinteressat?
Ara bé, Ciceró, senador romà, parlava d’una elit masculina. Però i la resta d’homes? Aquí topem amb una barrera. Els homes difícilment ens sincerem amb altres homes. Ens costa molt manifestar-nos vulnerables, insegurs o dubitatius davant d’un altre. Preferim dir “fantasmades” davant dels col·legues, o parlar de política o futbol, que són coses alienes a nosaltres. I tocar-nos? Mai, no fos cas que algú pensés… Si hem d’abraçar-nos, ho fem fuetejant l’esquena de l’altre, en una mena de violència sobreactuada. No debades quan dos homes se saluden ho fan donant-se la mà, ritu medieval que vol mostrar que no anem armats. Perquè diguem-ho tot: un altre home és en principi un rival. Si he de mostrar que soc el més valent, el més ocurrent, el més llest de la colla, llavors estic competint amb la resta de mascles i això em dificulta fer amics. Ep! Amics de debò, no compares, no coneguts o saludats. Perquè quant de mal han fet les xarxes socials quan ens diu que tenim tants centenars d’”amistats”! Gent que potser ni tan sols coneixem. No és això.
I encara més, i si contemplem l’amistat entre homes i dones? És possible, més enllà de l’atracció heterosexual? Tenim a la Història gloriosos exemples d’aquesta amistat transformadora. Llavors? No es tracta d’anar amb el lliri a la mà, però, eixamplant la mirada de Ciceró, aquesta seria la veritable revolució que tenim pendent. La que transformaria la societat patriarcal de soca-rel. La revolució de l’amistat, que comença per la confiança mútua en l’altre/l’altra i continua amb l’afecte, O, si més no, pel reconeixement. Però per arribar aquí, quant de llast hem de deixar, quants prejudicis masclistes i misògins! L’empresa, però, paga la pena.
Juanjo Compairé
Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)
https://www.homesigualitaris.cat/
