Homes Igualitaris: Els homes i les cures
[et_pb_section admin_label=»Sección» fullwidth=»off» specialty=»off»][et_pb_row admin_label=»Fila»][et_pb_column type=»4_4″][et_pb_text admin_label=»Texto» background_layout=»light» text_orientation=»left» use_border_color=»off» border_color=»#ffffff» border_style=»solid»]
La igualtat entre sexes és una qüestió que es debat de forma permanent en allò que anomenem l’espai públic social. Un àmbit creat per al nostre benefici (els homes) i a on es desenvolupen coneixement, economia, política, feina remunerada i poder. El fet que perquè la presumpta igualtat entre els sexes es produeixi en aquest espai públic, hauria de portar implícita la idea que els homes compartim amb les dones els drets i privilegis atresorats durant mil·lennis.
Posar la igualtat en aquest espai és tant com dir que som el model a seguir. Un patró bastit com espai de poder, de domini, on competir vol dir guanyar, intentar assolir el cim de l’estructura piramidal abans que ningú, un lloc on la força com a exercici d’intimidació s’ha anat imposant i ha portat diverses civilitzacions a guerres, genocidis i exterminis com a forma de resoldre conflictes. Un espai generador de diferències de classe, xenofòbies i racismes.
L’espai públic no deixa lloc ni temps per a l’amor (cures, empatia, criança dels fills, afectes…) i necessita dipositar-lo en l’espai, diguem-ne privat, del món femení per fer possible que la vida (una vida digna i equitativa per a tots i per a totes) es desenvolupi. Un espai que, malgrat que demana molt de temps i dedicació, no està valorat en l’espai públic i deixa la dona en un lloc de subordinació.
Si els homes volem donar una oportunitat a l’espai amorós, on es desenvolupen cures i afectes, estem obligats a sortir, ni que sigui de forma momentània, dels nostres territoris públics. Haurem d’endinsar-nos en aquest territori femení, explorar l’espai privat. Curiosament, en aquest àmbit ja no parlarem de cessió de privilegis: en aquest àmbit toparem amb les nostres mancances, el nostre caràcter d’éssers humans incomplets com a resultat del nostre patriarcat. En aquest espai privat són elles les que ens poden cedir o compartir els seus “privilegis” atresorats de l’amor i fer que aprenguem què són els afectes. Si creixem com a humans en aquests valors, ja res no serà com abans. No tornarà a haver-hi espais públics ni privats, senzillament un espai únic al servei de la vida, on la igualtat per totes i tots pot esdevenir una realitat. Així podrem desmuntar la desigualtat entre els sexes, les diferències de classes i, per descomptat, aprofundir el respecte per allò que ens nodreix a tots: la natura.
Per José Maria Lozano
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row admin_label=»Fila»][et_pb_column type=»4_4″][et_pb_cta admin_label=»Llamada a la acción» title=»Tornar a tots els articles d’interès» button_url=»https://acelobert.com/articulos-interes/» url_new_window=»off» button_text=»DESTACATS» use_background_color=»on» background_color=»#2d81c1″ background_layout=»dark» text_orientation=»center» use_border_color=»off» border_color=»#ffffff» border_style=»solid» custom_button=»off» button_letter_spacing=»0″ button_use_icon=»default» button_icon_placement=»right» button_on_hover=»on» button_letter_spacing_hover=»0″]
[/et_pb_cta][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]