El meu pare ja és gran. Sovint ha de passar dies ingressat a l’hospital per motius de salut diversos. L’altre dia va era a cures intensives. El vaig visitar i estava dormint. Jo només podia ser-hi una hora, per la qual cosa el vaig estar intentant despertar en alguns moments. Despertava uns segons i es tornava a dormir. De cop vaig pensar en la vulnerabilitat de l’ésser humà i, en concret, en la vulnerabilitat del meu pare. Ell sempre se m’havia presentat com l’arquetip del guerrer: fort, indestructible, impenetrable, distant… També ha estat una persona amb qui no he pogut aprofundir, amb qui mai he tingut una conversa sobre coses importants de la vida i l’existència. Els moments més bonics que recordo amb el meu pare tenen a veure amb el futbol, com ara abraçar-nos a una final europea o trucar-nos per celebrar una victòria contra l’etern rival.

El meu pare és bona persona. No va tenir figura paterna i crec que això l’ha empès a desenvolupar una masculinitat típica al seu entorn i a la seva època. Però la veritat és que penso que el meu pare és una persona molt emocional i en el fons sensible, que sempre s’ha preocupat que no ens faltés el que ell li va faltar. I ens ha demostrat el seu amor d’una manera molt clara: treballant, treballant i treballant. Ha estat, per damunt de tot, un pare proveïdor. Que portava els diners a casa, tant si li ho agraíem o li fèiem mala cara.
Ja fa unes setmanes que el pare és a casa, llegint el diari i veient la televisió. Algun dia surt amb els amics a dinar. També dorm. Li agrada molt dormir i ara que s’ha retirat amb setanta-vuit anys, pot despertar quan vulgui. A mi també m’agrada dormir. En realitat el meu pare i jo ens assemblem molt. Em fa la impressió que molt més del que crec i en alguns aspectes més del que voldria. Però, al cap i a la fi, en això estem. A mi sempre m’ha agradat jugar amb nens i nenes petites. Al meu pare també. Em meravello de veure al meu pare corrent darrere la meva neboda mentre crida: “qui és la més guapa del món”?! També m’emociona la il·lusió que li fa el naixement del seu vuitè net, el meu primer fill, que naixerà en un parell de setmanes. És un tema, el del meu fill, que crec que ens portarà a connectar, a parlar de les coses profundes i importants de la vida. És il·lusionant.

Joan-Ignasi Puig
Homes Igualitaris de (AHIGE Catalunya)
www.homesigualitaris.cat

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter