Entrevista a Octavi Pujades. Revista Acelobert Desembre 2021

Octavi Pujades: “predicar amb l’exemple és la millor manera d’ensenyar”

Per: Antonia Utrera.-

Octavi Pujades i Boix (Sabadell, 1 de juliol de 1974) és un actor català de cinema, televisió i teatre. Es va donar a conèixer el 2001 fent d’adolescent a la sèrie “Al salir de clase” i des de llavors que no ha parat. Va estudiar medicina, però va renunciar per a fer el que més li agrada, pujar als escenaris. Ens apropem al Coliseum per parlar amb ell de la seva trajectòria i de l’obra que acaben d’estrenar amb molt d’èxit on podem veure’l fins al 9 de gener.

Acabeu d’estrenar el musical “El Guardaespaldas”, basada en la pel·lícula protagonitzada per Whitney Houston i Kevin Costner.

Si, un thriller de suspens amb història d’amor, hi ha alguns moments més còmics o més distesos, però realment és un thriller, una cantant amenaçada de mort per un “sonat” que ha de contractar un guardaespatlles perquè eviti que la matin.

I tu fas de guardaespatlles, del Frank Farmer.

Vaig tenir la sort de ser part del repartiment que va estrenar aquest muntatge abans de la pandèmia, el 2019. Ens ho va aturar l’estat d’alarma, però després d’un any i mig d’haver-ho posposat ara podem reprendre aquest projecte i em fa molta il·lusió tornar a fer-ho.

Aquí a Barcelona és el primer cop que la feu?

Si, és el primer cop, treballar a casa sempre és un plaer afegit.

A cavall entre Barcelona i Madrid…

Si, treballo més a Madrid perquè hi ha més feina, l’audiovisual està molt més centrat allà, les cadenes generalistes acostumen a rodar més a Madrid, es va diversificant una miqueta, però encara l’estructura de la indústria està bastant centralitzada, els actors anem a on hi ha la feina.

Com vas viure l’aturada del 2020?

Al principi com tothom, amb incredulitat, amb sorpresa, sense saber realment a què ens estàvem enfrontant, pensàvem que eren quinze dies en principi, i després es va anar allargant, i en veure la magnitud de la tragèdia realment, i després, doncs bé, com tothom, intentant cuidar dels meus, intentant sobreviure amb tota la salut mental que fos possible i esperant el moment que arriben com el d’ara, de poder reiniciar un altre cop moltes coses al cent per cent.

El teu primer treball com a actor?

Va ser a una sèrie que es deia “Happy house” que es va fer aquí, en català i després es va doblar al castellà i això va ser el 1999, es va emetre el 2000 i el 2001 va ser quan jo vaig començar la sèrie “Al salir de clase” que va ser l’arribada més general al públic.

I et vas decidir a fer el teu camí com a actor…

Tenia vint-i-cinc anys, tampoc et fas plantejament a molt llarg termini, això és una cosa que vaig descobrint, em va sortint feina, de poquet a poquet, i de sobte arriba un dia com ara, que mires enrere i dius, ostres, fa vint-i-dos anys que m’estic dedicant a això i que estic vivint d’això, que és el més important.

I que t’agrada molt…

Poder treballar en el que t’agrada és un dels grans èxits a la vida.

Si tots féssim això…

Si tots féssim això segurament faltarien per cobrir moltes places de feina que són molt necessàries, però la gent estaria més feliç.

De fet, tu vas fer la carrera de medicina i després vas renunciar.

Si, vaig fer el Mir, em vaig treure la plaça, però ja no vaig arribar a cursar l’especialitat perquè ja vaig començar a dedicar-me a això.

Quina valoració fas d’aquests vint-i-dos anys de trajectòria professional.

He fet molta televisió, cinema és el que menys he fet, però la meva valoració és molt positiva, per a mi poder guanyar-me el pa de cada dia fent el que m’agrada és el més semblant a no treballar, a gaudir del meu temps amb plenitud.

Últimament estàs fent més teatre…

Si, és el que més m’agrada, des de ja fa uns quants anys que estic fent més teatre que no pas altres coses, he après a gaudir-lo molt, m’ho passo molt bé, la vivència que et dona el teatre com a actor, crec que els altres medis te la donen però no amb aquesta intensitat ni a aquest nivell, i si jo pogués seguir fent teatre tota la meva vida no m’ho pensaria ni un moment.

I al cinema, amb quin director t’agradaria treballar?

Ostres! Hi ha molts directors que m’agraden molt, però mira, un que m’agrada molt és el Juanma Bajo Ulloa, amb aquest m’encantaria treballar, però bé, al final no és tant el director com el guió, crec jo. Una bona història és el més important, la pedra angular i el punt de partida de tot.

A la teva família hi ha algun que ja es dediqués?

Ni un!, res de res…

Però el teu avi feia alguna coseta…

El meu avi, m’explica el meu pare, que feia teatre d’aficionat i feia moltes barrabassades, perquè sembla que tenia molt bon sentit de l’humor i li agradava molt fotre’ns i escandalitzar a la gent, si, si… però clar, va morir quan el meu pare tenia dos anys, i el meu pare té ara noranta-dos… però sí que és cert que la vena sempre ha estat allà i sí que és cert que tota la meva família Pujades tenen molta gràcia explicant històries, el meu pare, la meva tieta, són gent que quan t’expliquen alguna cosa fan que prestis atenció, ho fan molt bé.

T’hem vist amb el teu pare, molt divertit, a l’Instagram…

Si, si, ho porta a dins, ja et dic. De fet, durant la pandèmia era l’única persona amb mi, amb la qual podia pujar coses a l’instagram.

És entranyable veure’t allà cuidant al teu pare.

Si, és una feina que jo crec que els nostres grans els tenim molts deixats a banda, una societat que prima la joventut, la immediatesa, el resultat, i llavors tenim la sensació que la gent gran que ja s’ha retirat són una mica inútils i inservibles i no és així, no és així, i a més és que, som el que som gràcies al que ens han donat ells al seu moment, amb la qual cosa crec que és de justícia tornar-los com a mínim la cura suficient perquè els seus últims temps siguin mínimament dignes.

I està molt bé que també es vegin homes fent aquestes cures.

Si, si, clar, m’ha tocat, soc fill únic, la meva mare va morir fa vint anys, em toca a mi i ja està, és la meva responsabilitat.

I exemple pels teus fills.

Jo espero que si, tu pots donar molts consells, però l’exemple amb els teus actes, és el que intento, després cadascú farà el que vulgui o consideri, però jo crec que predicar amb l’exemple és la millor manera d’ensenyar.

Projectes?

De moment amb “El Guardaespaldas” a Barcelona, fins al 9 de gener. I després la gira segueix, tenim més d’un any de gira.

Moltes gràcies i molta sort!

Antonia Utrera