Compartir con:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

En la nostra associació hi ha una frase clau que dóna sentit a l’existència d’Homes Igualitaris: “Tot home és una revolució pendent”. Aquesta frase ens ve a dir que els homes necessitem fer la nostra revolució per trencar les cadenes del gènere (si, els homes també tenim gènere) i alliberar-nos de la masculinitat hegemònica que tan tòxica és per nosaltres, per les dones i per la societat en general. Des d’aquí, podrem construir masculinitats més respectuoses, saludables, no violentes, etc.

Però sobre quin element podem articular aquesta revolució? Des del meu punt de vista, per aconseguir una transformació de les masculinitats, un element clau serà posar atenció i esforços que els homes ens incorporem a la cura. Així, si des del moviment feminista s’ha treballat per apoderar les dones en l’espai públic, en la presa de decisions i en la promoció de la seva autoestima per abandonar un model tradicional femení basat en la passivitat i la submissió, els homes hem de fer un treballar personal i polític per apoderar-nos en la cura.

És important tenir en compte que no es tracta tant que els homes no cuidin, ja que ens trobem homes cuidadors en diferents àmbits o que ho fan de manera puntual. Em refereixo a poder incorporar la cura (no només la cura de les criatures o de la llar, sinó també de persones grans o les persones dependents) com a un element clau de la identitat masculina, per poder responsabilitzar-nos no només de la cura dels i les altres sinó també de la cura d’un mateix. Per aconseguir-ho, en primer lloc resultarà necessari fer visible i valorar la importància de la cura per al desenvolupament personal i el funcionament global de la nostra societat.

En aquesta línia, crec fonamental per aquesta revolució que els homes ens incorporem a la criança de les criatures des d’unes paternitats feministes, transformadores, cuidadores i que generen vincle afectiu. La paternitat representa una magnífica oportunitat per generar canvis en la masculinitat. De fet, és una palanca de canvi cap a posicions més igualitàries en les relacions de gènere i cap a la construcció de masculinitats alternatives, ja que remou i desestabilitza molts aspectes relacionats amb la masculinitat hegemònica tradicional, com per exemple la cura (dels altres i d’un mateix), la tendresa, el reconeixement i l’expressió de les emocions, l’escolta, els afectes, l’empatia, la negociació en la relació de parella o la comunicació assertiva, entre altres aspectes.

Aharon Fernández
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com

 

Volver a todos los artículos de interes

DESTACADOS
Compartir con:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter