Homes Igualitaris. Acelobert Febrer 2022

Homes Igualitaris: “Les dones volen un altre món”

Per: Xavi Padrissa

En els països més rics la gent comença a mobilitzar-se contra l’escalfament climàtic o també contra la violència masclista, pel dret a l’habitatge o per la millora de la qualitat democràtica. En altres països fa decennis que el poble s’alça per evitar que un dictador en succeeixi un altre. En els països més pobres o on hi ha sagnants guerres civils no hi ha cap altra esperança que l’exili. En molts llocs del món creix la indignació per les desigualtats, la manca de justícia, els paradisos fiscals o el poder absolut de les grans corporacions. Vet aquí moltes fallides del món que tenen la mateixa arrel: han estat forjades des d’una mentalitat masculina, depredadora, competitiva, excloent.

El món que tenim té aquesta ­empremta: l’home l’ha dirigit i organitzat des de totes les posicions de poder, des de fa molts segles, i l’ha construït sempre en masculí amb els seus inventors, descobridors, escriptors, pintors i escultors, profetes i reis, caps religiosos, secretaris generals, presidents i cancellers, primers ministres, generals, enginyers i visionaris. I així estem, en fallida climàtica, democràtica, financera, sanitària, solidària, de convivència, informativa…

Fa 85 anys un reconegut advocat va preguntar a Virgínia Woolf, davant la por a una nova gran guerra i quan l’espanyola ja havia començat, com es podria aturar la guerra. Ella li va respondre amb el llibre Tres guinees (1938) on ve a dir: vostè és un home i ha pogut estudiar com a tal a les millors escoles, com a tal ha decidit com funcionava el món i com eren les seves normes, i gosa preguntar a una dona que no té res a veure amb aquest món, en el que no ha tingut ni veu ni vot, com evitar la seva guerra?

No, aquest món en fallida construït amb els valors de la masculinitat no atrau les dones. Elles en volen un altre, i el necessitem. Els homes hem de callar molt, hem de cedir molt, hem de fer molt poca nosa si volem que un món veritablement nou sigui possible, un món en femení, empàtic i travessat per les cures cap els altres i l’entorn. Potser els homes volem que les dones formin part del nostre món per tranquil·litzar les nostres consciències, fins i tot perquè no sabem com sortir-nos-en, però el món ha de ser un altre perquè hi càpiguen amb llibertat i en plenitud, amb tota la seva riquesa, tal i com són elles. I aleshores el món serà millor.

Xavi Padrissa, mestre i membre d’Homes Igualitaris.
AHIGE Catalunya

www.homesigualitaris.cat