Donar joc i deixar jugar

Un nen es troba un pal i… probablement en aquell moment sorgeixi el joc. És màgic. Passa com amb l’art, tots sabem que és però és de difícil definició. Llavors el que fem és classificar-ho.

Joc funcional o sensori-motriu. El bebè des dels primers mesos experimenta plaer al repetir les coses una vegada i una altra. Si has jugat alguna vegada amb un bebè a amagar-te saps que com més cops ho repeteixis més gràcia té. Sense final. Aquest tipus de joc, que permetrà al nadó entrar en contacte amb el món que l’envolta, el mantindrà durant força temps i si no fixeu-vos en els adolescents repetint una vegada i una altra el mateix moviment amb un monopatí.

Joc simbòlic. Els nens a partir dels dos anys són capaços de representar coses que no hi són. Aprofiten aquest do tant per deixar-se emportar per la seva imaginació a mons de fantasia, com per aprendre les regles del món on els ha tocat viure mitjançant els jocs d’imitació. Una capsa és pot conduir com el cotxe de la mami o com una nau espacial interestel•lar.

Joc de regles. Cap als cinc anys, el pensament va agafant més importància en la vida del nen. Aquests tipus de joc es basen en unes normes i rols acceptats prèviament i afavoreixen la capacitat de raonar, la memòria i sobretot, ajuden a la socialització de l’infant. Els jocs de taula i els esports són alguns exemples.

Hem d’entendre el joc no com una activitat inútil que fan els nens per a no estar quiets. El joc en cada moment té la seva funció i nosaltres els adults no ens podem quedar de braços plegats, sinó que hem d’ajudar-los a trobar un joc. Un cop encesa la guspira, si volem podem apartar-nos i, això a mi m’encanta, observar com juguen.

Loren Tresserra
www.el-cau.cat