Ahir en el gimnàs escoltava a unes senyores parlant dels divorcis que hi ha hagut en el seu veïnat en matrimonis en jubilar-se. I em vaig preguntar, què passa en la parella quan un es jubila?

En una dècada s’han duplicat els divorcis de majors de 65 anys. En 2011 van sumar 3.507, enfront de les 1.435 registrades en 2001, segons un recent informe de l’Imserso, és a dir, un increment del 144%. 

En la jubilació, quan desapareixen part dels límits de l’obligació del treball, de fer créixer als fills/es, de pagar la hipoteca, etc. pot ser que aflorin sentiments negats o conflictes encoberts en el matrimoni. I  es consideri que la millor solució sigui el divorci. És difícil fer una llista de les motivacions que porten a la separació, cada parella és diferent, però existeix un objectiu comú al voltant d’aquesta difícil decisió: ser feliç.

Un divorci no és una casualitat, és una suma de sentiments no dits, de límits no posats, de situacions no resoltes, potser ressentiments, de falta d’autocura, de manca de cura mútua, potser violència, que s’han acumulat durant anys… Malgrat les dècades junts, si el matrimoni no està sòlidament assentat, és difícil que resisteixi a la convivència més intensa que permet la jubilació. De sobte, la parella es troba tot el dia junta, quan abans l’activitat laboral els permetia un parèntesi a les seves tensions. Els dubtes envaeixen la relació, i es qüestionen: ara què?.

Un canvi tan gran en la nostra situació personal, la jubilació, dóna peu a interrogants, inseguretats, pors, replantejaments vitals, etc. per això la importància de preparar-se per a ella, com el fet de preparar el teu matrimoni per al que suposa el llicenciament laboral.

Una saludable convivència en parella, resistent als canvis i que millora amb el temps tampoc és una casualitat. És una labor de prendre consciència d’un mateix/a, de coratge, d’estar present, de millora personal, de compartir, de respecte, de compromís amb un/a mateix/a i amb l’altre/a,… En definitiva d’amor cap a un/a mateix/a i l’altre/a deixant de costat el nostre ego.

Encara que potser l’ideal és no arribar a separar-se, a vegades és la millor solució per a tots dos. Pot ser que el matrimoni ja hagi complert la seva missió i ara toqui emprendre un nou camí. És una oportunitat de reinventar-se i de construir una nova relació amb un/a mateix/a amb o sense parella.                

Caminant, són les teves petjades

el camí i res més;

Antonio Machado

Us sentiu indentificats/ades? Heu pogut construir un matrimoni sòlidament feliç? Us voleu divorciar ara que us heu jubilat? Explica’m.

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter