Filosofia Hermètica: “La Espagiria com a llenguatge de la Naturalesa”

Per: Eloy Sanz

Tant en la tradició judeocristiana com en la tradició musulmana se’ns explica que el Creador va dotar al primer ésser humà, representat per Adán, del do del llenguatge. Una vegada creat est, li va ordenar “donar nom a les criatures”. Així doncs, Adán parla. I en nomenar les coses, com en una segona creació, les dota de significat. Les coses signifiquen. I la relació entre els significats forma un llenguatge que és la trama sobre la qual es teixeix la Vida. A aquest llenguatge, Llengua Primordial buscada sense parar pels alquimistes i filòsofs de l’antiguitat, se’n va dir “Llengua Adámica“, “Llengua Primordial” o “Llengua dels Ocells” i contindria en la seva estructura el coneixement de la Naturalesa i de les seves lleis.

En l’Antic Egipte, bressol del saber alquímic occidental, es considerava que el nom veritable d’una cosa contenia la seva essència i ens parlava de la seva naturalesa íntima. Així doncs, per als egipcis antics les coses existeixen perquè tenen Nom i el seu Nom ens informa del seu propòsit en l’Univers. La professió d’escriba a Egipte era tinguda en altíssima consideració, ja que l’escriba no sols sabia llegir i escriure en el sentit vulgar i modern, sinó que estudiava el llenguatge arquetípic de la Naturalesa amagat en els jeroglífics.

A aquesta antiga concepció de l’Univers, com una estructura lingüística, s’està acostant de nou la moderna Física en afirmar que res existeix aïllat i sense que pugui ser observat o percebut, per tant, les coses existeixen en tant que es relacionen les unes amb les altres. Aquesta malla de relacions que la Física intenta expressar mitjançant les matemàtiques, no deixa de ser un llenguatge, retornant així al vell paradigma egipci.
En la tradició sufí se’ns diu que la Creació sencera és un text l’autor del qual és l’Ésser Etern i tot el que existeix, totes les criatures, serien tan sols paràgrafs, frases o paraules amb les quals l’eternitat escriu la seva narració en el temps.

Igual que un ésser viu i en general tot el vivent, els organismes petits s’estructuren en organismes molt majors i més complexos per a la plena expressió de les possibilitats de la Vida. En un text, els paràgrafs es construeixen amb frases, les frases amb paraules i les paraules es formen amb lletres o signes lingüístics que expressen sons. Des d’aquest punt de vista, per a la Filosofia Hermètica, les lletres de l’alfabet serien els maons amb els quals el Creador construeix el món.

Aquestes lletres, aquests sons primigenis, són els Arquetips, els patrons d’informació que ordenant el caos donen forma a l’Univers. Ordenar és distingir i classificar per semblances i diferències. I així ens explica el Gènesi, que en el Principi el Creador va parlar i amb el primer “Faci’s” va aparèixer la Llum i amb ella la distinció entre les coses. Amb aquesta diferenciació es van separar Llum de Foscor i amb això van aparèixer les escales de graduació de la Llum, donant lloc als colors i les seves qualitats.

També d’aquesta distinció original neixen el so i el silenci i entre ells els diferents tons musicals. La filosofia hermètica i l’antiga alquímia estudien com d’aquesta oscil·lació eterna, d’aquest petó entre Llum i Foscor, Forma i no Forma, neixen les diferents possibilitats de la Creació i els primers arquetips formadors. Tot el que existeix és, per tant, expressió d’aquests arquetips i aquests s’expressen en els diferents fenòmens naturals. Els antics filòsofs naturals els van designar amb el nom de “qualitats”, “elements” i “forces de la Naturalesa”, sovint associades als planetes i hàbilment disfressades les seves propietats i relacions en les diferents mitologies.

Tot aquest saber va ser recollit a la Grècia Clàssica i estudiat, sobretot, a les escoles Pitagòrica i Platònica. Per això per als alquimistes i els filòsofs de l’antiguitat, conèixer alguna cosa no és saber de què està fet, com en la ciència mecanicista moderna, si no saber quin és “el seu Nom”, és a dir, quins arquetips primordials ressonen amb la seva naturalesa i donen vida a la seva ànima. Per a l’hermetisme, conèixer la Naturalesa és saber llegir-la. Aquest Llenguatge Natural constitueix la base de l’anomenada Teoria de les Signatures, per mitjà de la qual pot percebre’s, per exemple, amb quins elements i forces creadores ressona una planta, ja que les seves qualitats sensorials, color, olor, forma, sabor, etc., així com les seves condicions vitals, són expressió d’aquests arquetips primigenis. També a la tradició xamànica, el xaman pot percebre els arquetips actuants en els diferents animals o éssers humans i d’aquí procedeix el concepte d'”animal tòtem”.

La filosofia hermètica i amb ella l’antiga Alquímia i la Espagiria, intenten recuperar aquesta Llengua que per haver estat oblidada se li ha anomenat a vegades “Verbum Dimissum“, la Paraula Perduda. La Teoria de les Signatures va ser recuperada pels filòsofs hermètics musulmans i posteriorment per Paracels i la seva escola. Després ha estat estudiada per Rudolf Steiner i l’Escola Antroposòfica.

Seria de desitjar que en aquests temps de confusió i falta de significat, tornéssim a ser humils i com a bons nens a l’escola aprenguéssim a Llegir…

Eloy Sanz Cerezuela

Escola de Ciències Hermètiques i Tradicionals

Pròxim Monogràfic: 7 i 8 de Maig 2022. “Introducció a la Signaturització vegetal. El món vegetal i el seu llenguatge”

Més informació Tel. 651955922