Teresa Forcades: “Una infecció no es pot donar, d’aquest tipus de virus respiratori, al mateix temps a l’hemisferi sud i a l’hemisferi nord”

Per: Antonia Utrera

Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 10-05-1966) és monja benedictina al Monestir de Sant Benet de Montserrat a Barcelona. És metgessa i teòloga. El 1992 marxa als EEUU per realitzar l’especialitat de medicina interna de malalties infeccioses a la Universitat de Nova York a Buffalo i també fa estudis teològics a la Universitat de Harvard. L’any 1997, amb 31 anys, ingressa al monestir. Ha escrit diferents llibres: “Els crims de les grans companyies farmacèutiques” (Quaderns Cristianisme i Justícia, 2006 n. 146, en català, castellà i anglès); “La teologia feminista en la història” (Fragmenta, 2007); “Ser persona, avui” (PAMSA, 2011) “Converses amb Teresa Forcades” (Dau, 2012); “És a les nostres mans” (Dau, 2014). El 2009 amb la Grip A, va defensar que no hi havia evidència d’eficàcia en les vacunes que s’estaven oferint amb efectes secundaris adversos. Anys després aquest argument es va fer evident amb les malalties que van provocar aquestes vacunes.
Ella és tota una eminència. Darrere el seu somriure ample i sincer, trobem una dona desperta, culta, científica, activista i religiosa, defensora de l’ésser humà com a valor central. Davant seu puc registrar clarament la seva fortalesa, la seva cohesió interna que li permet parlar amb valentia, sense pors, de tot allò que sap i que molts pensen i callen. Definitivament, porta al seu Déu a dins, escampant-lo lluminosament amb la seva mirada, el seu pensar i el seu sentir.
Ens cita al barri de Gràcia, al restaurant Casa Pagès, un local de tota la vida ubicat al carrer Llibertat. El mateix carrer on va néixer i va viure fins als divuit anys. Aquí ella se sent com a casa. Comencem bé!

Estem al carrer Llibertat, al barri de Gràcia, just on vas néixer!
Si, aquí mateix!, neixo a un carrer que es diu Llibertat, i ara estem al carrer Llibertat cantonada amb el carrer Fraternitat, també és bonic això. I el carrer de sota es diu Perill (somriu).

Parlem de Llibertat…
El meu pensament teosòfic i filosòfic, la meva tesi doctoral, està feta sobre la noció de llibertat, en el sentit que només és possible això que diem llibertat humana en el context de la Gràcia. Des d’un punt de vista teològic vol dir ser estimada sense cap tipus de mèrit, per tant, gratuïtament, per gràcia, és quan la persona humana pot ser lliure, i no subjecta a la cadena causal de l’acció reacció. Però jo crec que també es pot ampliar a l’amor gratuït humà, és a dir, quan a tu t’estimen de forma gratuïta, no perquè has fet això o allò, o perquè et comportes així o aixà. Quan a tu t’estimen de forma gratuïta pots fer experiència de la llibertat, entenent la llibertat com “poder ser tu mateixa”.

Estem en un moment molt delicat, a nivell planetari i a nivell humà.
Bé, jo puc parlar de medicina, de política sóc una profana, però hi ha una cosa que són els acords de Minsk del 2014, uns acords en que l’OTAN es comprometia davant de Rússia a no expandir-se cap a l’Est. Doncs l’OTAN ha fet tot al contrari. No només ha fet aquesta política agressiva directament, ben a les fronteres de Rússia, de manera que si hi ha uns míssils o caps nuclears, l’altre país no té temps de reacció. Jo crec que ha estat una política agressiva, violant aquests acords internacionals. Rússia ha fet una reacció defensiva. A mi no em toca defensar-ho. Guerra mai! Però està clar que la interpretació que fa occident, o que fan els mitjans de comunicació majoritaris, no respon a la realitat. Independentment de com diguis que ha començat, què estan fent els poders de l’OTAN ara? I els països occidentals i els nostres països europeus, què estan fent? Estan provocant més guerra, estan fent una retòrica. Segons els mitjans de comunicació majoritaris hem de destrossar a Putin. Destrossar a Putin? Ei, que és un país una mica gran!, però ni que fos petit, l’objectiu no pot ser mai destrossar a l’enemic. Quines són les condicions en que es podria fer un acord? On ho hem sentit això? Quina és la proposta de l’OTAN? I quan parla de defensar fronteres, des de quan té fronteres l’OTAN? L’OTAN és una aliança defensiva…

Com a especialista en sanitat pública, que penses d’aquesta pandèmia?
L’any 2014 vaig escriure un article que es va publicar a la revista “International Health System”, on parlava sobre la discrepància, la bretxa, entre l’evidència científica i les regulacions sanitàries. Bé, aquest és el gran problema. Tenim una sèrie d’entitats que han de regular sanitàriament i, em sembla molt bé que existeixin, però han de regular en funció de l’evidència científica i no en contra. Perquè llavors ja tenim una arbitrarietat de govern, i el que tenim en aquesta pandèmia és una violentació constant del que són les dades que tenim.

Algun exemple?
La casa Pfizer, la de les vacunes, com totes les altres, a part de tenir contractes que són secret i que no coneixem, que són indignes d’una democràcia – tu pots fer un contracte privat amb una entitat privada sempre que vulguis, però no pots fer un contracte privat si ets un govern-. I si a més, estàs contractant un producte, una vacuna, que després en alguns països obligaràs la població a posar-se-la, i els que no t’obliguen, però, mira, et quedes sense feina. Ah, gràcies, com que no és obligatori? No pots anar al metro, no pot anar a… Això és important des del punt de vista democràtic, de reflexionar-ho amb calma. Què ens estem permetent fer? Però ja no és aquesta part secreta dels contractes i la immunitat a ser denunciades aquestes grans companyies, sinó que anàvem a una altra cosa que és, quina informació tenen aquestes empreses? Aquesta en concret, la Pfizer, d’allò que se’n diu, control post-màrqueting, quina informació tenen de com està anant, de si hi ha efectes secundaris?, quina informació al detall de com s’han fet aquests estudis que s’ha dit que han demostrat l’eficàcia i la seguretat?

Hauria de ser informació pública.
Si, tot això és una informació de l’empresa que, per les característiques de la pandèmia, ha de ser d’abast públic. Llavors hi ha hagut un equip, més de cent metges als Estats Units, jo ara també he afegit la meva signatura, han fet una demanda d’aquests papers a la Pfizer. Aquesta companyia els havia d’haver donat. Havia de ser la primera interessada que tothom estudiï això i, si algú descobreix alguna cosa que ells no han descobert, anem tots a la una, no? Estem intentant salvar la humanitat. Doncs bé, aquesta companyia com que no donava aquests papers, finalment els metges han anat a un jutge, han posat una querella, una demanda contra la companyia. Per sort, perquè podria haver-se aturat perfectament aquí, però aquest Jutge ha dit, aquests papers s’han de lliurar. I la casa Pfizer ha dit, “d’acord, d’aquí a setanta-cinc anys”. El Jutge ha dit “no, s’ha de lliurar ja!”. Pfizer ha dit “és que són vuit-centes mil pàgines”. “Bé, doncs d’aquí a tres mesos quaranta mil i anem seguint”. Ja han passat els tres mesos, i, per tant, ja tenim accés.

 “Hi ha més de quaranta-un mil efectes secundaris greus i més de mil morts de la vacuna”

I que diuen aquests papers?
És una pàgina pública en anglès que tothom la pot llegir. En aquesta pàgina, entre moltes altres coses hi ha el següent: el 13 de desembre de 2020 va començar la vacunació de Pfizer als Estats Units. El 13 de febrer de 2021, dos mesos després, Pfizer ja tenia un document intern que ara és el document oficial que ha donat al Jutge dels Estats Units. I que deia al cap de dos mesos? Que hi ha més de quaranta-un mil efectes secundaris greus i més de mil morts de la vacuna. Ah! Gràcies de dir-ho ara. I els que tenien accés a aquesta informació anaven repetint que la vacuna era segura. Com que és segura? M’estàs dient més de mil morts? Quina proporció és això? Quantes vacunes s’havien posat? Aquest detall l’han marcat en negre. Estan amagant tot el que poden en aquest litigi perquè encara tinguem certs dubtes del que hem d’analitzar.

Molt fort…
Al costat d’això, perquè ho hem sabut fa dues setmanes, un director d’una companyia d’assegurances de les més importants d’Alemanya, que té més de deu milions d’assegurats, i això jo no m’ho puc callar, perquè això és un tema de sanitat pública, que ha sortit dient que aquestes vacunes fan mal a un 3,5% de la població, que hi ha tres milions d’alemanys afectats greument per la vacuna. I, aquí al nostre país, què? Doncs jo estic per obrir una proposta de “tothom que tingui efectes secundaris, recollim-ho nosaltres, recollim-ho a nivell popular”, perquè em sembla que va més enllà, fins i tot, del que jo em pensava.

I la vacuna als nens?
La vacuna als nens tothom de medicina et dirà, perquè són les dades oficials, que la probabilitat de tenir una malaltia greu o de morir del coronavirus, no de la vacuna, és del 0,002 %. En medicina mai és tot o res, llavors, deixem-ho obert. Però vol dir que és ínfima. Quina és la probabilitat que li faci mal la vacuna a un nen? “Ah, no ho sabem, perquè ningú ho sap, són productes experimentals”. Com et posaràs en risc per una cosa que és infinitesimal el risc que tenen? I l’altra és que no ho saps a llarg termini. L’aspecte reproductiu? “Ah, és que no el tenim”. Però és que hi ha un quaranta per cent de dones que tenen trastorns menstruals.. “Ah, és que s’acumula la proteïna Spike a l’ovari”. I a aquestes nenes que els passarà? “Ah, no ho sabem” Com?, què és això? És aberrant… Les embarassades excloses de l’estudi inicial… “No, però després hem fet un estudi en el segon i tercer trimestre”. I el primer trimestre? Hi ha un tres-cents per cent d’increment d’avortament. És molt greu.

Gravíssim.
Jo l’únic que puc dir-te és que és el més greu que he viscut mai des del punt de vista de frau de salut pública.

I tot això és a nivell mundial. Com és possible?
Al 2009 vam tenir aquella pandèmia de la Grip A. Els virus respiratoris en general no són mai al mateix temps a tot el món, perquè son virus estacionals. L’hivern afavoreix aquesta manca de ventilació, afavoreix la transmissió de virus respiratoris, per tant, els casos de patologia per via respiratòria es donen a l’hivern. I l’hivern és diferent a l’hemisferi nord que a l’hemisferi sud. Quan va haver-hi la Grip A vam veure primer l’afectació a l’hemisferi sud i quan va arribar a l’hemisferi nord ja sabíem que no matava gran cosa. Llavors aquesta por que es va generar al principi, aquest pànic i aquesta insistència dels òrgans oficials i dels “mass media” de fer por, no va incidir, perquè quan va arribar a l’hemisferi nord ja sabíem que no s’havien mort. En canvi, aquesta vegada ha sigut diferent, aquesta vegada ho hem fet tot a l’hora. Però com és possible si encara existeix l’hemisferi sud i l’hemisferi nord? Encara existeix el fet científic incontrovertible que una infecció no es pot donar, d’aquest tipus de virus respiratori, al mateix temps a l’hemisferi sud i a l’hemisferi nord.

 

Llavors?
Doncs ho he sabut fa poc, es tracta d’una iniciativa de dos advocats alemanys que es diuen Reiner Fuellmich i Viviana Fisher. Reiner Fuellmich va ser l’advocat que va portar el cas contra la Volkswagen, pel tema aquell dels motors que contaminaven i que ho va guanyar. Volkswagen va haver de pagar una multa milionària. Doncs aquest advocat que havia guanyat contra una multinacional, fent això va veure com és que el poder podia fer un frau d’aquest tipus, i que la democràcia, la justícia, els diferents nivells reguladors no estaven funcionant, que està passant? Doncs han estat fent durant els dos anys de pandèmia entrevistes a diferents persones, tant a metges, biòlegs, advocats, per intentar entendre que estava passant. Ara han començat com un jurat popular, ara al febrer. I per què ho fan amb un jurat popular? Per què no van a un jutge directament i presenten una querella? Ho estan intentant i no els hi agafa ningú, perquè s’estan querellant contra l’OMS, contra l’administració dels Estats Units, contra els CDC’s, els centres de control i prevenció de malalties, contra l’Anthony Fauci i contra el Christian Drosten, que és el que va inventar la Pcr. No estan trobant on fer-ho i ho estan fent per internet, no per abandonar fer-ho oficialment, però com a mínim estan recollint l’evidència, l’han feta pública i això es veu a www.grand-jury.net.

I es pot consultar?
Si, tu pots veure allà cinc sessions, comencen amb geopolítica, segueixen amb la Pcr, després amb les vacunes i acaben amb l’eugenèsia, i la gent que parla, ho recomano, valen tots la pena. En concret em vull fixar en una advocada que es diu Astrid Stuckelberger, una catedràtica de Ginebra i consultora de l’OMS de tota la vida.

I que diu?
Diu que entre la Grip A del 2009 i la d’ara, hi ha hagut una cosa nova que no existia abans, un instrument legal regulador que es diu: Public Health Emergency of International Concern (PHEIC), aprovat i refrendat per l’OMS, del que no ens hem assabentat, que diu que si el director general de l’OMS declara, no una pandèmia, que també, sinó la PHEIC – l’ha d’haver recomanat el Comitè d’Emergència del Coronavirus, o el problema que sigui- llavors aquest Comitè la seva responsabilitat és dir-li al director general de l’OMS que declari l’Emergència internacional i produir protocols de com s’ha d’actuar. I aquests protocols són obligatoris per tots els països membres que són tots els països del món, menys el Vaticà i Liechtenstein, perquè tots són de l’OMS.

Això està fora del dret internacional.
Totalment, és una excepció, perquè en dret internacional els països, com que són sobirans, se suposa, fa riure, però se suposa, els països en dret internacional han de fer l'”opt-in” que vol dir que t’arriba l’acord internacional i tu has de triar d’anar-hi. Llavors tu dius, “ok, no va en contra de la nostra constitució, llavors, nosaltres representants democràtics directes del poble ens sembla que estem protegint l’interès nacional nostre, doncs, l’aprovem. D’acord, OMS, compta-hi, nosaltres hi serem”. Doncs la novetat és que has de dir “Jo no vull”. Perquè si no dius “jo no vull”, immediatament és obligatori pel teu país, per sobre de la teva Constitució. Però tu no pots dir “jo no vull”, si ho dius et quedes fora de l’OMS. I qui serà el maco que ho digui?, tu creus que el Pedro Sánchez pot dir “nosaltres no ho farem”?, i després diran que tots els mals del món són culpa d’Espanya. Quin país pot dir que no? Això és gravíssim. I fixa’t que PHEIC sona a FAKE. Si el director general de l’OMS diu PHEIC, tothom ha de fer-ho.

“Qui està finançant l’OMS és la Fundació de Bill i Melinda Gates, i la indústria farmacèutica, i la Coca-cola”

Des de quan l’OMS es finança amb capital privat?
Fins als anys 90 havia més capital públic que privat, però a partir dels 90 és més privat que públic. La realitat és que qui està finançant l’OMS és la Fundació de Bill i Melinda Gates, i la indústria farmacèutica, i la Coca-cola. L’OMS, no l’has sentit mai dir que els nens no han de beure begudes gasoses, que són terribles, per cert, doncs no, als Estats Units, vinga!, nens amb obesitat. L’OMS, en aquest moment, en absolut és independent d’aquests interessos de les grans multinacionals.

L’OMS tampoc parla dels efectes secundaris de les vacunes.
No, l’OMS oficialment ha dit que no hi ha transmissió per asimptomàtics.

I també va prohibir fer autòpsies als cadàvers durant la pandèmia.
Sí, pensa que tot això surt d’aquest instrument legal, el Comitè que es constitueix. I a més, la seqüència temporal és així: Xina comença a detectar uns casos de pneumònia atípica a finals de desembre de 2019. L’1 de gener de 2020 l’OMS ja envia una carta al govern Xinès, dient, “què està passant?”. Com és que van adonar-se d’això? El 3 de gener, dos dies després, Xina contesta a l’OMS i li diu “és una pneumònia, tenim quaranta-quatre casos, hi ha onze persones que estan greus i no sabem el patogen”. El 10 de gener la Xina diu que l’ha identificat i que és un coronavirus Sars, que vol dir que pot fer la síndrome respiratòria aguda. El dia 13 de gener, tres dies després, el Christian Drosten que és un viròleg de la Charité de Berlin ja té el test de PCR. I un cop tens aquest test, els casos que eren quaranta, passen a dotze mil, perquè el test té un 97% de falsos positius.

I tota la pandèmia s’ha sustentat en aquests tests PCR.

Exactament, si tu no tens un nombre determinat de casos a més de tres països, no pots declarar el PHEIC. L’OMS va declarar el PHEIC el 31 de gener. Al cap d’un mes i mig, l'”opt-down” era a tot el món.

I tots els països, obeint.
Obligats.  A més els països en aquest món en crisi, encantats de la vida de tenir un protocol que et diu exactament què has de fer: has de convocar un Comitè, has de notificar cada deu dies, has de fer l’opt-down, has de comunicar-ho així als mitjans de comunicació, el protocol que han de dir…

Ja en 1976 el teòleg Ivan Illich va dir que s’estava especulant amb la salut i la malaltia de les persones.
Sí, va dir això i jo estic totalment d’acord, el sistema sanitari, això vol dir, les grans companyies farmacèutiques, la seva influència sobre les revistes científiques, sobre les societats científiques, la seva influència sobre les universitats, la seva influència sobre els governs, les comunicacions, tot això s’ha convertit en una amenaça, perquè viuen de la malaltia. Fins als anys 60, com més se’ls feia cas als experts mèdics, menys malalties hi havia. A partir de les grans farmacèutiques, els antibiòtics, etc. Com diu l’Ivan Illich, escoltar als experts vol dir que hi ha més malaltia. Ui, les arrugues és una malaltia ara. Ui, això que es diu l'”edat del pavo” dels nens adolescents, és una depressió juvenil, s’ha de medicalitzar. Tenir una mica de timidesa es diu fòbia social, s’ha de donar un medicament, com més escoltem als experts mèdics, més etiquetes patològiques hi ha, i més medicalitzem…

També amb el TDA als nens.
Sí, n’hi ha un 10% als Estats Units. Això és impossible. Tu sempre pots tenir uns nens que necessitin medicaments inclosos medicaments psicoactius perquè això és complicat, no es pot negar, però un 10%?! No pot ser. Tal com va dir Ivan Illich -ell mai ho va retirar i jo estic totalment d’acord- el sistema és font de patologia, és font d’emmalaltir, o bé, perquè donem medicaments que tenen efectes secundaris o simbòlicament, perquè posem una etiqueta de malalt quan no caldria. Als anys 90 Ivan Illich va dir que hi ha un altre aspecte sense el qual aquest sistema seria fracassat i és que ens el creiem, i això és molt important. Per això, jo no dic medicalització, sinó “medicamentalització”. Si no hi ha la part de mentalització, si tu no vas i dius, necessito una pastilla perquè avui estic nerviosa, aquest sistema es trobaria que no… Ei, ho dic en positiu, per dir, ànims!, que poden tenir molt de poder, però si diem no, és que no.

I la violència interna que tot això genera…
Sí, podríem citar a un catedràtic de psicologia de Bèlgica, Mattias Desmet, és un dels que més ha estudiat el que ell diu “formació de masses”. Alguns li diuen “psicosi de masses”, però ell no fa servir aquesta paraula “psicosi” i a mi m’agrada perquè el psicòtic està com aïllat. “Formació de masses” és al contrari, significa que establirem un vincle social però al voltant d’una cosa perillosíssima. Per arribar a tenir un fenomen del tipus “formació de masses” primer has de fer una cosa que és “aïllar a les persones al màxim”. Tots tenim els nostres problemes, però tu tens les teves maneres de compensar-te, família, amistats, les teves distraccions, anar a passeig, l’esport que és fonamental, divertir-te, riure… cadascú té el seu equilibri més o menys. A l’upt-down, “només seran quinze dies” després, quinze dies més… Què va ser al final, dos, tres mesos? Tothom que estigui borderline ja t’aboquen, cap a on? Comença l’ansietat a créixer i els que mai de la vida havien tingut, ara comencen a tenir-ne.

“Segons Mattias Desmet, per arribar a tenir un fenomen del tipus “formació de masses” primer has de fer una cosa que és “aïllar a les persones al màxim” …i has de tenir un perill, però ha de ser “un perill indeterminat”.

Terrible.
Segon element, per crear una “formació de masses” has de tenir un perill, però ha de ser un perill “indeterminat”. Si és un perill real tu dius “aquest és el perill” i tens recursos com a persona, però te’n recordes al principi? Era “les coses també ho transmeten, no pots anar al supermercat, has d’arribar a casa i netejar-ho tot, les soles de les sabates…” Això és terrible. “Ara la mascareta no, no cal, ara la mascareta sí que cal…” i tot això ve del grup regulador que deia als governs el que s’havia de fer. I és un joc, un experiment social, psicològic, de crear com més inseguretat millor, perquè quan hi ha una amenaça que és indeterminada, tu acabes generant una angoixa. Quan tu tens aquesta angoixa generalitzada és quan – t’ho explico tal qual ho explica en Mattias Desmet perquè crec que il·lumina bastant el que ha passat- quan tens l’angoixa generalitzada, no abans, és quan ve la solució. I la solució ha de venir com “és això i res més!”, no pot ser “sembla que una vacuna potser ens ajuda…” no! Ha de ser: “el dia que la tinguem, s’ha acabat això!”. Es que ho deien així. I s’ha de dir així perquè psicològicament faci l’efecte que va fer. S’ha de fer la por màxima, i evidentment amb els mitjans de comunicació, sense ells no es podria fer, i els comunicats oficials amb els militars a darrere, recordes? “Tot horrorós, horrorós, horrorós”, així tot el dia… Por màxima, angoixa màxima… i llavors! Ta-tam!” No ens ho podíem haver imaginat mai, ja ho tenim! 95% d’eficàcia! I tothom, ufff, respira…

Totalment confiats.
No és perquè siguem tontos, és perquè som humans, tenim sensibilitat, i gràcies a Déu que en tenim. Llavors ve “la solució”. Això és la cosa que es crea que t’enganxa a aquesta solució d’una manera! -dic que forma part de la teva humanitat- i això que havies perdut que era el vincle social, ara genera un vincle perquè tots estem a la una amb això. I aquí ve la cosa. Hi ha dues conseqüències. Una és la intolerància absoluta a qualsevol que qüestioni això, no es pot qüestionar, perquè tu no estàs aquí racionalment, estàs aquí emocionalment. Ho necessites, estem ben fets psicològicament i ens defensa la nostra psique que diu “no, no et moguis d’aquí perquè et faràs mal” perquè no es pot aguantar, tu no pots estar mesos amb angoixa, i el teu psiquisme et defensa. És com la síndrome d’Estocolm, et segresten i tu acabes dient que el segrestador potser té raó. Per què? Perquè això no ho pots aguantar. Llavors és com un segrest col·lectiu del món.

Un segrest col·lectiu…

Hi ha una segona cosa que és la intolerància total a la veu dissident, per molta raó que tingui, per catedràtica que sigui, és igual, no pots sentir-ho. I tolerància absoluta a la veu oficial, perquè mira que n’han dit de mentides, una darrere l’altra. Però, no van dir que amb una dosi tots teníem immunitat? Que si tots ens vacunem ja està? No, han de ser dues dosis, ah!, d’acord! No, tres; no, quatre… No hi ha límit, és igual, ni que diguin vint-i-cinc. La comparativa d’això és com si t’haguessin hipnotitzat. Si a tu t’hipnotitzen et poden operar, jo conec gent que ho fa i és una sort, et fan un tall, t’estan fent mal i tu veus el tall, veus la sang, i no et fa mal. Això és el que està passant, que et quedes sense res, et prenen tot, veus la sang, veus el tall… i no, no reacciones, no passa res. És com una hipnosi.

“La universitat pública de Milà va prohibir un curs amb un professor perquè parlava de Dostoievski”

Han guanyat la partida?
Aquí ha passat aquesta cosa de l’Òmicron que jo no sé d’on ve, perquè l’altra ve d’un laboratori, no és un virus natural. L’Òmicron també sembla que ve d’un laboratori, però no sé si a algú li ha agafat el remordiment i ha deixat anar l’Òmicron aquest, perquè jo diria que això que jo estic explicant era terrible, era un èxit total de manipulació social, però l’Òmicron ho ha espatllat bastant. Ara amb la guerra, i torna a haver-hi una altra psicosi de masses, aquesta és una altra formació, però és igual, tots estem una altra vegada amb la por, l’angoixa i tots junts ara amb el llacet groc i blau aquest… La universitat pública de Milà va prohibir un curs amb un professor perquè parlava de Dostoievski… va haver-hi molta gent en contra i van dir, ok, d’acord, que parli de Dostoievski, però ha de parlar també d’un autor ucraïnès.

Ara és la russofòbia.
Però d’una forma…!, tu creus que els paralímpics no han de fer les seves pràctiques? Persones que estan en dificultats físiques i que és un superar-se a si mateixes estar entrenant… ah! no hi poden anar! Però això que és? És una reacció pròpia de les guerres culturals de la Xina, la contra revolució cultural que quan llegeixes els llibres et quedes esgarrifat, però és així.

És a les nostres mans?
Hem començat parlant de llibertat, oi? Doncs no la negaré al final de l’entrevista (riu), no la puc negar mai, jo sóc, per la meva fe cristiana… crec que el món l’ha fet Déu, i que Déu és bo. I que si el món no tingués solució ja l’hauria fulminat, diria “m’ha sortit malament i prou!” (riu). Ho dic així però és com ho crec, quan ho penso, em dic, “espera’t, centra’t, respira”. Jo crec que el món l’ha fet Déu, sé que no tothom pensa així, jo ho crec de veritat i que si no està fulminat és que hi ha solució. Llavors, no sé quina, però estic segura que la solució passa per augmentar la descentralització, al contrari d’aquest món globalitzat de govern únic, això és el més perillós, ho estem veient, no?

És suficient?
El que penso, amb això de la guerra de nou, amb els immigrants, un milió d’immigrants aquí, un milió allà, és un procés d’erosió del benestar social. Això està clar, què més vull que ser acollidor? Que els països acullin i que no hi hagi fronteres d’aquest tipus exclusiu. Però una cosa és tenir aquesta obertura i l’altre és fer-ho de forma que desestabilitzi, sense uns corredors ben fets, sense una forma, que saps que crearà dificultats. I sembla que s’està fent malament, ja des de l’immigració de totes les guerres anteriors. Ara han pujat els preus de l’energia i anirà a pitjor i pujarà més, més gent a la pobresa. Sembla que el que s’està preparant és “subsidi social per tothom”. I que vol dir? Que t’ho dona el Banc Central, que controla els teus ingressos. Targeta de crèdit perquè ningú faci fraus. S’ha de fer d’una manera que eliminem els diners en efectiu i és una eina de control obvia, com és el passaport. Hem de procurar no anar cap aquí.

Tornem al “trueque”.
Hi ha moltes comunitats que s’ho fan amb monedes pròpies entre el grup, o fins i tot, sense moneda, sembla que és més pràctic tenir alguna forma d’intercanvi, la terra, que tinguis enciams -sembla que estigui parlant aquí d’una catàstrofe-, però jo crec que sí, que qui pugui s’organitzi a nivell de col·lectius, per tenir una alternativa a aquest control social. El que ha passat al Canadà amb els camioners: El principal portaveu, que sempre ha sigut pacífic i sempre ha dit coses molt raonables, té congelat el seu compte bancari i el de la seva companya també. Llavors si volen donar menjar als seus fills, algú els hi ha de donar els diners. Hi ha una que li demanen deu anys de presó. Aquí a Catalunya l’hem viscut amb el procés català, d’unes mentides dels mitjans i d’una repressió contra les persones. D’aquí hauríem d’haver tret alguna lliçó, perquè el joc no és un joc feixista obert o totalitarista de dir “Aquí jo sóc el ‘caudillo por la gracia de Dios’, i tothom ha de fer cas”, no, ara som “progres”.

Els avanços socials sempre han estat des d’abaix, mai des d’a dalt.
Sí, sempre, a Gran Bretanya van fer unes manifestacions en contra que obliguessin als sanitaris a vacunar-se. N’hi havia cent mil que van dir “nosaltres no ens vacunarem” i el govern britànic ha hagut de tirar enrere. No hi ha solució ràpida, però jo veig que és la manera de viure. El que tu saps, donar-ho a conèixer i activar al voltant d’això. I no perdre els espais de bon humor, si pots… Per què? Perquè és la contrapartida a la psicosi aquesta, o sigui, el primer que fan els totalitarismes és eliminar als intel·lectuals. I dintre dels intel·lectuals, els primers que eliminen són els humoristes, perquè és incompatible amb el totalitarisme, l’humor. Llavors no hem de perdre la capacitat de riure.

Als 15 anys vas llegir per primer cop els Evangelis i, que va passar?
Em vaig enfadar. Com és que els meus pares, la vida, el món, com és que no m’han explicat això quan era petita? , I, com que no m’han dit que existeix un Déu així? Perquè jo entenc aquest Déu com t’he dit abans, de l’amor i la llibertat. Puc ser lliure perquè no tinc por, perquè experimento un amor que em sosté. Clar, llavors si això existeix, si hi ha aquest Déu i si ens ha fet a tots sense excepció i si tothom pot sentir això, com és que no ho expliquen a tothom?

I, què fer per connectar amb aquest amor “gratuït”?
Aquí sí que tinc la fórmula! Mitja hora de silenci cada dia. Jo et diria de pregària, però per a una persona que no en sàpiga, doncs mitja hora de silenci, no cal més. A dintre t’ho explicarà tot. Hi ha una cosa de la monàstica que diu “ves a la teva cel·la i la teva cel·la t’ho explicarà tot. No te’n fiïs del que dic jo, o del que diu un altre, tu veus a la teva cel·la”. Jo ho faig així, és això de “Jo, que vull?” Intenta connectar amb el teu anhel profund. Tu, que vols? “No sé què vull”. Val, tranquil, demà tornes a fer mitja hora de silenci. No pateixis que acabaràs trobant-lo. Quan tu et connectes amb el teu desig interior, ja estàs connectada a Déu. Llavors, pot ser que acabis malament, perquè Jesús va acabar a la creu, però bé, va donar fruit.

Antonia Utrera

Vídeo de tota l’entrevista a www.acelobert.com