Homes Igualitaris: “Fer d’avi, una segona oportunitat?

Per: Juanjo Compairé.-

En Pere és avi des de fa cinc anys. Quan va tenir la Nora a les seves mans per primer cop alguna cosa se li va despertar dintre seu. Un sentiment de tendresa, un instint de protecció quan el seu pare li la va donar en braços.

Llavors li ve al cap el record del temps quan va ser pare per primer cop i tenia el seu fill Marc també en braços. Llavors no sabia què fer-ne, especialment quan la criatura arrencava a gemegar, a plorar o sanglotar. Ara veu clar que el petit Marc (que ara és tot un homenet que no para de traginar, una mica aclaparat per tots els detalls del dia a dia) en aquells moment sentia la seva inseguretat i de seguida demanava l’acolliment de la seva mare, la Pilar. Va ser un pare en gran part absent. A la primera de canvi, deixava el nen a la cura de la seva mare i sortia a fer un volt o al bar amb els col·legues. Quan el Marc es va anar fent gran, li agradava acompanyar-lo en les excursions a la muntanya i junts competien a veure qui llençava la pedra més lluny o qui l’encertava amb un soc que surava en un rierol. Però en arribar a casa, les seves vides se separaven i en Pere a penes algun dia acompanyava el seu fill al col·legi i li ajudava a fer els deures. Però el pes de la resta de tasques domèstiques les feia la Pilar. Ni ho havien parlat, es donava per descomptat.

Ara amb la Nora és diferent. S’adona del temps que va perdre en la criança del seu fill, de les estones que ara gaudeix llegint contes amb ella, explicant acudits mentre la banya o quan ella li explica les seves aventures a l’escola. És cert que de vegades el Marc i la seva dona se n’aprofiten i li demanen que estigui més temps cuidant-la, sobretot quan està pioca. Protesta perquè li destaroten els plans, però després l’enuig se li passa de seguida.

Dilluns va a les concentracions de la Marea Pensionista a la Plaça Universitat en defensa de les pensions públiques. La fan de 10 a 11 per tenir temps de portar els néts a l’escola i d’anar-los a recollir després. Han parlat de la bretxa de gènere de les pensions, perquè les dones pensionistes han cotitzat menys perquè han tingut treballs més temporals per atendre la criança. En companyia d’aquestes àvies i aquests avis s’adona que alguna cosa està canviant en ell i en el món. I vol donar-se una segona oportunitat.

Juanjo Compairé

Homes Igualitaris

https://www.homesigualitaris.cat/