Per: Antonia Utrera.-

A la seva web dolcarevolucio.cat es poden llegir centenars de testimonis de persones de tot el món que han patit malalties greus i aquestes han sigut superades gràcies a les plantes medicinals i a les recomanacions de Josep Pàmies, un pagès nascut a Balaguer, província de Lleida, un 29 d’Abril de l’any 1948. Els seus vídeos penjats arriben a milions de visites en pocs dies, vídeos que sorprenentment desapareixen ràpidament del seu canal de Youtube. Aquest home censurat, perseguit i calumniat no està sol, darrere d’ell hi ha més de deu mil persones que conformen l’associació Dolça Revolució, per donar suport i difondre el seu treball d’investigació de plantes medicinals de baix cost per a la salut.

Trobar estèvia avui dia a les prestatgeries de moltes botigues i comerços no té res d’extraordinari, si no fos perquè darrere d’aquesta normalitat va haver-hi una lluita de més de quinze anys. Parlem amb Josep Pàmies, l’home que va estar al capdavant d’aquesta lluita, perquè ens ho expliqui de primera mà. Anem fins a Balaguer, al seu poble natal on la família Pàmies té l’agrobotiga i el viver de plantes. De seguida que ens veu arribar s’acosta fins al cotxe per saludar. Hi ha persones que semblen no tenir edat, ell és un d’ells. Ens trobem amb un home senzill i proper, vital, alegre, tranquil i sobretot lliure, lliure en el pensar, en el sentir i en l’actuar.

La seva popularitat va ser quan va començar a defensar les plantes medicinals.

Si, la meva passió sempre ha sigut l’agricultura, però clar, l’agricultura química. Jo vaig néixer en aquest món de la revolució verda, després de la segona guerra mundial, i vam creure que els “verins” que parlava Monsanto i Novartis eren necessaris per fer més alimentació i acabar amb la fam del món. Varen passar els anys i jo veia que les meves terres s’havien intoxicat, també hi havia menys fam al món, que no pas com anys enrere, i, que allò no era una solució sinó un engany. A més, les plantes que jo matava amb herbicides, més tard vaig veure que eren grans productes alimentaris i medicaments. Que equivocat vaig estar durant molts anys.

Molta indignació…

Si, quan fas aquest camí de retorn et sents molt indignat pels enganys d’aquest sistema a tothom, en totes les fases del coneixement. Hem estat dirigits des de fa molts anys cap al que volia una elit i bé… Vaig despertar fa uns vint anys d’això amb una planta que es deia estèvia. Encara no era pagès ecològic, però feia moltes cosetes que al Ferran Adrià, Santi Santamaria i Quique Dacosta, tots cuiners d’alta cuina, em demanaven. Treballava per a ells, i per què no fas estèvia?-No sabien que era. Jo els hi deia “Això és una planta dolça per fer plats de cuina extraordinaris. A més d’això va bé per la diabetis, hipertensió, colesterol i pels triglicèrids”, que a més és bona per ajudar a curar aquesta pandèmia.Quatre-cents milions de persones al món tenen diabetis i hipertensió.

Llavors…?

Vam fer més estèvia de les que necessitaven aquests cuiners i la vaig portar a Mercabarna i va ser quan els governs van començar a atacar-me i a prohibir-la. Vendre-la a aquests cuiners no suposava cap problema, no deien res, però quan un pagès la porta a un mercat i això pot provocar que milers de persones descobreixin aquesta història, llavors ja no agradava. La mateixa administració va ser qui em va perseguir i va intentar tancar-nos l’empresa, sempre atacant l’estèvia, tots els governs, i bé, fins que vam aconseguir que fos legal.

Quant temps van trigar a legalitzar l’estèvia?

Doncs gairebé quinze anys, des que vaig començar aquesta lluita fins l’any 2017.

L’estèvia és una planta no tòxica que ja s’utilitzava arreu del món, és així?

Sí, a tot el món menys a Europa, ara ja és legal. La lluita l’havíem de portar aquí, i això m’ha demostrat que hi ha uns interessos molt mafiosos dins de cada govern, per tal que no cedeixin a pressions. Imagina que aquesta planta la prengués tothom que és diabètic, baixaria en picat la venda d’insulina, de medicaments per la diabetis tipus 2, pels hipertensos, pel colesterol, etc. Tots aquests negocis s’acaben i com ja sabem, els governs estan per a mantenir el negoci farmacèutic.

Hi ha més plantes no tòxiques en l’actualitat, que continuen sent prohibides?

Clar, això em va portar a investigar i aquí en aquest viver em vaig dedicar a veure quines estaven prohibides, perquè aquí havien d’estar totes. Aquí són totes les plantes prohibides que no vol el govern. I clar no les podem vendre a l’herbolari que tenim, però si les podem vendre com a plantes. No poden prohibir que tu venguis una planta “prohibida” perquè la gent se les cultivi. Hem d’informar a la gent que ells es poden cultivar les plantes “prohibides”, perquè normalment són les més potents per ajudar a la gent.

Per què estan prohibides?

Estan prohibides per evitar que hi hagi un col·lapse de la indústria farmacèutica, perquè si realment això arriba a la gent, aquesta informació nostra, hi ha un col·lapse total de la indústria farmacèutica. Perquè són molt més efectives les plantes que no pas aquests medicaments que estan fets no per curar sinó per cronificar la malaltia i amb molts efectes secundaris. Avui dia són la tercera causa de mort els medicaments, en canvi les plantes no maten a ningú. Aquesta persecució només és d’interès econòmic, tots els governs, d’esquerres, de dretes, de centre, tots els governs, persegueixen aquestes plantes, per tant és molt difícil en aquest moment creure en cap polític.

Les persones sanes no donen benefici…

El malalt és un client per la indústria farmacèutica, lògicament la Borsa penalitza a les empreses que fan medicaments que curen, això va passar amb l’empresa Gilead, que va fer un medicament per curar l’hepatitis C, que va curar i aquesta empresa va deixar de facturar milions d’euros, va caure en desgràcia en Borsa, perquè era un medicament que curava l’hepatitis C, amb efectes secundaris o no, però curava. En què inverteixo en Borsa? En indústria farmacèutica que no baixa mai….

Parlem de plantes, hi ha algunes per prevenir malalties?

Nosaltres des de l’associació ‘’Dolça Revolució” diem, ni de plantes medicinals, no cal que en prenguis, menja bé, no t’intoxiquis amb menjar del supermercat, menja del camp que és una cosa viva, verdures, fruita, llegums, si no ets vegetarià, carn ben criada, normalment la gent que menja bé no emmalalteix. Jo no prenc cap herba, si ve una grip o un coronavirus prendré artemisa que puja el sistema immune, però normalment si mengem bé i pensem bé, difícilment necessitarem plantes medicinals. Clar, llavors també estem perjudicant una altra indústria que és la medicina alternativa amb molts complements i moltes vitamines i moltes pastilles… És quan diem “menja bé, pensa bé i menja poc” i llavors també vas contra una altra indústria que cada dia s’està fent més potent, de complements alimentaris, de superaliments, tot això està molt bé si ho pots necessitar, si estàs molt fotut, però no cada dia deu o dotze pastilles de coses naturals….

Per les malalties mentals, hi ha alguna planta?

Lo primer, treure blat, treure làctics i treure sucre a una persona que té aquests problemes mentals, això és el que tranquil·litza ja a l’humà, a partir d’aquí jo he anat coneixent, per exemple la calanchoe pinnata és la planta de Goethe, ell no la utilitzava per al càncer com la utilitzem ara, com antitumoral, Goethe la utilitzava per baixar dels “núvols creadors”. Normalment la gent que té algun “trastorn mental” són la gent més creativa, són els que veuen a Déu, estan una mica bojos, estan en un altre pla, i Goethe estava en aquest altre pla quan era creador… Però quan volia baixar i parlar amb els amiguets de “futbol” i d’altres coses, mastegava aquesta planta, la calanchoe pinnata, i es relaxava i baixava al nivell dels altres mortals… Però per a ser creatiu has de ser una mica boig. També hi ha la nepeta cataria, que els gats es tranquil·litzen moltíssim, és l’herba gatera, la marihuana dels gats, que als homes i dones ens relaxa. La tulsi, també, l’alfàbrega sagrada de l’Índia, també et relaxa.

L’any passat va sofrir una angina de pit, que va superar gràcies a la farmacopea tradicional…

Vaig descobrir un cardiòleg, Manel Ballester, que em va dir: -”tu no tens res, tu el que tens són problemes d’angoixa que no saps resoldre, jo que he estat molts anys dirigint trasplantaments de cor, el 80% dels trasplantaments de cor avui dia no els faria, els tractaria prèviament perquè marxés aquella angoixa, que les seves xacres s’obrissin, el xacra del diafragma, el xacra del cor, i tornessin a respirar. Perquè a tu el que et passa és una contracció de la musculatura arterial, quan tens una angoixa”. És clar, aquests anys he tingut moltes pressions jo, i quant tu tens un impacte emocional, familiar o empresarial, o pressions d’aquestes màfies que m’estan atacant, doncs la musculatura arterial se’m contrau aquí al mig, llavors no passa la sang, em fa mal el pit i pot acabar en infart. He de respirar moltes vegades molt profund, perquè t’estrenyen molt.

Llavors va prendre algun medicament?

Si, durant dos, tres mesos, vaig prendre dos medicaments que em van receptar i després aquest doctor em va dir, -“te’ls pots treure tots, no tens res, cuida’t, prenc magnesi”. I això faig, prenc magnesi i alguna planta, però com que sóc gandul a fer infusions, ara no prenc cap…-diu rient.

Què és “Dolça Revolució”?

Al començament amb l’estèvia ja vaig tindre molts problemes i uns companys em van dir, -“per què no creem una associació per ajudar a propagar les propietats de l’estèvia?” perquè són quatre milions de persones a Espanya i sis-centes mil a Catalunya que són diabètics, tenim molta feina al davant només amb una planta, llavors vam crear “Dolça Revolució”, dolça per la dolçor de l’estèvia i revolució perquè volem que siguin revolucions pacífiques, de canvi de consciència i no revolucions com la que tots coneixem que al final totes hi han fracassat. Quan hi ha una revolució violenta acaba tornant altra vegada el model que havies combatut, per tant entenem que la Dolça Revolució havia de significar això i és el que ha sigut a partir d’aquell moment.

Vostè recomana el MMS per combatre el Covid-19.

Era una intuïció, nosaltres coneixíem el MMS des de fa més de deu anys i a Àfrica hem regalat cents de litres, vam veure com una malària es curava en hores, un Ebola en tres dies, lepra, àntrax, hi ha de tot això a Àfrica i els nostres companys, jo no he estat mai a Àfrica, estem en contacte contínuament amb ells quan se’n van a Àfrica, amb el MMS i l’artemisa no tenen cap problema i poden curar milers de persones.

I va gravar un vídeo….

Si, aquesta crida que vaig fer per vídeo als inicis quan encara no estava avisada la censura i abans que ho tallessin, havíem arribat a un milió dues-centes mil de visites a aquest vídeo, llavors molta gent li va impactar i van començar a tenir curiositat. Ja hi ha milers de persones a Espanya que l’utilitzen per gairebé tot, clar és un producte que sembla estrany que pugui anar bé per un càncer, una malària, un Ebola, un virus, el que sigui… Jo el tinc a casa, l’he utilitzat rarament, molt poques vegades, però em dóna una seguretat tan enorme, si jo agafo alguna cosa el prendré i em curarà, paraula maleïda pels governs, sembla estrany, no?, com per la indústria farmacèutica.

Què és el MMS?

El MMS és clorit de sodi i sempre m’han acusat que jo estic recomanant lleixiu, no!, el lleixiu és hipoclorit de sodi, no ens equivoquem, l’hipoclorit de sodi pot matar a la gent si s’ho prenen, en canvi el clorit de sodi pot salvar de morts ràpides o molt llargues. A partir de la sal comú, del clorur de sodi, surt l’hipoclorit de sodi, que és el lleixiu i surt també l’altre, el clorit de sodi que és el MMS, que s’utilitza per desinfectar la sang per a les transfusions, llavors no serà tan dolent, està autoritzat a la Unió Europea com a medicament orfe per l’esclerosi lateral amiotròfica, Ela, no hi ha cap remei i amb això els hi millora molt.

Cóm es pren el MMS?

El clorit de sodi s’ha de fer amb una barreja, un àcid com és la llimona o àcid cítric, l’àcid clorhídric genera el que diem diòxid de clor, Clo2, i això que fa dins la nostra sang? Doncs que el cloro s’ajunta amb el sodi i ho expulsa en forma de sal comú i queden dues molècules d’oxigen extraordinàries dins del cos que fan que s’oxigeni. Per això amb el coronavirus tenim milers de persones que s’estan ofegant d’aquesta pneumònia, prenen MMS i al cap d’un dia ja no s’ofeguen, ha desinflamat i ha donat oxigen que no entrava perquè els pulmons estaven ja molt afectats, en qüestió d’hores… Ho suposàvem però és clar, en veure els primers casos que això funcionava, doncs això ho hem de ventilar.

Però està prohibit el seu ús.

Si, per això hem demanat als governs que per favor retirin la prohibició d’aquesta substància que està comprovat fins a la sacietat que no és tòxica, que per favor, proveu això, que no té cost, nosaltres hem ofert clorit de sodi gratis a tots els sanitaris que ens ho han demanat. Estem seguríssims, al cent per cent, que hem trobat la solució amb aquest tema i amb tants d’altres. No s’ha d’utilitzar de llarga durada aquest producte i el màxim que observem són vòmits o nàusees, però que sapigueu que els animals que són mamífers com nosaltres els hi donem una gota per kg i a nosaltres una gota per 4 kg. Ho tinc tan provat en milions d’animals i no hi ha cap que es mori sinó que es curen de pràcticament tot. És per això que els veterinaris de Catalunya també ens han denunciat perquè els hi fot també molts clients.

Cóm es prepara?

Nosaltres informem dels protocols d’ús des de la Dolça revolució, però nosaltres no podem vendre’l perquè això seria penalment perseguit, només per parlar de les propietats ja ens ha sancionat la Generalitat amb sis-cents mil euros a mi i noranta mil a Dolça Revolució. Això ho guanyarem amb els recursos que estem fent. Als protocols que compartim s’explica molt bé com fer perquè no tingui conseqüències negatives. Una contraindicació és la gent que s’està prenent anticoagulants, ja que aquesta substància fa la mateixa funció que un Sintrom i similars, llavors en aquest cas no has de prendre MMS o parlar amb el teu metge perquè et vagi controlant els nivells.

Es pot fer una administració dolenta?

Si, és possible, hi ha hagut quatre casos amb administració dolenta a tot el món, ja fa temps, quatre intents de suïcidi, amb dues mil vegades més que les dosis que recomanem i no van aconseguir suïcidar-se. Però gràcies a aquestes quatre persones que ho van passar molt malament i no es van poder suïcidar, l’OMS va fer una alerta mundial per prohibir aquest producte, però dels medicaments que maten milers de persones, dues-centes quaranta mil persones a Europa que maten els medicaments, d’aquestes no diuen res l’OMS, per tant aquesta alerta que el govern i la Generalitat han seguit sense investigar a veure si l’OMS diu la veritat o no, ja tothom està veient que hi ha una corrupció dintre de l’OMS, que és finançada per les empreses farmacèutiques totalment privades. Nosaltres hem de fer cas a un organisme privat? I els governs han de fer cas a Bill Gates? Els governs ja no la financen perquè s’ha tornat en un organisme privat.

Podeu demostrar que funciona?

Si, i no tenen en compte els nostres suggeriments quan els demostrem amb testimonis i testimonis que s’han curat de coronavirus, de malària, de càncer. No serveixen de res? Doncs no, la Generalitat el que fa és prohibir-nos que pengem els nostres testimonis a la web de Dolça Revolució” i com que no vam obeir, ens van fotre noranta mil euros de multa a l’associació, llavors els vam retirar perquè podia arribar a un milió d’euros. En canvi, lo que estan recomanant avui en dia que és la cloroquina o la hidroxicloroquina, els efectes secundaris provoquen molts infarts i altres efectes secundaris tremendes. Hi hauran conseqüències penals després amb totes les persones que vulguin acusar penalment a aquesta gent.

Teniu resultat de les proves que està fent l’Andreas Kalker a Llatinoamèrica, el científic alemany que fa 13 anys que investiga el MMS?

Extraoficialment si, són resultats que funcionen en 24 hores, sobretot a l’hospital de Colòmbia, sembla que hi ha alguna també aquí a Madrid, però callen perquè sembla que hi ha una pressió molt bestia, s’espera que l’1 de juny es tinguin ja resultats oficials.

Heu escrit al Papa de Roma…

Si, hem enviat cartes amb aquesta informació al Papa, al Trump, al Ministeri de Salut, ningú ens ha contestat, esperem respostes (dirigint-se a la càmera) perquè si no les doneu el poble ens organitzarem pel nostre compte i deixarem de creure en els governs i deixarem de creure en el Papa, perquè no esteu amb nosaltres.

Que pensa d’una revista com aquesta, que dona suport al comerç de proximitat?

Hem de protegir la proximitat, serà la clau, el comerç de proximitat té molt futur, hem de reinventar-nos i explicar als nostres veïns que “ja no és només per poder mantenir la meva botigueta, és també perquè vosaltres tingueu més seguretat, perquè quan ens consulteu alguna cosa, si aquesta roba està feta aquí, si aquesta fruita és de qualitat, una persona que viu del seu negoci t’ho contestarà l’endemà si no pot en aquell moment”. Aquesta interactuació amb els nostres comerciants, amb els nostres productors és bàsica, perquè si no tenim això d’ajudar-nos entre nosaltres, quin futur ens espera? Treballar tothom en grans granges industrials, com a esclaus, i després sortir amb una renda bàsica per comprar el que puguem a Amazon i els grans supermercats?. Anem cap aquí si no volem aquesta alegria local, dels barris, amb aquesta vida social amb el botiguer, la botiguera, el productor… Si no hi ha aquesta vida social, quina ciutat ens espera? Hem de retornar cap aquí perquè això ens donarà vida una altra vegada, emocional i econòmica també, perquè tornarem a recol·locar produccions, hem de convèncer a la gent.

Com veu el futur?

Jo sempre ho veig en positiu, tot el que ens està passant és per aprendre, hem comès errors, els haurem d’assumir, ens hem d’equivocar moltes vegades i amb aquesta crisi ens adonarem que hem estat vivint en una ficció, que es pot ser feliç amb menys, ara trobem a faltar una abraçada, això és molt més important que tota la parafernàlia que hem viscut. Tornarem a ser feliços amb menys. Donarem el premi Sant Jordi als que saben viure amb menys, sense demanar caritat, el que sap viure amb poc és un tresor, i no una renda bàsica, tothom té dues mans i un cervell per poder arrancar de la terra o de fer unes espardenyes, o una roba, com per saber guanyar-nos les garrofetes que necessitem pel dia a dia, no? Hem d’esperar que algú ens doni un treball de misèria i esclavitud?, som capaços de tot sense ajuda de subvencions i de l’Estat que sempre són interessades. Hem d’ajudar-nos entre nosaltres. I dir-nos, “no competirem mai més, compartirem coneixements”, que tu puguis començar el teu projecte i siguis independent. Hem de donar eines perquè la gent tingui aquesta independència amb allò que ell sap fer. S’ha acabat el bròquil.

Entrevista: Antonia Utrera

Foto: Mari Carmen Merino