Aarón Vivancos: ”És un homenatge a totes les dones”

Per: María Jesús Mirón.-

Aarón Vivancos va néixer a Reus (Tarragona) fa 41 anys. És productor, director artístic, ballarí, coreògraf, músic i compositor. Va fer els primers passos en el món de l’espectacle de la mà del seu pare, que va complementar amb una àmplia formació tant en música com en dansa. Als 25 anys va formar Els Vivancos al costat de sis dels seus 39 germans. Junts, han conquistat amb gran èxit i reconeixement l’escenari de 68 països. Ara, amb la seva productora, Aarón Vivancos Entertainment, ha posat en marxa el xou “Woman”, del qual és productor, director, coreògraf i compositor musical, i que es pot gaudir entre el 6 i el 25 de juny en el Teatre *Poliorama de Barcelona.

Què podem veure en “Woman”?

És una obra que representa una reflexió sobre diferents moments i situacions que viuen les dones al llarg de la seva vida, representat a través de les forces de la dansa interpretativa del flamenc, d’avantguarda i música, a l’estil de les grans bandes sonores de cinema. Tenim unes projeccions audiovisuals molt potents a l’escenari, que interactuen amb les ballarines en directe. Un vestuari súper vistós, molt elegant, de la signatura de Alvarno, i la il·luminació, també del mateix dissenyador que treballa amb nosaltres, a l’estil dels concerts, i amb tota la part més de teatre, més afinada, de l’acompanyament. “Woman” és una obra creada des del cor i des de l’emoció per a tots els públics, que fa viure una experiència que commou. A més, transmet un missatge social important.

Quin missatge?

Cadascun dels set actes representa una situació i un moment de la dona, des de la seva capacitat de sobreposar-se a dificultats i obstacles. Per exemple, una mamà que té un fill que està malalt a l’hospital, i has de fer que el món sigui molt bonic, malgrat saber que té una malaltia, com en “La vida és bella”. Un altre acte representa la gestació de l’embaràs i donar a llum, aquest procés tan bell de la dona i al mateix temps tan miraculós de donar la vida. En un altre acte representem una relació de parella que comença molt bé i després es torna més tràgica, i aquí està l’apoderament de les dones guerreres. O un acte molt alegre, d’un esdeveniment, una oda a la vida, de bellesa. Tots aquests missatges, a través de les forces de la música i de la dansa, amb tota aquesta emoció que es transmet, és el que fa que tu puguis sentir-te identificat amb aquests missatges. I el text de l’actriu que porta el fil conductor et fa viure el que estem comptant de forma molt pròxima i molt emotiva.

Per què un espectacle sobre la dona?

La idea parteix de les vivències que he tingut al llarg de la meva vida, també relacionades amb un moment especial, amb una de les meves germanes, que també és artista. Nosaltres arrenquem amb aquest espectacle i ella estava en un curs menor estudiant. Llavors no va poder fer l’obra amb nosaltres i ja em vaig quedar amb aquella idea de poder fer una creació per a ella arran d’aquell inici. Va ser una obra que no vaig poder evitar fer-la, portava darrere moltíssima emoció per a comunicar. És un homenatge a totes les dones, i es posa sobre les taules, com diem nosaltres, aquesta força de la dona, aquesta elegància i aquesta bellesa. És una obra que ha nascut de l’emoció i de la sinceritat de les experiències. Ha estat un repte molt gran, però un treball també molt intens i molt bonic, veure néixer des d’una idea una obra com “Woman”.

Et sents més còmode darrere de l’escenari o sobre les taules?

És molt diferent. Estar a l’escenari, que és on més temps he passat amb els meus germans, a més de 68 països, ha estat una experiència molt bonica, enriquidora i divertida. Fas exercici i ho dones tot amb moltíssima energia, i això és molt gratificant. El treball darrere dels escenaris i en la part més de direcció, de creació i de coordinació dels projectes ha estat un repte molt gran per a mi a nivell personal i a nivell empresarial, i és on has de trobar-te amb tu mateix i anar superant-te d’una forma constant fins a arribar a un punt on es normalitza aquesta capacitat de resoldre qualsevol obstacle, i on es posa en marxa tota la maquinària a nivell creatiu, a nivell d’imaginació. Però segueixo encara a l’escenari, aquí ballaré també.

Sobre les taules, estàs més a gust ballant o tocant un instrument?

Tinc més taules en el ball que en la música, a pesar que en els dos vessants estic súper còmode i em trobo molt a gust. La dansa té moments físics que demanden de molta energia i que costa, i la música et poses a tocar-la i físicament no et canses tant. És més fàcil de gaudir que la dansa, és més senzilla.

“Ens mudàvem tots junts, érem una família molt gran i portàvem un avió sencer per a nosaltres”

Tens al cap més projectes?

Normalment fem una idea, de cent que tenim al cap. Hi ha molt per crear. En el sector de la dansa, de l’espectacle, de l’entreteniment i de les arts hi ha molt per millorar i hi ha molta necessitat de plataformes, productors o gent que pugui donar possibilitats a artistes amb talent. I aquest és l’àrea on m’estic dirigint també. A part de la productora, tinc un centre a Madrid per a obrir les portes a les creacions i la formació professional.

Abastes moltíssimes facetes dins del món de l’espectacle. Et queda alguna cosa per fer?

Vull fer com Robin Hood i crear una plataforma per a poder finançar un munt de projectes d’artistes amb talent que tenen ganes i capacitat creativa per a fer coses, que continuïn transformant a través de les arts. Llavors, la meva bogeria ara és aconseguir fer viable d’alguna forma aquesta comunitat, aquesta base. Aquesta manera de poder recaptar per a finançar. Al final hi ha una part importantíssima en els recursos necessaris per a desenvolupar els projectes, que és el finançament, i és molt difícil per a molts grups o artistes que estan en la seva major part del temps en la creació, en el treball artístic, en el qual no estava pensant en la part financera. Al final aquest àrea no ho tens cobert i et falta una pota. En haver portat ja amb els meus germans la part de gestió del grup, en l’empresa, en els contractes, en la publicitat, en vendes… coneixes molt bé la importància que tenen tots els recursos, l’artístic, els recursos humans dels equips i el recurs financer. Ara mateix alguna cosa que m’agradaria resoldre de veritat és generar una plataforma viable que em permeti poder acompanyar projectes importants que valguin la pena per a poder desenvolupar-los, d’altres artistes i propis, i poder continuar oferint espectacles de molta qualitat, i continuar creant vida.

Per a ajudar a visibilitzar a nous talents també teniu el projecte Jump on Stage.

És un projecte a través del qual permetem a altres grups que puguin fer de teloners abans que actuem nosaltres. Tenen peces de 5 a 8 minuts que puguin obrir l’espectacle i mostrar el seu treball al públic i experimentar en un escenari de primer nivell amb el públic, perquè visquin aquesta experiència, perquè al final on tu et formes de veritat, on tu vas experimentant és a l’escenari. Jump on stage. Salt a l’escenari, directament.

Tant per a tu com per als teus germans, la vostra gran inspiració va ser el vostre pare.

Sí. Nosaltres, des de molt petitons, ja comencem estudiant música. Als dos anys i escaig ja teníem instruments, i les nostres mares ballaven i feien arts marcials i de circ. Hi havia una formació molt completa a nivell artístic i esportiu. És una cosa que ens ha vingut de família i que després ho hem anat professionalitzant cada vegada més, fins que al final és part de la nostra vida. Tota la nostra vida ha estat entorn de les arts i ara seguim aquí, i toca transmetre-ho a uns altres.

Com us vau decidir a crear Els Vivancos com a grup?

Nosaltres acabem en el conservatori, en l’Institut del Teatre, a Barcelona, en el 2002. Després pensem si ajuntar-nos ja o tenir una mica més d’experiència a nivell individual. Vam ser cadascun pel nostre compte uns anys i en 2006 ja vam dir “vinga, ja ens toca fer una mica junts”. Llavors deixem les altres companyies on estàvem i ens ajuntem. El 7 de juliol del 2007, set set set, estrenem “Set germans”, la nostra primera obra. Teníem sempre moltíssimes ganes d’arrencar els nostres projectes i també era una cosa que venia des de petits. Amb el nostre pare volíem fer al principi un circ perquè érem moltíssims per a això. Teníem una il·lusió molt gran per fer treball en família. Vam fer l’estrena i arran d’aquí va ser un no parar.

Com és treballar en família?

En el treball en família has de tenir alguna cosa en comú que et permeti que vagi natural i fàcil. Si no és així, no es pot realitzar, perquè quan et coneixes molt… Tenim una personalitat molt marcada i no hi ha filtres de res. Perquè les coses realment surtin bé, ha d’haver-hi alguna cosa en comú, que és el que es va donar en el nostre cas. Ara jo tinc unes inquietuds diferents als meus germans quant al que és muntar un centre de formació i de creació. Però en el treball en família, en el nostre cas, hem tingut de tot, moments molt complicats i moments meravellosos, que són la majoria, i és el que realment ens ha permès portar una carrera amb molt bons records, molt bones anècdotes i molt bones experiències. El treball en família té les seves dificultats, però si tens alguna cosa en comú que t’uneix, hi ha una il·lusió darrere i es treballa, surt natural. En aquests moments, jo no formo part dels Vivancos, perquè estic amb “Woman”, la meva primera creació, que he fet en col·laboració amb el meu germà Elías.

Sou una família molt gran… 

Som 40 germans. Jo ara soc pare d’una filla i puc entendre l’escàndol que havia d’haver-hi a casa amb tant de nen, però per a nosaltres era molt divertit, molt entretingut i amb molts germans, amics germans, un grup molt gran. Entretingut, bonic.

Durant la teva carrera has rebut molts premis.

Realment el premi que més il·lusió m’ha fet, a part dels quals ens han donat, és el poder compartir-lo amb el públic. Que hàgim pogut connectar amb el nostre treball, amb la gent, amb la mateixa il·lusió, emoció i força que nosaltres, o jo en aquest cas. Veure-ho compartit des de l’escenari amb la reacció i l’emoció que genera en el públic és el que més t’omple i satisfà. Que et donin un premi està molt bé, és molt bonic, però aquesta emoció que veus en els ulls d’una persona que està veient el teu treball i aquesta oportunitat que tenim de compartir-lo és el que més em gratifica.

Has viscut a molts països del món.

Quan tenia dos anys ens vam anar d’Espanya. Al principi al Canadà, vam estar a Holanda, hem viscut a Mèxic, als Estats Units, a Anglaterra… Quan vius així t’acostumes, però quan estàs de gira, et despertes i no saps on estàs. Però els viatges també et permeten tenir una flexibilitat o una obertura mental de diferents cultures, i més recursos. Nosaltres ens mudàvem tots junts, érem una família molt gran i portàvem un avió sencer per a nosaltres. Després ja a nivell de gira també hem viatjat en família. En aquest moment no teníem fills. Ara que ja tinc una filla, la trobo molt a faltar i me la vull emportar amb mi a totes les gires, llavors aquí és on has de triar, i mesurem més perquè hi ha unes prioritats diferents.

Un plaer haver compartit aquesta xerrada amb tu, Aarón. Finalment, ens agradaria conèixer la teva opinió sobre el comerç de proximitat i la nostra revista, Acelobert.

Tot el meu suport i tot el meu ànim per a Acelobert i per al comerç de proximitat. És necessari que no ho acaparin tot les multinacionals. El més petit és molt necessari i té una cosa particular i personal que sempre és bo que hi hagi. Acelobert és un projecte que, al final, és com el meu, es genera una cosa molt particular d’algú que vol oferir i arribar a la gent i transmetre alguna cosa que és bo. Crec que és molt positiu que hi hagi revistes com aquesta i que s’arribi al públic per a transmetre aquests missatges de forma més particular.

Et desitgem molta sort amb “Woman” i amb tots els teus projectes. Un plaer!

María Jesús Mirón