Homes Igualitaris: Història del feminisme per a homes
Per què han de conèixer els homes la història del feminisme? En primer lloc per una qüestió de justícia cap a les dones: tenim un deute històric a saldar; en segon lloc, per entendre en tota la seva intensitat la qüestió del moviment feminista i en un tercer lloc, com una forma de construir nous valors en la masculinitat que possibilitin un home nou.
És de justícia que els homes coneguem aquesta història per entendre que durant segles el nostre posicionament davant de les dones les ha impedit la possibilitat d’una construcció en llibertat com a éssers humans. Han estat segles d’opressió posant barreres i deixant-les només la possibilitat de realitzar-se com esposes i mares.
La història de la Humanitat ha estat escrita pels homes, els únics que estaven amb el dret de fer-ho. Per això la seva mirada està fixada en el punt de vista de l’opressor, aquell que se sent en una posició de superioritat, domini i fins i tot violència envers les dones, que resten invisibles. És de justícia, doncs, conèixer la història explicada per aquesta meitat del gènere humà, les dones, tractades com a femelles de l’espècie impedides de construir-se com a subjectes de la seva pròpia història. Una narració des del lloc de l’oprimit (l’altra cara de l’espècie).
El Feminisme no és una lluita de poder (la revolució feminista és l’única revolució que no ha vessat sang), sinó un moviment que possibilita un veritable canvi social de valors cap a una societat basada en la justícia i la igualtat dels sexes, races, classes socials o religions. Un canvi social basat en els ideals de l’humanisme: la justícia, la igualtat i la fraternitat. Perquè, en paraules de Clara Campoamor, el feminisme és tan sols Humanisme.
El coneixement d’aquesta història ens pot ajudar als homes a descobrir la veritable essència del masclisme, una construcció que el patriarcat ha modelat en nosaltres com si fos una essència provinent de la naturalesa pròpia del nostre sexe. Des d’aquest descobriment podem anar desmuntant capa a capa totes aquestes qualitats opressores, dominants i de superioritat per poder accedir a un espai social de justícia que propiciï la igualtat entre els dos sexes. Ens ajuda a detectar no només els trets més acusats del masclisme, sinó fins i tot aquells menys aparents, els “micro-masclismes”.
Ens cal llegir dones com ara Cristina de Pizan, Mary Wollstonecraft, Harriet Taylor, Alejandra Kollontai, Virginia Woolf, Clara Campoamor, Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Kate Millet, Shulamit Firestone o Judith Butler entre moltes altres, si volem una veritable revolució social igualitària i justa per a tothom.
Per Josep Maria Lozano
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com
