Homes Igualitaris: “L’home i el cotxe”

Per: Carles Llorens.-

(Aquest text està escrit en la versió valenciana de la llengua catalana)

A cada moment històric, a cada societat li corresponen els seus propis símbols de poder ben diferenciats. Es tracta d’allò que, aparentment, no tothom pot tenir, allò que no és fàcil la seua adquisició i allò que, precisament per tindre-ho, significa que s’és el que no tothom pot ser i que es té allò vedat per a la gran majoria. Al referir-nos a eixos símbols és fàcil que ens puguen sorgir sentiments d’enveja, de comparació, de fracàs, de frustració, d’indiferència. És humà. Sovint estos elements marquen un determinat tipus d’estatus. Es poden detectar si mirem amb atenció la roba, els complements que l’acompanyen, les vivendes, les històries presentades al voltant de viatges exòtics o no tan exòtics… És de nou la vella línia imaginària i divisòria entre la realitat i el desig, entre la persona que sóc i entre la persona que té. Els anys 70 del segle passat, Eric Fromm va dedicar el llibre Tenir o ésser? a esta divisió i als greus problemes de fons que implica.

Des de menut escolte tota mena de símils entre l’home i el seu cotxe amb comparacions i significacions de tota mena. Això no obstant, jo mai no he sabut cuidar-ne adequadament cap ni tractar-los com caldria. No he tingut cap interès pel món del motor ni entenc de cotxes. Al meu poble, però, i a molts altres de la comarca, la DANA s’ha emportat 120.000 cotxes segons la xifra oficial i ara em sorprèn la gran quantitat de cotxes nous d’alta gamma que hi ha quasi a cada carrer (molts garatges segueixen inoperatius) i per tot arreu. Per a mi -és només una opinió- potser siga el major símbol de poder: lluent, net, en moviment, grandot i diferencial. En general, crec que és més fàcil per a la majoria de persones el veure’n un circulant que entrar en una mansió de Pedralbes, o portar un rellotge de vora 100.000€. El cotxe està allí, es veu de continu.

Què és el que a mi m’ha fet comprar-me precisament un d’eixos? Sé que interiorment m’estic comparant i que em deixe portar per una línia que deteste i que va contra mi. Però ací estic, amb un cotxàs en el garatge. Quant de camí em queda per recòrrer encara…

Carles Llorens. Homes Igualitaris de Catalunya.

https://www.homesigualitaris.cat/