Homes Igualitaris: ‘Manspreading’, ‘Mansplaining’, L’home al centre?

L’Ajuntament de Madrid ha engegat una campanya contra el “manspreading” (ho podríem traduir per “eixarrancament”, però referit als homes que viatgen en un transport públic amb les cames separades i ocupant més d’una plaça).

Fa uns mesos també aparegué un llibre de la Rebecca Solnit, “Los hombres me explican cosas” (Capitan Swing, 2016). En el llibre ella introduïa un terme nou, “mansplaining”, a partir d’una anècdota de la qual ella mateixa havia estat protagonista: en un sopar un home li anava explicant (amb to paternalista, com ho faria algú que considera l’altra com a ignorant) la tesi d’un llibre. Rebecca el va interrompre per dir-li que el llibre en qüestió l’havia escrit ella, per tot just comprovar que l’altre que es feia passar per “setciències” no n’havia llegit més que la ressenya apareguda a la premsa. El terme, que ella explica de forma molt divertida, serveix des de llavors per designar l’actitud dels homes que necessiten exhibir-se com a centre de les converses i acaparar l’atenció dels altres, reduint-los a comparses ignorants.

Què tenen en comú aquests dos termes? Des de petits als patis de les escoles veiem com els nens (i alguna nena que se’ls afegeix una estona, abans de ser expulsada) ocupen el centre jugant a pilota i arraconen les nenes i algun altre nen que no combrega amb aquesta manera de fer als marges del pati.

I així, de mica en mica, els homes s’acostumen a situar-se al centre del món: controlen el saber, l’economia, la política. I pretenen reduir les dones a les àrees menystingudes: elles fan “artesania”, no pas “art”; les aportacions femenines a la ciència són oblidades; l’economia domèstica, bàsica per la vida de milions de persones, a penes s’estudia a les universitats; les revistes esportives negligeixen l’esport femení com si no existís (llevat de molt poques figures escollides), etc.

I, naturalment, un home que viu en aquest món acaba considerant “natural” obrir-se de cames al Metro i deixar poc espai als altres; fer
“manspreading”.

El nostre món camina coix sol sobre una cama, la masculina, a poc a poc i amb perill de caure contínuament. Quan aprendrem a caminar també amb la cama femenina i podrem marxar sobre les dues cames?

Per Juanjo Compairé
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com