Homes Igualitaris: “Carta a la meva futura esposa”

Per: Lluís Avellaneda

Aquest article és l’últim que escric com a home solter. El dedico a la meva futura esposa, que es diu Glòria. Des que la conec, fa ja gairebé 12 anys, ha estat i segur que ho serà sempre, una dona bona, pacient, organitzada i respectuosa. La Glòria em motiva que jo sigui amb ella un home bo, pacient, organitzat i respectuós.

Com a home que es proclama igualitari, he de ser-ho més. Per tant em comprometo a ser-ho des de ja; és a dir, em comprometo a corresponsabilitzar-me de les tasques domèstiques, a no deixar les coses per terra, a no ser desorganitzat, a tenir jo també cura que casa nostra estigui neta, ordenada i organitzada. Crec que és molt important el fet de que els homes ens preocupem que la nostra llar sigui còmoda, tant per nosaltres mateixos com per la gent amb qui convivim, ja sigui la nostra parella, els nostres amics o simplement companys de pis; hem de fer un esforç – i parlo de la meva situació personal- de tenir cura de l’espai que ens envolta. No s’hi val a deixar-ho tot per a última hora. Cal que ens fem un quadre de distribució de tasques, una organització bàsica. Des d’aquí prometo que ho faré.

Quan aquest article estigui publicat, la Glòria i jo ja estarem casats. Soc conscient que aquest és un article molt personal, que pràcticament va adreçat a ella, però espero que els lectors d’“A cel obert” ho entenguin. Prometo de debò, carinyo, comportar-me més com l’home igualitari que sovint dic que soc.

Lluís Avellaneda