Carlos Latre. Entrevista Revista Acelobert Barcelona

Carlos Latre: “L’humor és una de les disciplines més grans que hi ha, té la capacitat de fer feliços els altres”  

Per: María Jesús Mirón

Carlos Latre (Castelló de la Plana, 1979) és humorista, showman, actor, presentador i imitador. Conegut com l’home de les mil cares, actualment representa One Man Show al Teatre Coliseum. Un espectacle que ja han vist 150.000 persones a 17 ciutats espanyoles, i que estarà a Barcelona fins el proper 5 de febrer. Són 90 minuts de personatges, imitacions, sketches, cançons, paròdies i, com no podria ser d’una altra manera, molt humor.

 

Què ens pots dir de One Man Show?

És el show més madur, més maco, més divertit i més Latre de tots els que he fet. La finalitat és fer riure, que la gent vingui al teatre, s’ho passi bé, s’oblidi dels problemes i gaudeixi. Estem trobant una comunió amb el públic i amb l’espectacle, amb l’actualitat, amb els personatges i amb la música. Està sent molt fantàstic, molt divertit.

Fas un repàs a l’actualitat del país. Parles de política, societat, cultura, esport, televisió, modes, tendències, Internet i la pandèmia.

L’actualitat m’agrada molt perquè cada dia vas canviant coses. Quan va ser el Mundial, amb el “qué mirás, bobo” de Messi, o ahir mateix estava el Xavier Trias aquí, i feia d’ell a l’escenari. Hem tocat tots els temes. Des del Luis Enrique streamer, passant pel pessebre virtual de l’Ajuntament i l’Ada Colau, la tornada de la Lliga, el Rei Emèrit quan va anar a Sanxenxo, i ara el Froilán amb les baralles. Intentem estar al fil de l’actualitat.

És un espectacle creat durant la pandèmia i estrenat just després del confinament. En aquell moment hi havia moltes restriccions al teatre.

Hem viscut tota l’evolució de veure les sales al 30%, 50%, 75% i 100%. Jo vaig ser dels primers que vaig sortir després del confinament. Ja ho vam preparar inclús confinats perquè pensava: “Quan sortim d’aquí la gent necessitarà riure després de tants mesos a casa”. I així va ser. Va ser una bogeria des del començament, la gent necessitava venir al teatre i riure, gaudir-ho. El que passa és que Catalunya va ser molt restrictiva, i va ser dels llocs on va costar més. Jo recordo funcions amb la policia a la porta gairebé demanant DNI i quasi bé fent-nos fora del teatre. En aquell moment hi havia mascaretes, distància, gels hidroalcohòlics… sembla que se’ns ha oblidat, però ha estat un shock brutal en el que l’humor va ser molt essencial.

Ara aquest show és una versió renovada del que es va fer en aquell moment. Quines diferències hi ha?

 Moltíssimes. El tema COVID ja és molt puntual. És un espectacle molt més viu i molt més actual. Hi ha temes que no es toquen, com el futbol, el Rei Emèrit, que agrada tant, o Julio Iglesias, que és un top, però hi ha moltes novetats, com el Florentino Pérez cantant Quevedo i Bizarrap o el president del Govern fent l’SlowMo de Chanel.

“Els còmics som sempre absolutament oblidats, però tenim l’agraïment del públic i els teatres plens. És una meravella, el nostre premi és el públic”

Què significa l’humor per a tu?

L’humor, per a mi, és una de les disciplines més grans que hi ha perquè té la capacitat de fer feliços els altres. L’humor és el que fa que t’oblidis dels problemes, que riguis, que et relaxis, que el diafragma estigui estupendament, que et sentis bé, que generis endorfines, adrenalina i tot el positiu. Crec que l’humor és el millor filtre que pot haver-hi a la vida. I per això, al final del show, sempre dic una frase, que és que “passi el que passi,  no deixem de riure”. És importantíssim.

Amb quina imitació de totes les que fas et sents més a gust?

Hi ha històrics que no fallen mai, com són el Boris Izaguirre, el Carlos Arguiñano, el Rei Emèrit, la Duquesa de Alba, que surt un moment que fem al cel un homenatge al Gila, al Pepe Rubianes, i és un moment molt divertit i molt entranyable. I també m’agrada fer altres veus com Antonio Orozco o Pablo López, que és molt sorprenent. I també Elton John i Shakira.

Com et prepares els personatges?

Hi ha personatges com el Fernando Simón, que és instantani pràcticament. Quan el vam veure vam dir: “Això és un filón”. I després hi ha altres personatges com la Isabel Díaz Ayuso, que va ser complicadíssim, em va portar de cap, perquè té una cantarella molt especial, unes cares i un tarannà, que és al final el que has d’estudiar durant molt de temps i fer-lo teu. Jo treballo molt amb la memòria visual, gestual i auditiva, és a dir, la pròpia veu, i fins que no la tinc molt estudiada, em costa.

Quines opinions et traslladen les persones que interpretes? 

 Molt bones. Ahir va venir l’exalcalde Trias i estava encantat. Sempre ve als shows i és fantàstic. La Díaz Ayuso em va dir que li havia agradat molt, i l’alcalde de Madrid fins i tot va venir amb mi a El Hormiguero a fer-ho. Hi ha membres de la Casa Reial que no només han vingut a algun dels shows, sinó que em consta que els hi agrada molt i que tenen inclús els seus favorits. Tinc bona crítica, estic bastant comprat en aquest sentit, tinc sort. No s’ha enfadat mai ningú amb mi, sempre intento ser bastant blanc i familiar, i intento no fer mal.

Viatgem una mica en el temps i anem als teus inicis en aquest món, perquè tot i que ets molt jove, ja en portes 26 anys.

El Xavier Sardà sempre deia de mi que era un cas Hollywood, que van ser un cúmul de circumstàncies que van fer que arribés on he estat. Jo vaig començar per casualitat a Ràdio Reus, als 40 Principals, a Cadena Dial, a La Ser Tarragona. A partir d’aquí vaig passar a Barcelona perquè vaig enviar una cinta de cassette i em van respondre que tenien una vacant i que en aquell moment podia entrar-hi. Al cap de no arriba un any m’envien per primera vegada en la meva vida a cobrir una roda de premsa de Sardà, i en acabar em diu: “Dona’m el telèfon”. I al cap d’un mes estava a Crónicas Marcianas, va ser papapa boom.

Crónicas Marcianas va ser un súper boom.

Era Disneylandia. Quan arriba un noi amb 19 anys al millor programa de la televisió, al més vist, amb més audiència, amb més polèmica, amb aquells personatges… Era genial, va ser la meva gran universitat. Vaig passar allà sis anys, vaig fer més de 1.000 programes en directe, imagina’t.

Carlos Latre. Entrevista Revista Acelobert Barcelona. Gener 2023

Ara també triomfes amb Tu cara me suena (Antena 3).

Allà és on veieu el Carlos. Tu cara me suena és un altre dels programes que a mi em va canviar la vida perquè per primer cop la gent va veure el Carlos Latre, no estava darrere d’una imitació. I és un programa que porta onze temporades, que ja és història de la televisió. És tan talentós, tan ben fet, tan de bon rotllo… És meravellós, he tingut molta sort.

És difícil dedicar-se a la comèdia durant tants anys?

Professionalment, no. Professionalment és un regal, perquè la comèdia està una mica maltractada a tots els nivells. Fa poc es van donar les Medalles de les Arts, on hi ha gent de tot tipus d’arts, i mai hi ha humoristes, mai hi ha gent de comèdia. Els còmics som sempre absolutament oblidats, però tenim l’agraïment del públic i els teatres plens. És una meravella, el nostre premi és el públic. I no ho dic per mi, ho dic per molts companys que porten tota la vida fent comèdia, o grans comediants que no estan reconeguts, quan és el públic al final el que recomana, i el que va a veure, i més en aquests temps que corren, és una bona comèdia. La gent vol riure i oblidar-se dels seus problemes, no anar a veure drames. Com diu l’Alaska, “no quiero más dramas en mi vida, solo comedias entretenidas”.

Ets una persona molt estimada pel públic. Com portes la fama?

Jo ho porto bé. Ara ho estava parlant amb una amiga i li deia: “Estic on somiava estar”. Si fa uns anys, quan vaig començar aquí als 19, em diuen “aniràs a un teatre de 1.200 persones, que estarà ple, i que a la porta posarà el teu nom amb lluminós com si fos Brodway”… No hay más preguntas, señoría. És meravellós, és fantàstic. Moltes vegades perdem la noció d’on som i de l’afortunats que som. És necessari parar-te a pensar on som, jo soc un absolut afortunat.

I com ho porta la teva família?

Molt bé. La gent és molt afectuosa amb mi, molt amable, em tenen una estima especial. La gent és molt propera, i és molt maco. La meva família ho ha viscut des de prop i des de dins. Hi ha moments bons i hi ha moments dolents, però al cap i a la fi, fas la balança i és molt positiu.

“Al 2023 li demano el que dic al final del show, no deixar de riure, que tinguem salut i forces per fer tot el que tenim per davant”

Hi ha alguna cosa que t’agradaria fer en el món laboral i que encara no hagis fet?

M’agradaria haver fet una mica més de cinema. M’encantaria fer cinema, però no me ha dado la vida. He tingut la sort de fer moltes coses, he tingut la sort de treballar a Amèrica, Estats Units, però m’agradaria conèixer professionalment Llatinoamèrica: Argentina, Xile, tot allò m’encantaria… I  moltes coses, però sobretot coses que em facin feliç. Jo tinc 43 anys, a punt de 44, i a partir d’una certa edat el que vols és estar bé, ser feliç, fer el que et fa feliç i el que fa feliç els altres.

Què li demanes al 2023?

Al 2023 li demano el que dic al final del show, no deixar de riure, que tinguem salut i forces per fer tot el que tenim per davant, perquè el meu cap no para mai, però sobretot que estiguem bé. Crec que no som conscients del shock mental que ens ha portat la pandèmia, de la quantitat de gent que està malament, del patiment que hi ha, i crec que el més important és estar bé, perquè si tu estàs bé, tot està bé.

Què opines de l’Acelobert i del comerç de proximitat??

Estic encantat de participar a l’Acelobert. Jo soc molt de comerç de proximitat, de mercat, de petita botiga on trobes l’afecte, l’experiència, la pell… són coses de pell. Jo visc en un poble, i m’encanta passejar pels carreres, entrar a les botiguetes i comprar. Crec que és importantíssim, no només el comerç de proximitat, sinó la proximitat, en tots els aspectes.

Moltes gràcies també a tu per ser tan proper amb nosaltres. Et desitgem molts èxits amb One Man Show!

María Jesús Mirón