Homes Igualitaris: “Aftersun”

Per: Carles Llorens.-

Vesprada de cinema amb el meu amor. És dissabte. Encara portem el pijama i ens emboliquem al seu llit per a veure el que resulta ser un drama monumental, on significa molt més tot allò que no apareix que el que veiem a la pel·lícula; on importa molt més el que no es diu que el guió amb les paraules d’aquest pare i la seua filla: els dos protagonistes d’”Aftersun”.

Reconec que m’ha costat entendre la pel·lícula i he necessitat veure-la vàries vegades, buscar informació sobre ella, estudiar la seua banda sonora. Què puc fer-hi?…Soc actor… i he tingut de «rascar», com al professor de filosofia que també soc, per a poder tenir una visió més enfocada sobre la relació paternofilial que ens presenta la directora Charlotte Wells en aquest, el seu brillant debut.

Quin és el desig que, per damunt de tots els altres -no importa quins- , jo volguera poder assolir en ma vida? Si em fora permès de triar-ne un, i només que un, jo triaria ser un pare exemplar per a la meua filla, la meua única filla que tinc, adolescent de 13 anys. Jo volguera ser un pare del que es sentira orgullosa, satisfeta i feliç quan es fera gran i pensara sobre mi ja temps després de què jo mori. Només vull això. A mi la resta, grosso modo, no m’importa. Òbviament no estic parlant del pare perfecte, del pare ideal, jo no vull eixa anomalia, deteste l’excel·lència. Som humans i m’agrada que siga així, amb l’aprenentatge que implica, els errors dels que venim, els que hem comés i cometem, els que lluitem per anar llevant-nos cada capa que ens identificava en temps prou propers i que rebutgem amb totes les nostres forces. Vull el pare que s’equivoca, que rectifica, que canvia, que acompanya amb amor, respecte i escolta. El pare que sàpiga deixar anar i el que no oblide mai que també ha segut xiquet, que també és un xiquet en l’aprenentatge de la vida i que no sap més que ningú. Eixe és el meu únic desig, això és el que jo vull. Sé que hi ha coses precioses, qüestions necessàries… que si ara l’amor, que si ara el treball, que si ara una casa on poder caure mort, les amistats i els amors que ens rodegen, la família… moltes més coses potser,  però si he de triar una cosa qualsevol, ara ja sabeu quina és.

Carles Llorens.

Homes Igualitaris de Catalunya.

www.homesigualitaris.cat