Enric Cambray: “Si fas les coses amb honestedat tens més números de que et surtin bé”

Per: Antonia Utrera.-

Nascut a Barcelona el 7 de setembre de 1988, Enric Cambray és actor, director i productor, llicenciat en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. També s’ha format en diferents escoles de Barcelona i Nova York en cant, claqué, clown i esgrima. Va començar professionalment als catorze anys. I dels quinze als vint anys va treballar a la sèrie “El Cor de la Ciutat” a TV3.

Ha format part de més d’una trentena d’espectacles entre els quals destaquen “El joc de l’amor i de l’atzar” dirigit per Josep Maria Flotats al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatro Maria Guerrero de Madrid, amb Joan Ollé als espectacles “Doña Rosita la Soltera” també al Teatre Nacional de Catalunya i “De poble en poble” de Peter Handke, amb Sergi Belbel a “La Senyora Florentina i el seu amor Homer” al Teatre Nacional de Catalunya, amb Àngel Llàcer als espectacles “Molt Soroll per no res” al Tnc i “Geronimo Stilton, el musical del Regne de la Fantasia” al Teatre Condal de Barcelona, al Teatre La Latina de Madrid i en gira per Catalunya i l’Estat Espanyol. També amb Pere Planella ha protagonitzat “Tirant lo Blanc” al Teatre Nacional de Catalunya amb posterior gira per Catalunya.  Ha dirigit les Gales dels Premis Goya dels anys 2019 i 2020. I els premis Gaudí de 2017, 2021 i 2022. I ha codirigit juntament amb Ricard Farré “Les dones sàvies” durant sis temporades seguides. El 2023 va estrenar “Hamlet 1.0” dirigit per Sergi Belbel.

Des dels set anys ha estat formant-se i més endavant treballant professionalment envoltat sempre de gent molt més gran que ell. Això li ha fet madurar molt ràpidament. Hi ha una gran capacitat de treball, molta maduresa i sentit de la responsabilitat, i darrere, un esperit lliure molt creatiu. “I molt d’olfacte”, com diu ell. Enric Cambray pertany a una nova generació de Cavalls de Troia enginyosos, savis i compromesos amb la cultura d’aquest país. Fins al 4 de febrer al Teatre Tívoli amb l’espectacle “The Producers” el musical més premiat de la història.

 

Un musical glamurós al millor estil de Broadway…

Si, és un musical que sembla Broadway, moltes situacions i escenografies diferents, i unes posades en escena espectaculars amb més de dos-cents figurins a cada funció. Amb tres o quatre tallers d’escenografia de Catalunya treballant-hi. Hi ha un equip que treballa al matí, que són els que pentinen les perruques, arreglen i netegen vestuari. I un altre a la tarda. Això és una màquina que des de les 8 del matí fins a la 1 h de la matinada, cada dia excepte dilluns, no para…

Una màquina de creació cultural.

Un musical d’aquest tipus fa indústria cultural, es tracta d’un sol espectacle que dona feina a centenars de persones, amb una durada llarga, des de la segona setmana de juliol passat, fins al 4 de febrer, tota aquesta gent treballant. I prèviament  s’estava construint l’escenografia.. Un musical com aquest dona feina durant un any a moltíssima gent.

Codirector amb l’Àngel Llacer, portes la direcció artística…

Jo havia estat actor i ajudant de direcció als seus espectacles, però aquesta és la primera vegada que l’Àngel m’ha dit: “fem-ho entre els dos”. Quan fas codirecció, aquesta és la tercera obra que faig, el més difícil és trobar un equilibri conjunt. Si saps trobar l’encaix, a mi m’agrada molt treballar de manera col·lectiva.

Vas portar també la direcció dels Premis Goya.

Sí, la Gala del 2019 i del 2020. I la Gala dels Premis Gaudí durant tres anys, 2017, 2021 i 2022. Soc molt treballador. El difícil és que repeteixin. Que et facin confiança. Una primera vegada, has de tenir sort, però que repeteixin…

Vol dir que estan encantats.

Tot i que és difícil que confiïn en generacions més joves com la meva, la gent que sap posar-hi l’ull hi va molt fort. Jo per exemple vaig portar a la Rosalia als Goya. I ningú la volia, només se la coneixia pel “Malamente”. Llavors jo crec que d’alguna manera la meva generació sabem ensumar les coses. També ens podem equivocar, clar. Jo als Gaudí del 2021 vaig obrir la Gala amb la Rigoberta Bandini, i ningú la coneixia. Jo crec que hi ha una cosa que és olfacte.

Rosalia et va demanar cantar amb l’Orfeó Català.

Sí, la vaig haver de perseguir molt. I avui és història de la televisió.

Olfacte i molta experiència.

Sí, i a més amb una gran sort. Jo vaig començar en teatre amb catorze anys. I amb quinze anys vaig entrar a “El Cor de la Ciutat”, i vaig estar fins a cinc temporades on jo treballava envoltat de gent molt més gran que jo. I això a mi m’ha donat com una consciència de l’ofici, de l’esforç, de valorar el que tens. També una consciència sindical cap a l’ofici, consciència com a col·lectiu. Que això s’està perdent en general, també a nivell global, es tendeix cap a un individualisme extrem. Estic ara molt ficat en aquests temes, que s’està perdent la col·lectivitat i s’està perdent la celebració de les coses. Que les coses passin, només pel fet que hagin estat possibles, ja hauria de ser un motiu de celebració. I aquí, al nostre país, per desgràcia, noto que cada vegada són molt de, primer va la critica i després ja veurem si celebrem que les coses passin. I a mi això em fa molta ràbia, perquè és molt difícil tirar endavant les coses.

Sí, moltes vegades amb una crítica molt superficial…

Tothom sap com costa fer les coses, ja no et dic una obra de teatre, fer uns macarrons…

“The Producers”, un musical  sobre l’èxit i el fracàs…

A mi m’ha fet reafirmar-me amb el tema de l’honestedat. La trama de l’obra, dos productors, un productor i un aspirant a productor, que enganyen a tota la gent per aconseguir fer un fracàs, perquè creuen que fent un fracàs guanyaran més diners i podran anar-se’n a viure la vida. Però que passa?, que la gent sense talent que agafen per fer aquest fracàs ho fan amb tota la bona voluntat, amb tot el cor, amb tot l’amor, i amb tota l’honestedat. I que acaba passant? Que triomfen. Els que ho volien fer malament fent un fracàs, fracassen. I els que ho feien malament però volent ser honestos, llavors… A mi aquesta és una lectura que m’agrada fer, que realment si fas les coses amb honestedat, amb sinceritat cap a tu mateix i cap a la gent, tens més números de que et surtin bé. Perquè has fet el que profundament creies que havies de fer.

La teva mare et va portar a estudiar teatre amb set anys a l’Escola Memory, que dirigeix l’Àngels Gonyalons…

Lo de l’olfacte que dèiem, devia olorar que aquest nano tenia unes necessitats que no estaven cobertes a nivell artístic o la creativitat que li sortia per les orelles. De seguida que em va apuntar vaig ser molt feliç, i això que en aquella època no hi havia classes per a nens de set anys. Jo anava amb gent de catorze, quinze anys, i jo era un “renacuajo”.

Des dels set anys!

Quan ets tan petit, no ho entens com a una formació. Sents que formes part i no saps per què. Jo sentia que allà era el meu lloc. Hi havia classes de ball, de cant, d’improvisació… Doncs juguem, es tractava d’això. Dels set als divuit anys que vaig estar al Memory.

Envoltat sempre de gent més gran que tu.

Sí, sempre, i també que de seguida van ser amics. Jo amb l’Àngel (Llacer) em porta quinze anys i és amic meu des de fa quinze anys.

Has fet d’actor, director i productor també.

A mi el que m’agrada és fer possible les coses. I per fer possibles les coses has d’assumir que has d’agafar rols de responsabilitat. I això costa a vegades, has de tenir-ho molt clar. Si a mi em diuen “defineix-te en una paraula”.Jo soc actor. On jo m’he sentit i em sento més realitzat. Però també tinc un impuls intern molt bèstia de fer coses. I que siguin possibles les coses, i per això tinc una vessant teatral quant a direcció i producció. I la vessant televisiva, creant programes, creant gales, sèries, i fent-les possibles.

Sèries també?

Sí, “Drama” que va rebre molts premis, vaig fer la part de producció. El programa “Tabú” amb el David Verdaguer. Ara estic fent un programa per a TV3 que es diu “La Turra”, moltes coses..!

Has de portar un bon rellotge intern per poder organitzar-te!

Jo no seria l’actor que soc si no fes també totes aquestes coses… Al final has d’adquirir coneixement de molts llocs, tota l’estona… Es tracta d’això, sempre estarem aprenent coses noves.

També has portat els concursos de televisió de teatre amateur.

A més és una cosa molt catalana. Sempre que pugui advocaré perquè la cultura es difongui, sigui de la manera que sigui. I en particular el teatre, que és el meu ofici, la meva cultura i el meu lloc. Amb l’excusa del teatre amateur en el fons s’està posant en “prime-time” de la cadena pública un programa que parli de teatre i de patrimoni cultural català, com ha estat el cas de “Terra baixa” i “L’auca del senyor Esteve”. Això ho expliques així i ningú t’ho compra. Llavors has de trobar un engranatge que et permeti ser un cavall de Troia dins de la tele a nivell cultural i amb allò, amb “La Puntual” aconseguim que durant vuit setmanes en prime-time tenies setanta minuts de teatre. Això normalment no passa.

Vas fer amb la direcció de Sergi Belbel, l’espectacle “Hamlet 0.1” amb molt d’èxit. Per a quan el “Hamlet 0.2”?

Ho farem a finals de setembre de 2024.

Sergi Belbel va escriure aquesta obra per a tu. Què se sent?

Primer molt orgull, molta emoció. Després molta responsabilitat per poder omplir de vida les paraules que t’ha escrit un dramaturg que forma part del repertori de la “Comédie- Française”, és un gran home de teatre.

Vas néixer al barri del Clot.

Sí! Soc del Clot! I hem actuat i hem fet assajos a la Farinera del Clot!

Què penses de fer barri i comprar als comerços de proximitat?

La meva mare i la meva àvia continuen vivint al Clot. És casa meva. Vinc molt seguit. La meva botiga preferida és el Forn Elies! És un forn centenari!, ara per Nadal, el panettone, per Sant Joan, les coques, tot el comprem allà! Ara està l’Enric Badia, l’actual forner, que és de la meva generació i ha guanyat el premi al segon millor Forner del món. I està al Clot!

Fins al 4 de febrer, “The Producers” al Tívoli. I després?

El més pròxim “Les dones sàvies” a l’abril, al teatre El Maldà, que va ser un espectacle de creació i ja són set anys que l’estem fent ininterrompudament.

Moltes gràcies i molt d’èxit!

Antonia Utrera