El 12 de febrer es va celebrar el dia de Santa Eulàlia. Maria Cros, en la seva habitual secció a la ràdio Acelobert, “Barcelona Sorprenent”, va explicar algunes de les seves llegendes més representatives. Santa Eulàlia, canonitzada l’any 663, va ser durant molts anys la patrona de Barcelona, fins que l’any 1687 la Mare de Déu de la Mercè va ser reconeguda com a copatrona. Des d’aquell moment, Santa Eulàlia va quedar, en certa manera, desplaçada. De fet, tal com explica Cros, una dita popular diu que “quan plou a les Festes de la Mercè, que són el 24 de setembre, vol dir que Santa Eulàlia està plorant perquè guarda certa recança d’haver estat postergada”. El motiu d’aquest desplaçament, segons la llegenda, es remunta al segle XVII. En aquell temps va haver-hi una plaga de llagostes a Barcelona i la Verge Mercè va ser qui va salvar els habitants de les males collites i la fam. Encara que la santa va ser anomenada patrona el 1687, no va ser fins dos segles més tard que l’Església la va reconèixer, tot just acabat el període romà. Tornant, però, a Santa Eulàlia, aquesta compta amb una història molt estreta amb Barcelona. Ella va néixer fora de les muralles de la ciutat, on avui en dia es troba el barri de Sarrià. L’any 663, quan encara era una nena, els romans perseguien els cristians. Vist això, Eulàlia “es va dedicar a defensar els cristians a Barcelona i els romans van obligar-la a deixar-ho estar”. Tot i les amenaces, la nena no va cedir i van ser múltiples els càstigs que va rebre. Entre ells, la dita diu que, despullada, la van encabir en una bota plena de cristalls trencats i la van tirar per un pendent tretze vegades seguides. Després d’això, però, Eulàlia va persistir i, finalment, va morir crucificada en una creu d’aspa. A més a més, la bandera de Santa Eulàlia “ha estat un dels símbols més importants de Barcelona”. La duien tots els barcelonins a les batalles i els “ajudava a no perdre cap combat”. De fet, és la bandera que portava Rafael de Casanova l’any 1714 quan va ser ferit defensant la ciutat. Actualment, al Centre Cultural del Born es pot veure una imatge de Santa Eulàlia recentment restaurada. La imatge procedeix d’una bandera “que va estar amagada durant molts anys” per algú anònim quan a Catalunya es van restringir les llibertats arran de la Guerra de Successió. Un cop restaurats els drets i llibertats dels catalans, la bandera va tornar a sortir a la llum. Per aquest motiu, Santa Eulàlia representa una Barcelona lliure.

Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, símbol d’una Barcelona lliure

El 12 de febrer es va celebrar el dia de Santa Eulàlia. Maria Cros, en la seva habitual secció a la ràdio Acelobert, “Barcelona Sorprenent”, va explicar algunes de les seves llegendes més representatives.

Santa Eulàlia, canonitzada l’any 663, va ser durant molts anys la patrona de Barcelona, fins que l’any 1687 la Mare de Déu de la Mercè va ser reconeguda com a copatrona. Des d’aquell moment, Santa Eulàlia va quedar, en certa manera, desplaçada. De fet, tal com explica Cros, una dita popular diu que “quan plou a les Festes de la Mercè, que són el 24 de setembre, vol dir que Santa Eulàlia està plorant perquè guarda certa recança d’haver estat postergada”.

El motiu d’aquest desplaçament, segons la llegenda, es remunta al segle XVII. En aquell temps va haver-hi una plaga de llagostes a Barcelona i la Verge Mercè va ser qui va salvar els habitants de les males collites i la fam. Encara que la santa va ser anomenada patrona el 1687, no va ser fins dos segles més tard que l’Església la va reconèixer, tot just acabat el període romà.

Tornant, però, a Santa Eulàlia, aquesta compta amb una història molt estreta amb Barcelona. Ella va néixer fora de les muralles de la ciutat, on avui en dia es troba el barri de Sarrià. L’any 663, quan encara era una nena, els romans perseguien els cristians. Vist això, Eulàlia “es va dedicar a defensar els cristians a Barcelona i els romans van obligar-la a deixar-ho estar”. Tot i les amenaces, la nena no va cedir i van ser múltiples els càstigs que va rebre. Entre ells, la dita diu que, despullada, la van encabir en una bota plena de cristalls trencats i la van tirar per un pendent tretze vegades seguides. Després d’això, però, Eulàlia va persistir i, finalment, va morir crucificada en una creu d’aspa.

A més a més, la bandera de Santa Eulàlia “ha estat un dels símbols més importants de Barcelona”. La duien tots els barcelonins a les batalles i els “ajudava a no perdre cap combat”. De fet, és la bandera que portava Rafael de Casanova l’any 1714 quan va ser ferit defensant la ciutat.

Actualment, al Centre Cultural del Born es pot veure una imatge de Santa Eulàlia recentment restaurada. La imatge procedeix d’una bandera “que va estar amagada durant molts anys” per algú anònim quan a Catalunya es van restringir les llibertats arran de la Guerra de Successió. Un cop restaurats els drets i llibertats dels catalans, la bandera va tornar a sortir a la llum. Per aquest motiu, Santa Eulàlia representa una Barcelona lliure.

Redacció: Acelobert