La Scorpio: “És molt forta la sensació de poder dedicar-te al que vols, em sento totalment realitzada venint cada tarda al teatre”

Per: Maria Jesús Mirón.-

La Scorpio (Clara Sánchez), barcelonina de 21 anys, és una jove promesa de la música. Actualment participa a Cruz de Navajas, el último Mecano, que es pot veure fins el pròxim 8 de gener a la Cúpula del centre comercial Arenas de Barcelona. Un espectacle innovador amb més de trenta temes de Mecano. El show té originals posades en escena, on cent metres quadrats de pantalles led acompanyen els vint-i-cinc artistes que hi ha sobre l’escenari. Coneguda per la seva participació al talent show de TV3 Eufòria, actualment la Clara Sánchez s’està formant com a actriu de teatre musical i treballa en el seu àlbum, que veurà la llum l’any vinent.

 

Per què Scorpio?

Pel meu horòscop, i perquè la meva mare sempre m’ha dit que m’assemblo molt al meu pare, perquè els dos som escorpins. No hi ha punt entremig, o ens odiem o ens estimem. Aquesta és una de les meves característiques, o estimo o odio, els extrems. En el meu cas, hi ha dos alter ego, la Clara Sánchez, que és l’actriu, i la Scorpio, que és la cantant.

Ets molt jove, però transmets una gran seguretat a l’escenari. Et defineixes com a artista 360º i el teu referent és Beyoncé.

Sempre he tingut clar que volia abastar el màxim, ser una artista completa, i no quedar-me només en el cant o en el ball. Com més saps, menys saps, i ara m’estan agafant moltíssimes ganes de poder tocar un instrument, d’agafar el piano, la guitarra, i seguir completant-me com a artista. I com és la meva passió, aquí estic per aprendre.

En el teu canal de Youtube es poden visualitzar quatre temes propis, Piece of Sky, LOOK, Go Away, i l’últim d’ells, Deja Vu, que ha sortit fa molt poc.

Estic molt feliç amb l’acollida que està tenint, tenia moltes ganes de fer una cançó després del meu pas per Eufòria, que ha estat una plataforma per a mi. Les altres cançons eren com a artista independent, i sempre és més difícil.

Des de quan cantes?

Des de sempre. Ho comparo amb el fet de sortir de l’armari, perquè ho feia molt a casa, però era com un secret. I en el moment de decidir cap a quin batxillerat volia anar, realment em vaig adonar que el meu era l’artístic. Vaig pensar en l’humanístic, però no m’acabava de completar, i vaig dir: “Ha de ser l’artístic i ha de ser l’escènic. Hi he d’anar, i hi he d’anar a per totes”. Allà vaig començar a encaminar-me, i ara estic a la carrera de Teatre Musical.

Què va significar per a tu Eufòria?

Aprendre molt, de tot. Hem passat tots, els setze, d’amateurs a  professionals. Els tecnicismes, saber comportar-me, què dir, com dir-ho, la importància de les paraules, saber estar en un lloc professional, entre professionals, i actuar com a tal.

 Vau fer dos concerts al Palau Sant Jordi.

 Va ser molt heavy. Encara no ho he assimilat, com tampoc assimilo que ara estigui treballant aquí. És molt forta la sensació de poder dedicar-te al que vols, em sento totalment realitzada venint cada tarda al teatre. I al Palau va ser increïble. De fet, al cap d’una setmana actuava la Rosalía i em vaig posar a plorar quan vaig entrar, perquè quan actues ets molt poc conscient de la quantitat de gent que hi ha. Nosaltres dissabte vam fer sold out i diumenge quedaven mil entrades.

Ara ets una persona coneguda.

M’agradaria omplir estadis, però ser anònima. Tant de bo omplir el Palau Sant Jordi i que després pogués fer el meu dia a dia de manera normal. Jo no vull ser cantant per ser famosa, sinó que és la meva passió i comporta la fama. S’hi ha de conviure amb això.

El Joan Liaño, company teu a Eufòria, i tu sou dues de les set veus de Cruz de Navajas, el último Mecano.

Sí, és molt guai. Aquest show m’ha fet aprendre molt de Mecano, que no és de la meva generació. Les seves cançons em flipen. Jo ara estic acostumada a escoltar cançons de dos minuts, o de quinze segons a Tik Tok. I de sobte escoltar La Fuerza del destino, amb cinc minuts explicant-te una història… A més, aprenc molt dels meus companys, que són increïbles. Cantants, ballarins i músics són brutals, els admiro.

Tens alguna cançó preferida de Mecano?

Ara estic súper in amb La fuerza del destino. I Un año más també: quan estic a la funció i tinc el Joan davant, que ja ha passat un dia més, és com que ja ha passat el temps. Ha passat una altra funció i no te n’adones del temps. És una cançó que et fa reflexionar moltíssim i m’agrada molt també.

Es fa un repàs per més de trenta cançons emblemàtiques de la banda, cadascuna amb la seva història particular i interpretades amb una espectacular posada en escena.

No hi ha un fil narratiu en sí a la història, sinó que cada cançó de Mecano té la seva pròpia història. Inclús focalitzat en fets històrics, com Héroes de la Antártida o Laika. I aquesta és la màgia de l’espectacle, que cada cançó et transporti al missatge que els compositors van pensar quan van crear la cançó.

Quin paper hi jugues?

Donar show, ser cantant, i fer que la gent s’entretingui i ho passi bé amb nosaltres. I sobretot, de la meva cançó destacaria el fet que comença al final del segon acte, i el meu deure és fer que la gent s’aixequi de les cadires. El meu objectiu sempre que surto és que la gent canti la cançó amb mi i que ho visqui com un concert.

Hi ha moltes sorpreses que l’espectador no s’espera.

És un show que no para de sorprendre. No t’esperes moltes de les coses que passen. Està fet per sorprendre, per mantenir el públic actiu i entretenir.

Té un concepte innovador, on es juga amb la tecnologia led. El mateix creador de l’espectacle diu que no és teatre i que tampoc és un musical.

M’agrada molt que es facin shows així perquè es molt important innovar. Jo també considero que soc una artista que innova. Per què repetir patrons que ja existeixen? Per què no provar a seguir jugant a explorar? Perquè al final l’art està per això, i si et quedes fent el mateix patró d’abans, quina gràcia té?

Què li diries als lectors de l’Acelobert perquè s’animin a anar a veure-us?

Si els agrada Mecano que vinguin 100% perquè ho gaudiran com nens, i per la gent que no els coneix, que descobriran música molt rica, que és el que m’ha passat a mi. De fet, ara soc molt fan de Mecano.

A nivell personal, quan acabi aquest projecte, què t’agradaria fer?

On em porti la vida. Definir-me en alguna cosa concreta no m’agrada. També estic treballant en el meu àlbum, que sortirà l’any vinent. M’agrada mantenir-me ocupada, i jo el que tinc clar és que vull seguir treballant, vull seguir estudiant, i vull seguir aprenent. I quan treballes, les coses sorgeixen. I a mi m’encanta el teatre. De fet, estic estudiant Teatre. Sigui el que sigui, cap endavant.

Cada pas és important. Molt bon camí i molta sort!

 

María Jesús Mirón