Entrevista a Ivan Labanda. Revista Acelobert Barcelona. Novembre 2021

Ivan Labanda: “Veure mirades tan brillants i de tanta felicitat al teatre és molt gustós”

Per: María Jesús Mirón.-

Ivan Labanda (Barcelona, 1980) és un artista multidisciplinar: actor de teatre, televisió, doblatge, cantant, col·laborador de ràdio… Actualment i fins al mes de febrer, el podem veure al teatre Tívoli amb Cantando bajo la lluvia, i també, cada dilluns a la nit, a TV3, on condueix el programa Labanda sonora. Al teatre ha obtingut tres Premis Butaca i el Premi Teatre Barcelona com a Millor Actor en un musical, aquest últim per la seva interpretació com a Mestre de Cerimònies a Cabaret.

Quin ambient es respira al teatre ara que ja no ni ha limitacions d’aforament?

Veure el teatre més ple és molt millor, com més gent millor. Malgrat les mascaretes, veure mirades tan brillants i de tanta felicitat és molt gustós. Estem molt contents.

Com tha afectat la pandèmia?

La pandèmia ens ha modificat a tots, però no sabrem ben bé com ens ha afectat fins d’aquí a un temps, perquè el tema de la salut mental encara està per veure. Va ser un shock molt bèstia. Jo vaig passar sol el confinament, i ho vaig passar molt malament, però no he parat de treballar, soc un afortunat.

Cantando bajo la lluvia és una de les millors comèdies musicals de tots els temps.

És un espectacle que ho té tot, és una ficció meravellosa en la que tot és fantàstic. El públic surt del teatre feliç, amb una visió optimista de la vida, amb ganes de cantar i de ballar. A més, plou a l’escenari, que sembla una tonteria però no ho és, ja que la gent, quan comença a ploure, aplaudeix!.

Pels teus pares és la pel·lícula de la seva vida.

I de la meva una mica, també, de molta gent. Està considerada el millor musical de la història del cinema i no és en va. És una pel·lícula molt poderosa, per la història i per la música. És una obra mestre.

Interpretes el personatge de Don Lockwood, que en el seu moment va portar a la fama a Gene Kelly. Imagino que tot un repte.

Totalment. És un personatge molt exigent que et demana estar “a tope” tant a nivell interpretatiu com vocal i coreogràfic, especialment, que era la pota que em faltava refermar més. He fet molta feina en aquest sentit i estic molt content dels resultats.

Ara ens trobem fent aquesta entrevista al Tívoli, que és precisament  on vas començar en aquesta professió quan tenies només dotze anys.

Jo anava a una coral i ens van seleccionar a uns quants per fer el musical Nou Memory, amb l’Àngels Gonyalons. I jo, amb dotze anys, passar la porta del vestíbul, entrar en aquest teatre, pujar a un escenari, i veure tots aquells focus, el fum, l’ambient… em va captivar moltíssim. Tant és així que vaig suspendre totes les assignatures d’aquell curs, però jo aleshores vaig tenir clar que em volia dedicar a això, no sabia si com a actor, però sí a alguna cosa relacionada amb aquest art.

Què és el que més valores dels projectes en els que hi participes?

Per a mi son importants els que m’obliguen a fer un estirament artístic, que et fan millor persona i millor professional. I jo crec que Cantando bajo la lluvia és un d’aquests projectes. Ho comentava l’altre dia amb els meus companys, la Diana Roig i el Ricky Mata, que és tan complex d’executar que ens ha obligat a superar-nos a nosaltres mateixos.

La fama a nivell nacional et va arribar de la mà d’Operación Triunfo, on eres el professor d’interpretació.

Va ser una experiència brutal que repetiria cinquanta mil vegades. Em sentia molt realitzat i útil en veure que connectava amb els concursants i amb l’audiència, i que es valorava la meva feina. Per a mi era un arma de doble fil perquè la pedagogia em fa molt respecte, però veia com als concursants, jo els era útil. De fet, tinc molt bona relació amb tots ells i em demanen consells a dia d’avui, tenen una mica de “papitis”. Veure que els ajudes a millorar i que estan fent una progressió és meravellós. I que a les gales, els números musicals que has pensat a mida per a ells perquè brillin, funcionin i que l’encertis, és molt gustós i gratificant.

Recentment has estrenat a TV3 Labanda sonora, on cantes i balles en un cotxe amb artistes reconeguts. Quin és l’Ivan Labanda que podem veure-hi?

L’Ivan Labanda! no hi ha un personatge, no m’amago darrere d’un personatge guionitzat. Hi ha un guió que serveix com a fil conductor, però moltes vegades me’l salto. Per a mi és més prioritari establir una química amb el convidat i que tot flueixi. És com a Operación Triunfo, que la clau està sempre en ser un mateix, en ser autèntic i de veritat. Jo crec que això no et pot portar a cap lloc dolent.

Durant molts anys vas estar lligat a TV3 amb Polònia, on et vas posar en la pell de personatges tan rellevants com Torra o Miquel Iceta, i també amb Crackòvia. Sempre has manifestat que per a tu és molt important l’humor. És difícil barrejar-lo amb la política?

L’humor és clau a la vida, i hauria de ser important per a tothom. És difícil combinar-lo amb la política, i més en aquests temps que vivim, on el món està tan boig, i tothom està tan susceptible i irascible. Estem perdent l’humor com a societat, i això és perillós. Hem de ser capaços de riure no només dels altres, sinó de nosaltres mateixos. És una capacitat que hauríem de tenir tots si volem tenir una societat millor. Fer humor amb la política és difícil però necessari, i crec que és un catalitzador, ajuda a respirar a l’espectador de tot el que passa a nivell polític i social.

Hi ha alguna cosa que t’agradaria fer a nivell professional?

 El cinema és un camp que m’agradaria explorar, però no tinc pressa. Crec que m’arribarà als quaranta i pico, però tampoc ho estic buscant. Arribarà de forma natural, si hi arriba. També m’agradaria molt conduir un programa fora d’un cotxe (riures), en un plató. Tinc moltes ganes de fer-ho i cada cop em veig més capaç. Crec que el meu animal intern va bastant en aquesta direcció.

Segur que hi arribarà i aconseguiràs tot el que et proposis. Des d’Acelobert continuarem seguint la teva trajectòria. Quina opinió et mereix una revista de proximitat com la nostra, que es fa amb el suport del comerç local?

Tot el que fomenti la cultura i el comerç de proximitat, benvingut sigui!

María Jesús Mirón