Homes Igualitaris: “El Somni Heartstopper”

Per: Ion Pagola.-

En 2018 es publicaria la primera novel·la gràfica d’una saga anomenada “Heartstopper”. L’èxit fou tan gran que el 2022 s’estrenà una sèrie amb el mateix nom. Aquesta historía, escrita per una autora obertament asexual[1] i arromántica[2], té com a protagonistes dos nois adolescents (i el seu grup d’amigues), que van descobrint què significa l’amor, no tan sols entre ells i elles, sinó cap a si mateixos i cap a les persones que estimen.

Sembla una història d’amor més entre adolescents, amb els seus drames i anades i vingudes… però resulta que aquesta història no és comú. És una història en què les identitats queer[3], i les relacions no heteronormatives[4] són abordades des de la cura i l’afecte, cosa no gaire freqüent.

Estem acostumbrades a construir i visualitzar narratives de persones LGTBIQ+ principalment des del patiment. Construïm així la idea que ser dissident del gènere i els seus derivats suposa una violència continuada. És veritat que la violència continua present i no cal obviar-la, però ¿per què no posar el focus en una cosa tan genuïna com és l’amor i la cura entre persones i ensenyar al món que no entrar en un marc heteronormatiu no suposa immediatament un lament vital?

Potser l’èxit que està tenint aquesta història estigui relacionat amb allò que acabem d’esmentar. És a dir, amb el fet que existeix una necessitat de poder amarar-nos d’una història d’amor LGTBIQ+ sense fatalitats, sense una apologia nociva de l’amor romàntic i basada en una exaltació de l’amor (entre parelles, amistis, familiars…) com a forma de cures.

Potser serà acusada de naïf, però no deixa de costat el dolor i el patiment. El nucli de la trama no és aquest, sinó que el fet de ser cuidat i cuidar pot alleujar. I molt!

En resum, hi havia ganes de poder contemplar històries boniques i tendres; encara que molta gent adulta ha pogut sentir dolor pel fet que en la seva tendra joventut no hagi pogut tenir l’oportunitat de gaudir d’aquesta ficció i poder fantasiar que, malgrat pertànyer a una dissidència imposada, hom podia gaudir de l’amor com una quasevol persona.del món.

Ion Pagola

Homes Igualitaris

www.homesigualitaris.cat

……………………………………………………………….

[1] “Asexual”: que manifesta no tenir desig sexual.

[2] “Arromàntica”: més enllà de l’amor romàntic. És a dir, l’amor basat en la dependencia emocional de la parella.

[3] “Identitats queer”: les identitats de persobes que no es reconeixen ni com a home ni com a dona.

[4] “Relacions no heteronormatives”: les relacions sexoafectives més enllà de la parella heterosexual monogámica.