Homes Igualitaris: “Vidas pasadas”

Per: Carles Llorens.-

(Aquest article está escrit en la varietat valenciana de la lengua catalana).

Esta setmana he vist la delicadíssima pel·lícula “Vidas Pasadas (Past Lives)”, de la directora Celine Song, altra directora a seguir en els seus futurs treballs. Ara, i sense revelar-vos-en la trama, un dels seus personatges m’ha captivat per complet. Em commou el seu comportament respecte al significat i la realitat de què és ser un company en una relació d’Amor en majúscules: Un Company en lletres grans… i que em fa qüestionar-me irremeiablement quina classe d’home soc respecte a la meua parella, respecte al meu amor, respecte als meus amors, i per extensió, respecte a mi mateix. A mi que quasi solament m’importa l’amor, sovint me venen dubtes i reflexions pel que fa a quina seria la decisió correcta, quin el comportament més exemplar – sense saber ben bé per a qui-, quina la resposta moralment més adequada, quines les arestes i perímetres que mai no he de travessar.

Sempre estic igual, semble el «Homo Monotematicus». Avui, dimecres de matí, em fa gràcia eixe nom però, sent honest, no transita lluny de la meua realitat.

Al veure “Vidas Pasadas”, em sorgeix un interrogant per damunt de tots els altres. És el que més me torba de la pel·lícula i que sorgeix a partir d’una situació que pense que tots els homes viurem sovint en la nostra particular biografia vers l’amor: Com responc a les decisions vitals de la meua parella, tot i sabent que són precisament algunes d’eixes decisions les que poden fer que la nostra relació esclate en mil trossos, o derive a altres possibilitats lluny de la meua zona de confort i de la meua pròpia «seguretat»? És a dir: Sé respectar empàticament un possible punt d’inflexió en la relació, que derive en horitzons inquietants?. O bé, dit d’altra manera: si fora possible quantificar numèricament el grau de generositat i entrega en les meues relacions afectives, n’eixiria realment benparat? O més aviat el meu egoisme, les meues pors, inseguretats i gelosies acabarien per desemmascarar l’home que soc?

Com m’agradaria que veiérem junts “Vidas Pasadas” per a buscar precisament les nostres respostes, les nostres veritats… i treballar per millorar-les.

Carles Llorens.

Homes Igualitaris

www.homesigualitaris.cat